trompeta
trompeta
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeta, n m, f sin. compl.
- es trompeta
- es trompetista
- en trumpet player
- en trumpeter
Definición
Persona que toca la trompeta.
trompeteria
trompeteria
- ca trompeteria, n f
- es trompetería
- en trumpets
Definición
Conjunt de diverses trompetes.
trompeteria
trompeteria
- ca trompeteria, n f
- es trompetería
- en trumpet
Definición
Conjunt de registres metàl·lics de l'orgue que imiten el so de la trompeta.
trompetista
trompetista
- ca trompetista, n m, f
- ca trompeta, n m, f sin. compl.
- es trompeta
- es trompetista
- en trumpet player
- en trumpeter
Definición
Persona que toca la trompeta.
tub
tub
- ca tub, n m
- es tubo
- en pipe
Definición
En els instruments de vent, tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l'aire de l'interior puga vibrar i produir sons.
tuba
tuba
- ca tuba, n f
- ca bombardó, n m sin. compl.
- es bombardón
- es tuba
- en bass saxhorn
- en tuba
Definición
Instrument musical de vent, del grup del metall i amb pistons, i que produïx el so més greu de la família del bombardí.
tuba
tuba
- ca tuba, n m, f
- es tuba
- en tuba player
Definición
Persona que toca la tuba.
tudell
tudell
- ca tudell, n m
- es tudel
- en crook
Definición
Canó xicotet de llautó, encorbat en forma de S, que es fica en la part lateral superior del tub de certs instruments i en l'extrem lliure del qual s'ajusta l'embocadura.
tudell
tudell
- ca tudell, n m
- ca bufador, n m sin. compl.
- es soplete
- en blowpipe
Definición
Tub xicotet de la gaita que servix per a insuflar l'aire.
txa-txa-txa
txa-txa-txa
- ca txa-txa-txa, n m
- es chachachá
- en Chachacha
Definición
Música que acompanya el ball homònim, d'origen cubà i derivada de la rumba i del mambo.
