E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT]
E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT]
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
- ca E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT]
- ex adscriure (EXCEPCIÓ de paraula de naturalesa complexa no evident), v tr
- ex aeròstat (EXCEPCIÓ de paraula amb accent en el primer formant), n m
- ex angiosperm -a (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant no lliure en català), adj
- ex arterioesclerosi (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n f
- ex autoescola (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n f
- ex bioespeleologia (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n f
- ex cardioespasme (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n m
- ex colonoscòpia (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant no lliure en català), n f
- ex escàner (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n m
- ex esnob (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n m, f
- ex espècie (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n f
- ex estàndard (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n m
- ex megàspora (EXCEPCIÓ de paraula amb accent en el primer formant), n f
- ex substrat (EXCEPCIÓ de paraula de naturalesa complexa no evident), n m
Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals
Definición
En determinades paraules catalanes, hi ha grups consonàntics encapçalats per una s que presenten a l'inici l'anomenada e protètica (és a dir, una e que no figurava en la llengua d'origen, sigui el llatí o una altra llengua, sinó que ha estat afegida en català per a facilitar la pronúncia del grup consonàntic inicial).
A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.
A. PARAULES SIMPLES
S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)
B. PARAULES COMPLEXES
B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí
Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil
Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar
B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles
C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS
A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.
A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.
A. PARAULES SIMPLES
S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)
B. PARAULES COMPLEXES
B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí
Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil
Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar
B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles
C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS
A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).
EBOLA: PRONÚNCIA I GRAFIA
EBOLA: PRONÚNCIA I GRAFIA
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars
- ca EBOLA: PRONÚNCIA I GRAFIA
- es enfermedad del Ébola (febre hemorràgica de l'Ebola), n f
- es virosis del Ébola (febre hemorràgica de l'Ebola), n f
- es virus del Ébola (virus de l'Ebola), n m
- en Ebola hemorrhagic fever (febre hemorràgica de l'Ebola), n
- en Ebola virus (virus de l'Ebola), n
- en Ebola virus disease (febre hemorràgica de l'Ebola), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars
Definición
Per a la pronúncia i la grafia de ebola, es recomana seguir les convencions següents:
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
- Fer-ne una paraula plana, és a dir pronunciar-la amb accent tònic sobre la síl·laba -bo- i, com a paraula plana acabada amb vocal, no posar-hi cap accent gràfic.
Ex. ebola
- En els dialectes amb vocal neutra, pronunciar la vocal inicial com una e- o bé com una vocal neutra.
- Pronunciar la o tònica com una o oberta o bé com una o tancada segons s'adigui més a cada dialecte (eb[ò]la o eb[ó]la).
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex. virus de l'Ebola (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències de l'ebola (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat d'ebola (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb majúscula inicial si es fa servir com a complement d'una denominació més llarga i amb minúscula inicial si es fa servir com un nom complet.
Ex. els símptomes de la malaltia de l'Ebola (la denominació completa és malaltia de l'Ebola), però els símptomes de l'ebola (la denominació completa és ebola)
Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) El nom Ebola prové del riu Ebola, a la República Democràtica del Congo, ja que va ser en aquesta zona on es va identificar el virus. La referència al nom d'un riu justifica la presència de l'article i la majúscula inicial quan té valor de topònim.
(2) La pronúncia plana és la més acostada a les llengües africanes d'origen, segons diverses fonts, i és també la forma més difosa en català des del començament. Això justifica l'accent tònic sobre la penúltima síl·laba i l'absència d'accent gràfic (tot i que també hi ha arguments a favor de la pronúncia esdrúixola).
(3) La pronúncia de les e i les o àtones dels manlleus i d'alguns mots cultes és vacil·lant i depèn del grau d'integració en la llengua. Això justifica que s'accepti, per als dialectes orientals, que la vocal inicial es pronunciï com una vocal neutra o com una e.
Ex. libido, òpera, karate, divertimento
(4) En els manlleus en què no hi ha referència de la llengua original pel que fa a l'obertura de les e i les o tòniques, sol prevaldre l'analogia amb paraules i contextos fonètics similars que fa cada parlant segons quin sigui el seu dialecte.
