postura de la muntanya
postura de la muntanya
Àssanes
- ca postura de la muntanya, n f
- ca tadàssana, n m sin. compl.
- es postura de la montaña, n f
- en mountain pose, n
- sa tāḍāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté dret, amb la pelvis en retroversió, amb les cames lleugerament flexionades, els peus junts i els braços estirats a banda i banda del cos.
Nota
- 1. La postura de la muntanya s'utilitza, sovint, com a postura de transició entre altres postures. Algunes escoles adopten una variant en què, a partir de la posició bàsica, el iogui es posa de puntetes, mantenint la pelvis en retroversió, alça els braços, entra el mentó i manté la caixa toràcica ben elevada.
- 2. Algunes escoles no distingeixen entre la postura de la muntanya i la postura de l'atenció, i consideren que són només variants de la mateixa postura.
- 3. La forma tadàssana prové del sànscrit tāḍāsana, denominació constituïda pels formants tāḍa 'muntanya' i āsana 'postura'.
postura de la papallona
postura de la papallona
Àssanes
- ca postura del sabater, n f
- ca badha-konàssana, n m sin. compl.
- ca postura de la papallona, n f sin. compl.
- es postura de la mariposa, n f
- es postura del ángulo cerrado, n f
- es postura del zapatero, n f
- en bound angle pose, n
- en butterfly pose, n
- en cobbler's pose, n
- sa baddha-koṇāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté assegut a terra, amb l'esquena i el cap rectes, les cames obertes i les plantes dels peus juntes, els talons a prop del perineu, els braços rectes a la part davantera del cos i les mans agafades als peus.
Nota
- La forma badha-konàssana prové del sànscrit baddha-koṇāsana, denominació constituïda pels formants baddha 'tancat', koṇa 'angle' i āsana 'postura'.
postura de la pinça asseguda
postura de la pinça asseguda
Àssanes
- ca postura de la pinça asseguda, n f
- ca paixtximotanàssana, n m sin. compl.
- es postura de estiramiento posterior, n f
- es postura de la pinza sentada, n f
- en seated forward bend pose, n
- sa paścimottānāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté assegut a terra amb les cames juntes i estirades cap endavant, el tronc flexionat fins a tocar a les cames, i els braços i les mans també estirats cap endavant, fins a tocar als dits dels peus amb les mans, o, de vegades, estirats cap enrere.
Nota
- La forma paixtximotanàssana prové del sànscrit paścimottanāsana, denominació constituïda pels formants paścima 'part posterior', uttāna 'estirat' i āsana 'postura'.
postura de la pinça dreta
postura de la pinça dreta
Àssanes
- ca postura de la pinça dreta, n f
- ca postura de les mans als peus, n f
- ca hasta-padàssana, n m sin. compl.
- ca utanàssana, n m sin. compl.
- es postura de la flexión hacia adelante, n f
- es postura de la pinza de pie, n f
- es postura de las manos a los pies, n f
- es postura del estiramiento, n f
- en hands to feet pose, n
- en standing forward bend pose, n
- sa hasta-pādāsana, n n
- sa pāda-hastāsana, n n
- sa pādottānāsana, n n
- sa uttānāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté dret amb les cames juntes i estirades i el tronc completament flexionat cap avall, amb els braços estirats, les mans recolzades a terra, a banda i banda dels peus, i el cap i la cara tocant als genolls.
Nota
- Les formes hasta-padàssana i utanàssana provenen dels sànscrit i estan constituïdes pels formants hasta 'mà', pāda 'peu' i āsana 'postura', d'una banda, i uttāna 'estirat' i āsana 'postura', de l'altra. En sànscrit hi ha altres denominacions: pāda-hastāsana, constituïda pels formants pāda 'peu', hasta 'mà' i āsana 'postura', i pādottānāsana, constituïda per pāda 'peu', uttana 'estirat' i āsana 'postura'.
postura de la piràmide
postura de la piràmide
Àssanes
- ca postura del gos mirant avall, n f
- ca adho-mukha-xuanàssana, n m sin. compl.
- ca postura de la piràmide, n f sin. compl.
- es postura de la pirámide, n f
- es postura del perro boca abajo, n f
- en downward-facing dog, n
- sa adho-mukha-śvanāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté amb les mans i els peus tocant a terra, els malucs elevats i els braços i les cames estirats, formant un triangle amb el terra.
Nota
- La forma adho-mukha-xuanàssana prové del sànscrit adho-mukha-śvanāsana, denominació constituïda pels formants adho 'avall', mukha 'de cara a', śvana 'gos' i āsana 'postura'.
postura de la roda
postura de la roda
Àssanes
- ca postura de l'arc aixecat, n f
- ca postura de la roda, n f
- ca txakràssana, n m sin. compl.
