Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  tafona, n f
  • ca  molí d'oli, n m sin. compl.
  • ca  trull, n m sin. compl.
  • es  almazara
  • fr  moulin à huile

Definició
Local destinat a la fabricació de l'oli.
  • ca  molinada, n f
  • ca  molta, n f sin. compl.

Definició
Quantitat de gra, cafè, olives, etc. que es mol d'una vegada.
  • ca  moldre, v tr
  • ca  molinar, v tr sin. compl.
  • es  moler
  • es  molinar
  • fr  moudre

Definició
Reduir un sòlid granular a pols o a petits fragments.

Nota

  • 1. Per exemple, moldre cafè, sucre, pebre, llegums secs, etc. 2. La forma del participi és molt, en plural, molts.
  • ca  molí, n m
  • ca  molinet, n m sin. compl.
  • es  molinillo
  • fr  moulin

Definició
Instrument manual o elèctric destinat a reduir a pols un gènere sòlid.
  • ca  molinet de cafè, n m

Definició
Molinet per a moldre cafè. El molinet amb maneta pràcticament ha desaparegut i ha deixat pas al molinet elèctric de ganivetes, que al seu torn ha estat destronat pel triturador elèctric de moles, que no escalfa els grans. Un molinet de cafè ha de ser desengreixat de tant en tant molent-hi pa dur.
  • ca  molinet de maneta, n m

Definició
Molinet per a hortalisses, amb reixetes intercanviables. Se sol preferir als aparells elèctrics, en especial per als purés de feculents. En general serveix per a preparar les sopes espesses i les compotes.
  • ca  molinet de pebre, n m

Definició
Molinet per al servei de taula que està substituint la pebrera (vas de vidre que acompanya el saler en el comboi de les setrilleres).
  • ca  roger, n m
  • ca  moll, n m sin. compl.
  • es  salmonete
  • fr  rouget

Definició
Peix al qual, en l'ordre de classificació dels peixos feta per Josep Pla al llibre El que hem menjat, es dona el número cinc. Considerat peix blau, dins l'espècie existeixen dos tipus de rogers clarament diferenciats que tot bon afeccionat ha de saber distingir. En primer terme, el de roca o ratllat, que és el més fi. Té el perfil del cap molt oblic i és d'un color rosa viu amb quatre bandes longitudinals més fosques al ventre. Són els rogers que habiten a les costes més fosques i rocoses del Mediterrani, llocs on es capturen peces de vertader valor gastronòmic. És el més apreciat. D'altra banda, el roger de fang presenta el perfil del cap truncat i es caracteritza per tenir un color rosa més apagat, sense les bandes longitudinals més fosques. Viu als fons fangosos i se'n capturen fins a 200 m de profunditat. Menys apreciat que el de roca, la qüestió és saber triar.
El roger és un peix magre (80 cal per 100 g), però ric en pròtids, en iode, en ferro i en fòsfor. El signe de frescor dels rogers és el seu color rosat més o menys sostingut: quan s'esborra, el peix comença a alterar-se. La carn ha de ser ben ferma, el cos ha d'estar molt rígid, la pell tibant i l'ull sortit i clar. Els rogers petits, frescs, vermells i ferms no s'han de buidar. Malgrat tot, si es buiden se'n deixa sempre el fetge. Convé saber que quan s'escata un roger, se n'accentua la tonalitat vermellenca, per la qual cosa el color viu després d'aquesta operació no és un indici de frescor. D'altra banda, l'operació d'escatar-lo és delicada, ja que la pell és fràgil, per la qual cosa se solen vendre escatats. A despit de les moltes espines, és un peix molt apreciat, però com que són molt fràgils cal que siguin venuts i consumits ràpidament.
Hi ha moltes receptes per a cuinar i presentar els rogers, amb afegits i guarnicions que li resten sabor i personalitat. Com en molts altres plats a base de peix, la senzillesa en la preparació és la que dona al roger la màxima qualitat: fregit, brasa de caliu (mai a la planxa), al forn o a la papillota, en funció de la mida. Els fetges, reservats, poden servir especialment per a preparar una salsa de peix.

Nota

  • La denominació moll és pròpia de la província de Barcelona.
  • ca  moll, n m
  • es  pulpa
  • fr  pulpe

Definició
Part comestible de les fruites que tenen clofolla o pinyol, com ara els préssecs, les nous, etc.
  • ca  moll de l'os, n m
  • es  médula ósea
  • fr  moelle

Definició
Substància tova i grassa allotjada en el buit dels ossos llargs. En cuina s'utilitza essencialment el moll dels ossos de bou o de vedell. Escalfat sense ebullició en aigua salada, després escorregut, acompanya en làmines el vedell a la brasa o fregit, i serveix per a preparar fons de carxofa, cards i truites d'ous. S'integra a amanides i guarnicions, de vegades a potatges, se n'unten torrades o canapès, i també serveix en la preparació d'una salsa per a acompanyar carns i peixos a la brasa. El moll, una vegada cuit amb aigua salada i refredat, es talla a daus petits i va de guarnició de molts plats, fins i tot d'hortalisses.