La febre hemorràgica de l'Ebola, o malaltia de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és una malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, que es caracteritza per la presència de febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
. Els equivalents castellans són enfermedad del Ébola i virosis del Ébola, i els anglesos, Ebola hemorrhagic fever i Ebola virus disease.
Pel que fa al virus de l'Ebola (o, en determinats contextos informals, l'ebola), és un virus del gènere Ebolavirus de morfologia filamentosa, linear o ramificat, amb una càpsida helicoidal envoltada d'una membrana lipídica i genoma monocatenari d'RNA, causant de la febre hemorràgica de l'Ebola.
. L'equivalent castellà és virus del Ébola, i l'anglès, Ebola virus.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de febre hemorràgica de l'Ebola i virus de l'Ebola al Cercaterm, i també el document de criteri original, Sobre el virus de l'Ebola, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/virus-lebola).
ECOLÒGIC -A O BIOLÒGIC -A?
ECOLÒGIC -A O BIOLÒGIC -A?
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca ECOLÒGIC -A O BIOLÒGIC -A?
- es biológico -ca (biològic -a, ecològic -a1), adj
- es ecológico -ca (ecològic -a1, ecològic -a2), adj
- es orgánico -ca (ecològic -a1), adj
- fr bio (ecològic -a1), adj
- fr biologique (biològic -a, ecològic -a1), adj
- fr écologique (ecològic -a2), adj
- fr organique (ecològic -a1), adj
- fr vert verte (ecològic -a2), adj
- it biologico (biològic -a, ecològic -a1), adj
- it ecologico (ecològic -a2), adj
- pt biológico (biològic -a, ecològic -a1), adj
- pt ecológico (ecològic -a2), adj
- pt verde (ecològic -a2), adj
- en biological (biològic -a), adj
- en earth-friendly (ecològic -a2), adj
- en eco-friendly (ecològic -a2), adj
- en ecological (ecològic -a2), adj
- en environment friendly (ecològic -a2), adj
- en environmental (ecològic -a2), adj
- en environmentally friendly (ecològic -a2), adj
- en green (ecològic -a2), adj
- en organic (ecològic -a1), adj
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia, Criteris d'especialitat > Agricultura. Ramaderia. Pesca, Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant ecològic -a com biològic -a (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats només parcialment coincidents:
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
- Un menjar o un aliment ecològic1, amb el sinònim complementari biològic -a (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un menjar o aliment procedent de l'agricultura ecològica o la ramaderia ecològica, sigui directament o bé a través dels ingredients que el componen, que només pot contenir determinats additius alimentaris.
. Els motius de la tria d'aquestes dues formes són els següents:
(1) Pel que fa a la prioritat de ecològic -a, en català aquesta forma es documenta amb una freqüència molt elevada en tota mena de textos (textos d'informació general, obres lexicogràfiques i enciclopèdiques, obres especialitzades i documents institucionals).
(2) Pel que fa a l'acceptació de biològic -a com a sinònim complementari, convé tenir en compte que la legislació europea estableix que en l'àmbit de l'alimentació és sinònim de ecològic -a en totes les llengües de la Unió; que es documenta també en tota mena de textos catalans, amb molta menys freqüència però amb un ús creixent; que diversos especialistes consultats s'han mostrat a favor de la sinonímia, i, a més, que es documenten formes anàlogues en totes les llengües estudiades.
. Els equivalents castellans són biológico -ca, ecológico -ca i orgánico -ca; els francesos, biologique, bio i organique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, organic.
- Un producte, una tècnica o un procés ecològic2 (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un element que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi al llarg de les fases de producció o aplicació.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És la forma tradicional en català i té una freqüència molt elevada en tota mena de textos.
(2) La legislació europea que estableix sinonímia amb biològic -a es refereix exclusivament a l'àmbit de l'alimentació.
(3) La majoria d'especialistes consultats es mostren a favor de mantenir ecològic -a com a forma única amb aquest significat.
. L'equivalent castellà és ecológico -ca; els francesos, écologique i vert verte; l'italià, ecologico; els portuguesos, ecológico i verde, i els anglesos, earth-friendly, eco-friendly, ecological, environment friendly, environmental, environmentally friendly i green.
- Una activitat, una actuació o un element biològic (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una activitat, una actuació o un element que té relació amb la vida en general, amb una espècie determinada o amb un ésser viu.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És habitual en documents divulgatius i d'especialitat amb aquest significat.