- ca urdhva-dhanuràssana, n m sin. compl.
- es postura de la rueda, n f
- es postura del arco boca arriba, n f
- es postura del arco levantado, n f
- en upward-facing bow pose, n
- en wheell pose, n
- sa cakrāsana, n n
- sa ūrdhva-dhanurāsana, n m
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté amb els peus i les mans a terra i el tronc arquejat enlaire.
Nota
- La forma txakràssana prové del sànscrit cakrāsana, denominació constituïda pels formants cakra 'roda' i āsana 'postura'. La forma urdhva-dhanuràssana prové del sànscrit ūrdhva-dhanurāsana, denominació constituïda per ūrdhva 'cap amunt', dhanus 'arc' i āsana 'postura'.
postura de la rotació abdominal
postura de la rotació abdominal
Àssanes
- ca postura de la rotació abdominal, n f
- ca jathara-parivartanàssana, n m sin. compl.
- ca postura de la creu, n f sin. compl.
- es postura de la rotación abdominal, n f
- es postura de la torsión del abdomen, n f
- en revolved abdomen pose, n
- en revolved belly pose, n
- sa jaṭhara-parivartanāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté estirat a terra, de panxa enlaire, amb els braços en creu, les cames juntes i girades cap a un cantó, doblegades en angle recte o estirades, i el cap girat cap al cantó contrari.
Nota
- La forma jathara-parivartanàssana prové del sànscrit jaṭhara-parivartanāsana, denominació constituïda pels formants jaṭhara 'abdomen', parivarta 'rotació' i āsana 'postura'.
postura de les mans als peus
postura de les mans als peus
Àssanes
- ca postura de la pinça dreta, n f
- ca postura de les mans als peus, n f
- ca hasta-padàssana, n m sin. compl.
- ca utanàssana, n m sin. compl.
- es postura de la flexión hacia adelante, n f
- es postura de la pinza de pie, n f
- es postura de las manos a los pies, n f
- es postura del estiramiento, n f
- en hands to feet pose, n
- en standing forward bend pose, n
- sa hasta-pādāsana, n n
- sa pāda-hastāsana, n n
- sa pādottānāsana, n n
- sa uttānāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui es manté dret amb les cames juntes i estirades i el tronc completament flexionat cap avall, amb els braços estirats, les mans recolzades a terra, a banda i banda dels peus, i el cap i la cara tocant als genolls.
Nota
- Les formes hasta-padàssana i utanàssana provenen dels sànscrit i estan constituïdes pels formants hasta 'mà', pāda 'peu' i āsana 'postura', d'una banda, i uttāna 'estirat' i āsana 'postura', de l'altra. En sànscrit hi ha altres denominacions: pāda-hastāsana, constituïda pels formants pāda 'peu', hasta 'mà' i āsana 'postura', i pādottānāsana, constituïda per pāda 'peu', uttana 'estirat' i āsana 'postura'.
postura de tots els membres
postura de tots els membres
Àssanes
- ca postura de l'espelma, n f
- ca postura de tots els membres, n f
- ca sarvangàsssana, n m sin. compl.
- es postura de la vela, n f
- es postura de todos los miembros, n f
- es postura sobre los hombros, n f
- en all-members pose, n
- en candle pose, n
- en shoulder stand, n
- sa sarvaṅgāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura en què el iogui s'aguanta sobre les espatlles i la part posterior del cap, amb la pelvis elevada i les cames estirades cap amunt, en línia recta amb el tronc, les mans a l'esquena, a l'altura de les costelles, i el mentó tocant al pit.
Nota
- La forma sarvangàssana prové del sànscrit sarvaṅgāsana, denominació constituïda pels formants sarva 'tots', aṅga 'membres' i āsana 'postura'.
postura del cadàver
postura del cadàver
Àssanes
- ca postura del cadàver, n f
- ca xavàssana, n m sin. compl.
- es postura de relajación final, n f
- es postura del cadáver, n f
- es postura del muerto, n f
- en corpse pose, n
- sa śavāsana, n n
Àssanes
Definició
Postura de relaxació en què el iogui es manté estirat de panxa enlaire, amb els braços estirats i lleugerament separats del cos, els palmells de les mans mirant enlaire i els peus oberts lleugerament cap enfora.
Nota
- La forma xavàssana prové del sànscrit śavāsana, denominació constituïda pels formants śava 'cadàver' i āsana 'postura'.