Back to top

Argot culinari i gastronòmic

Presentació
  • ca  haca, n f
  • es  jaca
  • fr  bidet

Definició
Cavall petit i vigorós, l'alçada del qual no passa de 140 cm, nu. Hi ha hotels que en tenen per passejar els infants.
  • ca  halibut, n m
  • es  fletán
  • fr  flétan

Definició
Peix pla amb la mandíbula inferior prominent i els ulls al costat dret. És el més gros del grup dels peixos plans.
  • ca  halita, n f
  • es  halita
  • fr  halite

Definició
Mineral, clorur sòdic o sal comuna. L'halita, sal gemma o sal comuna, està àmpliament distribuïda, tant geogràficament com geològicament. Els oceans i mars són els grans dipòsits de sal comuna. L'halita o sal comuna és un dels elements essencials en l'alimentació humana i s'utilitza en grans quantitats en la indústria de les salaons de carns i peixos. També és important en l'alimentació del bestiar.

Nota

  • Vegeu: sal.
  • ca  hamburguesa, n f
  • es  hamburguesa
  • fr  hamburger

Definició
Bistec fet de carn picada que pot anar adobat amb pebre, sal, julivert, all, etc., segons la inventiva del qui la prepara. Se serveix també amb un ou ferrat al damunt, formatge o ceba. Sovint constitueix el farciment d'un entrepà, amb salsa al gust del client: quètxup, mostassa, etc. Ha esdevingut el model de la cuina mal feta i adulterada.
  • ca  heliant, n m
  • es  heliante
  • fr  hélianthe

Definició
Gènere de plantes molt grosses, originàries de l'Amèrica del Nord, de grans flors grogues ornamentals, les principals espècies del qual comprenen el gira-sol i la nyàmera. Del gira-sol se'n treu oli i de la nyàmera, un tubercle comestible.
  • ca  almescat, n m
  • ca  herba del mesc, n f sin. compl.
  • ca  mesquer, n m sin. compl.
  • es  almizcleña
  • fr  bec-de-grue musqué

Definició
El nom d'aquesta planta procedeix de l'àrab. Les seves fulles, els brots i els embolcalls de les llavors es consumeixen com a verdures. Les llavors (sement d'almescat o llavor d'almesc) s'afegeixen al cafè. Té moltes aplicacions medicinals i propietats afrodisíaques.
  • ca  valeriana, n f
  • ca  herba gatera, n f sin. compl.
  • es  valeriana
  • fr  valériane

Definició
Planta herbàcia perenne, flors rosades o blanques i fruits secs coronats per un plomissall de sedes. Viu en els boscos clars de les regions plujoses. L'arrel té propietats tonificants i sedants. Popularment se'n diu herba dels gats, perquè la seva olor atrau aquests animals.
  • ca  tarongina, n f
  • ca  cidrera, n f sin. compl.
  • ca  herba llimonera, n f sin. compl.
  • ca  melissa, n f sin. compl.
  • es  toronjil
  • fr  citronnelle
  • fr  mélisse

Definició
Planta herbàcia perenne, amb una aroma forta i un color cítric que recorden la llimona. Té virtuts estimulants i antiespasmòdiques. Les seves fulles seques s'empren en cuina, sobretot en cuines asiàtiques, tant en les marinades de peix com per acompanyar carns rostides.
  • ca  mate, n m
  • ca  herba mate, n f sin. compl.
  • es  hierba mate
  • es  mate
  • fr  herbe maté
  • fr  maté

Definició
Arbust o arbre petit originari de l'Amèrica del Sud, de flors verdoses i fruits vermells.
  • ca  herbacol, n f
  • ca  card de formatjar, n m sin. compl.
  • ca  card formatger, n m sin. compl.
  • es  cardo
  • es  hierba de cuajo
  • fr  chardon

Definició
Herba de la família de les compostes, els flòsculs o flors de la qual eren emprats per a quallar la llet i fer formatges. Avui hi ha ferments químics per a quallar la llet en la indústria formatgera.