(2) El fet que el primer formant sigui bio- (de bíos, 'vida') i que la biologia sigui la ciència que estudia la vida, ajuda a fer aquesta ampliació de significat a partir del sentit de relació amb la biologia (que és el que recull el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans).
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües estudiades.
. L'equivalent castellà és biológico -ca; el francès, biologique; l'italià, biologico; el portuguès, biológico, i l'anglès, biological.
Nota
- 1. Els significats de ecològic -a (que té un impacte gens perjudicial o poc perjudicial sobre el medi ambient) i biològic -a (que té relació amb la vida) també es poden expressar per mitjà de l'adjunció de les formes prefixades eco- i bio-, respectivament.
- 3. Podeu consultar les fitxes completes de ecològic -a (amb el sinònim complementari biològic -a), ecològic -a i biològic -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, El que és ecològic és biològic, i a l'inrevés?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ecologic-biologic-i-linreves).
ECOS INDESITJATS, ECO, RETORN O SOROLL?
ECOS INDESITJATS, ECO, RETORN O SOROLL?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca ECOS INDESITJATS, ECO, RETORN O SOROLL?
- es eco (eco), n m
- es ecos espurios (ecos indesitjats), n m pl
- es ecos parásitos (ecos indesitjats), n m pl
- es retorno (eco), n m
- fr brouillage radar (ecos indesitjats), n m
- fr écho (eco), n m
- fr fouillis d'échos (ecos indesitjats), n m pl
- fr retour (eco), n m
- en clutter (ecos indesitjats), n
- en clutter echoes (ecos indesitjats), n pl
- en echo (eco), n
- en radar clutter (ecos indesitjats), n
- en return (eco), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definición
Tant ecos indesitjats com eco, retorn i soroll (tots quatre, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Els ecos indesitjats (amb un plural lexicalitzat, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són el conjunt d'ecos captats per un radar que es deuen a objectes diferents dels que es volen detectar.
. Els equivalents castellans són ecos espurios i ecos parásitos; els francesos, brouillage radar i fouillis d'échos, i els anglesos, clutter, clutter echoes i radar clutter.
- L'eco, amb el sinònim complementari retorn (formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la porció d'energia que capta l'antena del mateix radar que l'ha emesa, després d'haver estat reflectida per un obstacle.
. Els equivalents castellans són eco i retorno; els francesos, écho i retour, i els anglesos, echo i return.
- El soroll és la pertorbació de caràcter aleatori originada en el mateix sistema de radar.
- Els ecos indesitjats (amb un plural lexicalitzat, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són el conjunt d'ecos captats per un radar que es deuen a objectes diferents dels que es volen detectar.
. Els equivalents castellans són ecos espurios i ecos parásitos; els francesos, brouillage radar i fouillis d'échos, i els anglesos, clutter, clutter echoes i radar clutter.
- L'eco, amb el sinònim complementari retorn (formes igualment normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és la porció d'energia que capta l'antena del mateix radar que l'ha emesa, després d'haver estat reflectida per un obstacle.
. Els equivalents castellans són eco i retorno; els francesos, écho i retour, i els anglesos, echo i return.
- El soroll és la pertorbació de caràcter aleatori originada en el mateix sistema de radar.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de ecos indesitjats i eco al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Ecos indesitjats, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/ecos-indesitjats).
EMOTICONA, EMOTICONA GRÀFICA, EMOTICONA TEXTUAL, EMOJI O KAOMOJI?
EMOTICONA, EMOTICONA GRÀFICA, EMOTICONA TEXTUAL, EMOJI O KAOMOJI?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca EMOTICONA, EMOTICONA GRÀFICA, EMOTICONA TEXTUAL, EMOJI O KAOMOJI?
