rondalla
rondalla
- ca rondalla, n f
- es rondalla
- en band of streets musicians
- en group of serenaders
Definición
Conjunt musical format fonamentalment per instruments de corda pinçada.
rondó
rondó
- ca rondó, n m
- es rondó
- en rondo
Definición
Peça musical de moviment viu amb dos o més represes del motiu principal.
Nota
- El plural de rondó és rondós.
roseta
roseta
- ca roseta, n f
- es roseta
- es rosetón
- en rosette
Definición
Decoració en marqueteria o pergamí de l'obertura circular de la tapa harmònica d'alguns instruments de corda, especialment el llaüt o el clavicèmbal.
rossinyol
rossinyol
- ca rossinyol, n m
- es ruiseñor
- en philomela
Definición
En l'orgue, registre d'adornament que imita el cant d'estes aus.
rota
rota
- ca rota, n f
- es rota
- en bowed lyre
Definición
Instrument de corda medieval semblant a l'arpa.
roulade [fr]
roulade [fr]
- ca roulade [fr], n m
- es roulade
- en roulade
Definición
Passatge melòdic ornamental, sovint referit a la música vocal, propi del segle XVIII.
rubato
rubato
- ca rubato, n m
- es rubato
- en rubato
Definición
Recurs interpretatiu consistent a accelerar o desaccelerar lleugerament el temps d'una peça a discreció del solista o del director d'orquestra.
rubato
rubato
- ca rubato, n m
- es rubato
- en rubato
Definición
Tècnica usada en l'execució de solos de guitarra elèctrica, especialment en gèneres com el blues.
ruggiero [it]
ruggiero [it]
- ca ruggiero [it], n m
- es ruggiero
- en ruggiero
Definición
Baix obstinat usat en cançons, danses i variacions instrumentals, d'origen italià i conreat en els segles XVI i XVII.
rumba
rumba
- ca rumba, n f
- es rumba
- en rumba
Definición
Música que acompanya el ball homònim, d'origen afrocubà, i amb una melodia basada en l'estructura de huit compassos binaris molt sincopats, que es repetix incessantment sobre un fons format quasi únicament per instruments de percussió.
