Back to top

Argot culinari i gastronòmic

Presentació
  • ca  oblada, n f
  • es  oblada
  • fr  oblade

Definició
Peix de cos alt i comprimit, de coloració grisa platejada i blavenca al dors, amb els flancs més clars que el dors i creuats per dotze línies d'un negre blavenc. Té la boca petita, els ulls molt grossos en relació amb el cos i una franja negra a l'arrel de l'aleta caudal. Pot mesurar fins a 25 cm. Peix blanc. Temporada: tot l'any. Practica una alimentació de règim herbívor, motiu pel qual la seva carn no és gaire saborosa. A causa de la seva mida reduïda és una espècie adient per a fregir. Resulta incòmode menjar-lo per la dificultat de separar les espines.
  • ca  fireta, n f
  • ca  escuradeta, n f sin. compl.
  • ca  obreta, n f sin. compl.
  • es  cacharritos
  • fr  dînette

Definició
Conjunt de peces molt petites amb les quals els infants juguen a cuinar.

Nota

  • Les denominacions catalanes escuradeta i obreta són pròpies del País Valencià.
  • ca  oca, n f
  • es  ganso
  • fr  jars

Definició
Ocell, més petit que els cignes, però més gros que els ànecs, herbívor, gregari i més terrestre que nedador. Segons la varietat poden arribar a pesar fins a 12 kg. Les oques destinades a ser guisades se sacrifiquen al voltant dels tres mesos, quan la seva carn és més delicada. Totes les formes de preparació aplicades a l'aviram serveixen també per a l'oca, sobretot les receptes per al gall dindi. Aviram molt adient per a les grans festes nadalenques o les festes majors, farcides o simplement rostides.

Nota

  • Per exemple, l'oca amb naps, peres, pomes, figues seques, bolets, etc.
  • ca  ocell, n m
  • ca  au, n f sin. compl.
  • es  pájaro
  • fr  oiseau

Definició
Animal vertebrat, ovípar, de sang calenta, que té el cor amb quatre cavitats, respiració pulmonar, el bec corni, el cos cobert de plomes i les extremitats toràciques en forma d'ales aptes per al vol, capacitat que excepcionalment pot perdre. Inclou tot l'aviram domèstic i tots els ocells silvestres: perdius, guatlles, etc.
  • ca  octòpodes, n m pl
  • es  octópodos
  • fr  octopodes

Definició
Ordre de mol·luscos que presenten vuit braços proveïts de ventoses sense corona cuticular. A la Mediterrània els octòpodes estan representats per un bon nombre d'espècies, entre els quals el més comú és el pop roquer (Octopus vulgaris). Com la resta de cefalòpodes (sípia, calamar), els octòpodes són molt apreciats per al consum humà. Hi ha moltes receptes per a preparar-los guisats, amb cigrons, amb ceba, etc.
  • ca  ofegat -ada, adj

Definició
Que ha estat cuit amb foc suau, ben tapat i amb poca aigua perquè s'impregni bé de les salses i els altres ingredients, abans d'incorporar-hi el líquid en què s'ha d'acabar de coure (aigua, brou, vi, cervesa).

Nota

  • Vegeu: estofat i xup-xup.
  • ca  office, n m

Definició
Peça annexa a la cuina on es disposa tot el que interessa per al servei de taula i on es preparen alguns plats, especialment les amanides i els entremesos freds. També és el lloc on s'ambienten els vins abans de portar-los a taula.
  • ca  oleàcies, n f pl
  • es  oleáceas
  • fr  oléacées

Definició
Família de plantes llenyoses amb fulles oposades, flors regulars amb dos estams i fruits diversos. L'olivera, productora dels fruits en drupa anomenats olives, dels quals s'extreu l'oli, pertany a aquesta família.
  • ca  oleaginós -osa, adj
  • es  oleaginoso

Definició
Dit dels fruits, les llavors i les plantes riques en matèries grasses (entre el 40 i el 60%) i en proteïnes vegetals: nous avellanes, ametlles, olives, cacaus, pistatxos, llavors de sèsam, soja, gira-sol, colza, etc. A més del seu ús com a matèria prima per a la fabricació d'olis, els aliments oleaginosos ocupen un lloc important en la cuina i en la gastronomia. Se serveixen crus, torrats o salats com a entreteniment per als aperitius. Com tots els cossos grassos, els productes oleaginosos harmonitzen bé amb les hortalisses cuites i les amanides, i són un element bàsic en els règims.
  • ca  oleic -a, adj
  • es  oleico
  • fr  oléique

Definició
Derivat de l'oli.