- es emoji (emoticona gràfica), n m
- es emoticono (emoticona), n m
- es emoticono gráfico (emoticona gràfica), n m
- es emoticono textual (emoticona textual), n m
- es emoticono tipográfico (emoticona textual), n m
- es kaomoji (kaomoji), n m
- es verticono (kaomoji), n m
- fr emoji (emoticona gràfica), n m
- fr émoticône (emoticona), n f
- fr émoticône graphique (emoticona gràfica), n f
- fr emoticône textuelle (emoticona textual), n f
- fr émoticône typographique (emoticona textual), n f
- fr frimousse (emoticona), n f
- fr kaomoji (kaomoji), n m
- en emoji (emoticona gràfica), n
- en emoticon (emoticona), n
- en graphic emoticon (emoticona gràfica), n
- en kaomoji (kaomoji), n
- en smiley (emoticona), n
- en text emoticon (emoticona textual), n
- en text smiley (emoticona textual), n
- en textual emoticon (emoticona textual), n
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definición
Tant emoticona (nom femení), com emoticona textual (nom femení), com emoticona gràfica (nom femení) i emoji (nom masculí), com kaomoji (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Una emoticona (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una icona que es fa servir en els serveis de correu electrònic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions.
. L'equivalent castellà és emoticono; els francesos, émoticône i frimousse, i els anglesos, emoticon i smiley.
En canvi, emoticona textual i emoticona gràfica o emoji designen tipus concrets d'emoticones:
- Les emoticones gràfiques, o els emojis (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), són emoticones que tenen format d'imatge.
. Els equivalents castellans són emoji i emoticono gráfico; els francesos, emoji i émoticône graphique, i els anglesos, emoji, graphic emoticon i graphical emoticon.
- Les emoticones textuals (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) són les emoticones constituïdes per una successió breu de caràcters, que als països occidentals estan dissenyades amb caràcters ASCII seguint una orientació horitzontal i al Japó, contràriament, els caràcters són Unicode i l'orientació és vertical.
. Els equivalents castellans són emoticono textual i emoticono tipográfico; els francesos, emoticône textuelle i émoticône typographique, i els anglesos, text emoticon, text smiley i textual emoticon.
Finalment, els kaomojis (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) designen un tipus concret d'emoticona textual, concretament aquestes darreres d'origen japonès. Es tracta, per tant, d'emoticones constituïdes amb caràcters Unicode, que es llegeixen segons una orientació vertical.
. Els equivalents castellans són kaomoji i verticono; el francès, kaomoji, i l'anglès, kaomoji.
- Una emoticona (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una icona que es fa servir en els serveis de correu electrònic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions.
. L'equivalent castellà és emoticono; els francesos, émoticône i frimousse, i els anglesos, emoticon i smiley.
En canvi, emoticona textual i emoticona gràfica o emoji designen tipus concrets d'emoticones:
- Les emoticones gràfiques, o els emojis (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), són emoticones que tenen format d'imatge.
. Els equivalents castellans són emoji i emoticono gráfico; els francesos, emoji i émoticône graphique, i els anglesos, emoji, graphic emoticon i graphical emoticon.
- Les emoticones textuals (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) són les emoticones constituïdes per una successió breu de caràcters, que als països occidentals estan dissenyades amb caràcters ASCII seguint una orientació horitzontal i al Japó, contràriament, els caràcters són Unicode i l'orientació és vertical.
. Els equivalents castellans són emoticono textual i emoticono tipográfico; els francesos, emoticône textuelle i émoticône typographique, i els anglesos, text emoticon, text smiley i textual emoticon.
Finalment, els kaomojis (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) designen un tipus concret d'emoticona textual, concretament aquestes darreres d'origen japonès. Es tracta, per tant, d'emoticones constituïdes amb caràcters Unicode, que es llegeixen segons una orientació vertical.
. Els equivalents castellans són kaomoji i verticono; el francès, kaomoji, i l'anglès, kaomoji.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de emoticona, emoticona gràfica, emoticona textual i kaomoji al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, L'evolució de les emoticones, en el web del TERMCAT(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/levolucio-les-emoticones).
EMPODERAMENT, EMPODERAR I EMPODERAR-SE O BÉ APODERAMENT, APODERAR O APODERAR-SE?
EMPODERAMENT, EMPODERAR I EMPODERAR-SE O BÉ APODERAMENT, APODERAR O APODERAR-SE?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca EMPODERAMENT, EMPODERAR I EMPODERAR-SE O BÉ APODERAMENT, APODERAR O APODERAR-SE?
