Vocabulari de la música

To, en oposició als modes major i menor.

Estructura melòdica o harmònica en què estan ben definides les funcions de la tonalitat, per oposició a les estructures atonals.

En el sistema tonal i des d'un vessant funcional harmònic, primer grau de l'escala diatònica.

Part d'una cançó que es repetix sempre amb la mateixa lletra i tonada.

Salm cantat sense antífona que, en la missa romana, substituïa l'al·leluia en temps quaresmal.

Acció o efecte de transcriure una obra musical.

Escriure per a un instrument (una obra musical escrita per a un altre o uns altres), generalment per a canviar una notació antiga o en desús per una notació actual.

Escriure o tocar (un fragment musical) en una tessitura diferent de l'originària.

Escriure o tocar (un fragment musical) en una tessitura diferent de l'originària.

Mecanisme especial d'alguns instruments de teclat, com ara l'harmònium, que permet transportar el to d'una manera automàtica.