Argot culinari i gastronòmic

Allò que es menja per a nodrir-se i passar-s'ho bé.

Menjar que, després de rostir o coure, es deixa refredar per no menjar-lo calent o, especialment, carn preparada de tal forma que es pugui guardar indefinidament i menjar freda, com ara el pernil i els embotits.

Producte carni que incorpora fècula en la seva composició.

Que fa vies o ratlles de diferent color que la resta, com ara la ventresca, cansalada prima que s'obté de la part de sota el ventre del porc, part de la qual es treuen les penques que es fumen i es venen amb el nom de bacó.

Persona que va a una altra població, a un lloc distant o a un altre país. Abans que s'inventés la paraula turista, aquest era el terme d'ús habitual.

Mamífer de la família dels camèlids, semblant a la llama però sense gep, amb les orelles llargues i dretes i la cua curta. Viu al Perú, Bolívia i gran part de l'Amèrica del Sud en estat salvatge, i mesura uns 80 cm d'alçada. És una espècie protegida. De les domesticades se'n treu llana, que és molt fina i lleugera, així com llet i carn. Es pot cuinar com els xais, les cabres o com el nostre isard del Pirineu, que també està protegit.

Formar un vorell sobre el contorn d'una massa, aixecant-la de mica en mica i replegant-la de l'exterior cap a l'interior per formar un reforç enrotllat, que manté la guarnició que porti la preparació. Per exemple, s'aplica a la circumferència d'un pastís que s'ha de coure dins un motlle de flam o un cèrcol de cuina, o a un pastís per ajuntar la tapadora amb el fons o bé per formar el doblec del pastís de poma.

Vidre poc fusible i molt resistent. Suporta les coccions al forn, i fins i tot sobre el foc amb l'ajuda d'un difusor. S'utilitza també en uns recipients destinats a contenir líquids molt calents. El Pyrex no suporta els grans canvis de temperatura (com ara el pas del refrigerador al forn o un plat molt calent agafat amb un drap molt fred), però s'empra especialment per als utensilis que passen del forn directament a taula.

Mol·lusc de la classe dels lamel·libranquis, de valves desiguals, que habita als fons de sorra, comestible. Té la curculla plana per un costat i bombada per l'altre, estriada amb solcs en ventall. La mida de venda és de 10 a 15 cm. Conté al voltant de 90 g de carn i de coral. La nou de la seva carn és blanca i ferma, i de sabor fort. És la més representativa del marisc de Galícia. Viu en societat, en aigües poc fondes, i està dotada de glàndules genitals d'ambdós sexes en cada individu, però actua, en el seu hermafroditisme, unes vegades com a mascle i altres com a femella. Preparada al forn amb poc amaniment, és la millor manera de consumir-la.

(1384-1434) Escriptor castellà. Nét bastard d'Enric II de Castella per part de mare i membre de la casa d'Aragó per via paterna. Va estudiar profundament les matemàtiques, la filosofia, l'astrologia i l'alquímia, cosa que li valgué molt aviat la fama de bruixot que sempre va tenir. Amb tot, era un savi en la seva època. Fou el primer traductor en castellà de l'Eneida i la Divina comèdia. Autor de nombroses obres de la seva època, de les poques obres originals que n'han quedat, cal esmentar especialment el seu Arte cisoria o tratado del arte de cortar del cuchillo (1423), un tractat culinari i de comportament a taula singular, que constitueix un document inapreciable sobre els costums del segle XV.