- es empoderamiento (empoderament), n m
- es empoderar (empoderar), v tr
- es empoderarse (empoderar-se), v intr pron
- en empower [myself, yourself, etc.], to (empoderar-se), v intr
- en empower, to (empoderar), v tr
- en empowerment (empoderament), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definición
Es considera que les denominacions més adequades per a traduir les formes angleses empowerment i to empower són empoderament i empoderar (o empoderar-se), d'acord amb la decisió presa per l'Institut d'Estudis Catalans i ja recollida en el diccionari normatiu, que ara adopta també el Consell Supervisor del TERMCAT en substitució d'una decisió anterior del mateix Consell Supervisor.
Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
(1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
(2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
(3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
(4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.
Els equivalents castellans són empoderamiento, empoderar i empoderarse; els francesos, autonomiser, rendre autonome i se rendre autonome; els portuguesos, empoderamento, empoderar i empoderar-se, i els anglesos, empowerment, to empower i to empower [myself, yourself, etc.].
L'empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
Anàlogament, el verb empoderar fa referència a l'acció de fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix a l'acció d'aconseguir un mateix aquesta força o aquests mitjans.
Els motius de la tria normativa de empoderament i empoderar (o empoderar-se) són els següents:
(1) Són formes més precises perquè no tenen cap altre significat (a diferència de apoderament-apoderar, que són formes ja existents en la llengua amb altres significats).
(2) Tenen un ús oral i escrit més gran.
(3) Són paral·leles a les formes creades en altres llengües romàniques (sobretot, castellà i portuguès) i més pròximes a les formes angleses originals.
(4) Pel que fa estrictament a les formes verbals, empoderar i empoderar-se són més adequades perquè, pel fet de ser noves, poden adquirir l'ús transitiu i intransitiu pronominal habitual en totes les llengües (empoderar algú, algú empoderar-se), mentre que en apoderar l'ús pronominal amb un complement de tipus preposicional (apoderar-se d'alguna cosa) és tan habitual que fa difícil per al verb adquirir una altra estructura sintàctica.
Els equivalents castellans són empoderamiento, empoderar i empoderarse; els francesos, autonomiser, rendre autonome i se rendre autonome; els portuguesos, empoderamento, empoderar i empoderar-se, i els anglesos, empowerment, to empower i to empower [myself, yourself, etc.].
L'empoderament és el procés pel qual una persona o un grup social aconsegueixen la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals.
Anàlogament, el verb empoderar fa referència a l'acció de fer que una persona o un grup social aconsegueixin la força o els mitjans necessaris per a enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics, socials o laborals, mentre que el verb empoderar-se es refereix a l'acció d'aconseguir un mateix aquesta força o aquests mitjans.
Nota
- 1. El cas del castellà és una mica diferent, ja que la forma empoderamiento es documenta en textos antics d'aquesta llengua amb el mateix significat que apoderamiento, a diferència del que succeeix en català, en què la forma tradicional era únicament apoderament.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de empoderament, empoderar i empoderar-se al Cercaterm i la Neoloteca.
ENTORN IMMERSIU, REALITAT VIRTUAL, RV, VR, REALITAT AUGMENTADA, RA O AR?
ENTORN IMMERSIU, REALITAT VIRTUAL, RV, VR, REALITAT AUGMENTADA, RA O AR?
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
- ca ENTORN IMMERSIU, REALITAT VIRTUAL, RV, VR, REALITAT AUGMENTADA, RA O AR?
- es entorno inmersivo (entorn immersiu), n m
- es realidad aumentada (realitat augmentada), n f
- es realidad virtual (realitat virtual), n f
- es RA (RA), n f sigla
- es VR(RV), n f sigla
- fr environnement immersif (entorn immersiu), n m
- fr réalité augmentée (realitat augmentada), n f
- fr réalité virtuelle (realitat virtual), n f
- fr RA (RA), n f sigla
- fr RV(RV), n f sigla
- en augmented reality (realitat augmentada), n
- en immersive environment (entorn immersiu), n
- en virtual reality (realitat virtual), n
- en AR (RA), n sigla
- en VR (RV), n sigla
Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació
Definición
Tant entorn immersiu (nom masculí), com realitat virtual (nom femení) i com realitat augmentada (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents:
- Un entorn immersiu és un entorn propi de la realitat virtual que proporciona a l'usuari la sensació d'estar present físicament en un entorn diferent d'aquell en què es troba. Els entorns immersius tenen aplicació en l'oci tecnològic, la visualització d'informació en àmbits industrials i empresarials, la recerca científica i la divulgació periodística.
. L'equivalent castellà és entorno inmersivo; el francès, environnement immersif, i l'anglès, immersive environment.
- La realitat virtual, amb la sigla RV, és un mètode de simulació que utilitza tècniques informàtiques per a crear entorns virtuals, els quals l'usuari percep com a reals per mitjà de sensacions òptiques, tàctils i acústiques.
. Els equivalents castellans són realidad virtual i la sigla VR; els francesos, réalité virtuelle i la sigla RV, i els anglesos, virtual reality i la sigla VR.
- La realitat augmentada, amb la sigla RA, és una tecnologia que incorpora elements virtuals a un entorn físic real, per a crear una realitat mixta amb la qual l'usuari pot interactuar per mitjà de dispositius informàtics convencionals i de dispositius especials (per exemple, unes ulleres o un casc).
. Els equivalents castellans són realidad aumentada i la sigla RA; els francesos, réalité augmentée i la sigla RA, i els anglesos, augmented reality i la sigla AR.
En canvi, les sigles *VR (per a realitat virtual) i *AR (per a realitat augmentada) no es consideren adequades, ja que corresponen a les formes angleses (virtual reality i augmented reality) i no a les formes catalanes; les sigles catalanes RV i RA, a més, ja s'utilitzen en contextos d'especialitat en català i en llengües pròximes.
- Un entorn immersiu és un entorn propi de la realitat virtual que proporciona a l'usuari la sensació d'estar present físicament en un entorn diferent d'aquell en què es troba. Els entorns immersius tenen aplicació en l'oci tecnològic, la visualització d'informació en àmbits industrials i empresarials, la recerca científica i la divulgació periodística.
. L'equivalent castellà és entorno inmersivo; el francès, environnement immersif, i l'anglès, immersive environment.
- La realitat virtual, amb la sigla RV, és un mètode de simulació que utilitza tècniques informàtiques per a crear entorns virtuals, els quals l'usuari percep com a reals per mitjà de sensacions òptiques, tàctils i acústiques.
. Els equivalents castellans són realidad virtual i la sigla VR; els francesos, réalité virtuelle i la sigla RV, i els anglesos, virtual reality i la sigla VR.
- La realitat augmentada, amb la sigla RA, és una tecnologia que incorpora elements virtuals a un entorn físic real, per a crear una realitat mixta amb la qual l'usuari pot interactuar per mitjà de dispositius informàtics convencionals i de dispositius especials (per exemple, unes ulleres o un casc).
. Els equivalents castellans són realidad aumentada i la sigla RA; els francesos, réalité augmentée i la sigla RA, i els anglesos, augmented reality i la sigla AR.
En canvi, les sigles *VR (per a realitat virtual) i *AR (per a realitat augmentada) no es consideren adequades, ja que corresponen a les formes angleses (virtual reality i augmented reality) i no a les formes catalanes; les sigles catalanes RV i RA, a més, ja s'utilitzen en contextos d'especialitat en català i en llengües pròximes.
Nota
-
1. També es pot aplicar l'adjectiu immersiu -iva a diferents noms per a expressar que un fet o un fenomen té a veure amb la sensació d'un usuari d'estar submergit en una realitat diferent de la que l'envolta.
Exemple: efecte immersiu, àudio immersiu, narrativa immersiva, videojoc immersiu - 2. Podeu consultar les fitxes completes de entorn virtual, realitat virtual i realitat augmentada al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és un entorn immersiu?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-entorn-immersiu).
ENTRENAMENT, ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ, ACOMPANYAMENT, GUIA O COACHING?
ENTRENAMENT, ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ, ACOMPANYAMENT, GUIA O COACHING?
Criteris d'especialitat > Treball
- ca ENTRENAMENT, ASSESSORAMENT, ORIENTACIÓ, ACOMPANYAMENT, GUIA O COACHING?
- es coaching (entrenament), n m
- es entrenamiento (entrenament), n m
- fr accompagnement (entrenament), n m
- fr assistance professionnelle (entrenament), n f
- fr compagnonnage (entrenament), n m
- en coaching (entrenament), n
- de Coachen (entrenament), n n
- de Coaching (entrenament), n n
Criteris d'especialitat > Treball
Definición
Es considera que la forma adequada és entrenament (nom masculí) i que, en segons quins contextos, també poden ser formes adequades assessorament (nom masculí), orientació (nom femení), acompanyament (nom masculí) i guia (nom femení); en canvi, no es considera adequada la forma *coaching.
Els motius de la tria de entrenament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És un calc de l'anglès coaching, cosa que facilita la identificació del concepte i que pot afavorir-ne la implantació.
(2) És una forma semànticament motivada (encara que en català entrenament s'utilitzi bàsicament en l'àmbit esportiu), ja que se segueix igualment una preparació programada sota la supervisió i el guiatge d'una persona (l'entrenador).
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
Pel que fa a assessorament, orientació, acompanyament i guia, es considera que són formes genèriques però que en determinats contextos poden resultar adequades, sobretot fora de l'àmbit de les relacions laborals.
En canvi, *coaching, tot i estar molt introduït, es considera que és un manlleu innecessari, tenint en compte que en l'àmbit dels esports l'equivalent català està completament introduït (entrenament, amb els termes relacionats entrenar-se i entrenador | entrenadora) i que hi ha múltiples alternatives catalanes.
L'entrenament fa referència, en l'àmbit del treball, al mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.
Els motius de la tria de entrenament (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És un calc de l'anglès coaching, cosa que facilita la identificació del concepte i que pot afavorir-ne la implantació.
(2) És una forma semànticament motivada (encara que en català entrenament s'utilitzi bàsicament en l'àmbit esportiu), ja que se segueix igualment una preparació programada sota la supervisió i el guiatge d'una persona (l'entrenador).
(3) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
Pel que fa a assessorament, orientació, acompanyament i guia, es considera que són formes genèriques però que en determinats contextos poden resultar adequades, sobretot fora de l'àmbit de les relacions laborals.
En canvi, *coaching, tot i estar molt introduït, es considera que és un manlleu innecessari, tenint en compte que en l'àmbit dels esports l'equivalent català està completament introduït (entrenament, amb els termes relacionats entrenar-se i entrenador | entrenadora) i que hi ha múltiples alternatives catalanes.
L'entrenament fa referència, en l'àmbit del treball, al mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat els termes relacionats entrenador | entrenadora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa l'entrenament; mentoria (nom femení) per fer referència al mètode de formació i desenvolupament en què un professional transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària, i mentor | mentora (nom masculí i femení) per fer referència al professional que fa la mentoria.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de entrenament, entrenador | entrenadora, mentoria i mentor | mentora al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Coaching: entrenament, entrenament, assessorament, orientació, acompanyament?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/13/coaching-entrenament-assessorament-orientacio-acompanyament/).
ENVÀS ACTIU O ENVÀS INTEL·LIGENT?
ENVÀS ACTIU O ENVÀS INTEL·LIGENT?
Criteris d'especialitat > Indústria. Energia, Criteris d'especialitat > Transports
- ca ENVÀS ACTIU O ENVÀS INTEL·LIGENT?
- es envase activo (envàs actiu), n m
- es envase inteligente (envàs intel·ligent), n m
- fr emballage actif (envàs actiu), n m
- fr emballage intelligent (envàs intel·ligent), n m
- en active packaging (envàs actiu), n
- en intelligent packaging (envàs intel·ligent), n
- en smart packaging (envàs intel·ligent), n
Criteris d'especialitat > Indústria. Energia, Criteris d'especialitat > Transports
Definición
Tant envàs actiu com envàs intel·ligent (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un envàs actiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un envàs alimentari que absorbeix substàncies que podrien deteriorar el producte o n'emet d'altres que ajuden a conservar-lo, gràcies a productes incorporats a la matriu de l'envàs, en etiquetes o en petites bosses. Aquest tipus d'envàs serveix per a preservar la qualitat i el bon estat dels aliments.
. L'equivalent castellà és envase activo; el francès, emballage actif, i l'anglès, active packaging.
- Un envàs intel·ligent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un envàs alimentari que proporciona informació sobre la seva atmosfera interior o sobre el producte que conté, per mitjà de dispositius integrats a l'envàs que són sensibles a les modificacions biològiques, tèrmiques o gasoses; serveix, doncs, per a controlar la qualitat i l'estat dels aliments.
. L'equivalent castellà és envase inteligente; el francès, emballage intelligent, i l'anglès, intelligent packaging.
Els motius de la tria de envàs actiu i envàs intel·ligent són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades, ja que l'adjectiu actiu fa referència a la capacitat de l'envàs d'interactuar amb el seu contingut i l'adjectiu intel·ligent fa referència de manera figurada a la capacitat de saber quines són les condicions del contingut.
(2) Són formes utilitzades habitualment dins l'àmbit, tal com testimonien els textos especialitzats.
(3) Les llengües veïnes fan servir formes anàlogues.
(4) Tenen l'aval dels especialistes del sector consultats.
- Un envàs actiu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un envàs alimentari que absorbeix substàncies que podrien deteriorar el producte o n'emet d'altres que ajuden a conservar-lo, gràcies a productes incorporats a la matriu de l'envàs, en etiquetes o en petites bosses. Aquest tipus d'envàs serveix per a preservar la qualitat i el bon estat dels aliments.
. L'equivalent castellà és envase activo; el francès, emballage actif, i l'anglès, active packaging.
- Un envàs intel·ligent (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un envàs alimentari que proporciona informació sobre la seva atmosfera interior o sobre el producte que conté, per mitjà de dispositius integrats a l'envàs que són sensibles a les modificacions biològiques, tèrmiques o gasoses; serveix, doncs, per a controlar la qualitat i l'estat dels aliments.
. L'equivalent castellà és envase inteligente; el francès, emballage intelligent, i l'anglès, intelligent packaging.
Els motius de la tria de envàs actiu i envàs intel·ligent són els següents:
(1) Són formes descriptives i lingüísticament adequades, ja que l'adjectiu actiu fa referència a la capacitat de l'envàs d'interactuar amb el seu contingut i l'adjectiu intel·ligent fa referència de manera figurada a la capacitat de saber quines són les condicions del contingut.
(2) Són formes utilitzades habitualment dins l'àmbit, tal com testimonien els textos especialitzats.
(3) Les llengües veïnes fan servir formes anàlogues.
(4) Tenen l'aval dels especialistes del sector consultats.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de envàs actiu i envàs intel·ligent al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els envasos també evolucionen, fins i tot els que tenen nom llatí, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-envasos-tambe-evolucionen-i-tot-els-que-tenen-nom-llati).
EPIGENÈTICA O EPIGENOMA?
EPIGENÈTICA O EPIGENOMA?
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
- ca EPIGENÈTICA O EPIGENOMA?
- es epigenética (epigenètica), n f
- es epigenoma (epigenoma), n m
- fr épigénétique (epigenètica), n f
- fr épigénome (epigenoma), n m
- en epigenetics (epigenètica), n
- en epigenome (epigenoma), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la vida
Definición
Tant epigenètica (nom femení) com epigenoma (nom masculí) es consideren formes adequades, que designen significats diferents però relacionats.
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
(1) L'epigenètica és una branca de la genètica que estudia els canvis hereditaris d'expressió gènica que no comporten una modificació en la seqüència del DNA.
. És una denominació formada per la forma prefixada d'origen grec epi- ('sobre') i el nom genètica, com a indicació que aquesta disciplina va més enllà de la genètica perquè estudia els canvis externs no deguts a una modificació del DNA (a diferència de la genètica).
. L'equivalent castellà és epigenética; el francès, épigénétique, i l'anglès, epigenetics.
(2) L'epigenoma és el conjunt de canvis epigenètics que experimenta el genoma d'un organisme (és a dir, el contingut total de DNA propi del conjunt de cromosomes d'aquell organisme).
. L'equivalent castellà és epigenoma; el francès, épigénome, i l'anglès, epigenome.
Nota
- 1. L'epigenoma, doncs, no és estàtic, sinó que es pot modificar sota la influència dels factors epigenètics, com són les experiències poc saludables (tabaquisme, exposició solar excessiva, sedentarisme) i la toxicitat del medi. En contraposició, la pràctica d'hàbits saludables i el fet de viure en un medi sense tòxics fan menys probable l'aparició d'alteracions químiques a nivell cel·lular i molecular.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de epigenoma al Cercaterm i de epigenètica al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Els termes epigenoma i epigenètica, estan ben formats? A què fan referència?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/els-termes-epigenoma-i-epigenetica-estan-ben-formats-que-fan-referencia).
