filtre de complementador doblement ple
filtre de complementador doblement ple
- ca filtre de complementador doblement ple, n m
- es filtro de complementador doblemente lleno
- fr filtre de complémenteur doublement plein
- en doubly filled comp filter
Definició
Filtre que en determinades llengües impedeix que la posició de complementador estiga ocupada per més d'un element, com ara en *Qui que ha vingut?
fita
fita
- ca fita, n f
- es punto de referencia
- fr point de repère
- en landmark
Definició
En lingüística cognitiva, element que s'utilitza en una predicació relacional com a punt de referència per a situar el trajector o element més realçat.
Nota
- El trajector i la fita presenten un clar paral·lelisme amb els conceptes de figura i fons de la psicologia de la Gestalt. En l'oració Joan s'assembla a Carles, la fita és Carles i el trajector, Joan. En l'oració Carles s'assembla a Joan la relació s'inverteix.
FL
FL
- ca forma lògica, n f
- ca FL, n f sigla
- es forma lógica
- es FL sigla
- fr forme logique
- fr FL sigla
- en logical form
- en LF sigla
Definició
En la teoria del règim i del lligam, nivell abstracte de representació lingüística diferent de l'estructura P i de l'estructura S en què es fa servir un vocabulari i uns procediments típics de la lògica de predicats.
Nota
- En aquest nivell han de quedar representades explícitament aquelles propietats sintàctiques que són directament pertinents per a la interpretació semàntica de l'oració, concretament, les relacions d'abast entre operadors i quantificadors, les relacions de lligam i les relacions temàtiques.
Flex
Flex
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- ca Flex, n f abrev.
- es flexión
- es inflexión
- es Flex abrev.
- fr flexion
- fr inflexion
- fr Flex abrev.
- en inflection
- en Infl abrev.
Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria gramatical que conté informació sobre el temps, l'aspecte, el mode i la concordança.
Nota
- Partint dels principis de la teoria de la X amb barra, se sol considerar que flexió és el nucli de l'oració, o sintagma flexiu, i que flexió pren el sintagma verbal com a complement i el sintagma nominal subjecte com a especificador: [SFlex SN [Flex' Flex SV]].
flexió
flexió
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- es flexión
- es inflexión
- fr flexion
- fr inflexion
- en inflection
Definició
Conjunt de formes que en les llengües flexives adopten els mots variables per a assenyalar diferents propietats gramaticals, com ara el cas, el gènere, el nombre, el temps, la persona, etc.
Nota
- La flexió s'expressa generalment per mitjà de l'adjunció d'afixos a un base temàtica o radical o bé per l'absència d'afixos. De manera general, la flexió es caracteritza, i es diferencia de la derivació, pel fet que no crea noves entitats lèxiques, no pot canviar la categoria lèxica de la base, no pot canviar la semàntica de la base, constitueix paradigmes o models flexius en els quals s'agrupen les diferents formes d'un mot, és rellevant per a la sintaxi i té un caràcter perifèric dins l'estructura del mot, ja que els afixos flexius ocupen una posició més externa que els derivatius, com es pot comprovar en [[gas [der ‑ific-]] [flex a-ven]]. La flexió verbal se sol anomenar conjugació i la nominal declinació.
flexió
flexió
- ca flexió, n f
- ca inflexió, n f sin. compl.
- ca Flex, n f abrev.
- es flexión
- es inflexión
- es Flex abrev.
- fr flexion
- fr inflexion
- fr Flex abrev.
- en inflection
- en Infl abrev.
Definició
En la teoria del règim i del lligam, categoria gramatical que conté informació sobre el temps, l'aspecte, el mode i la concordança.
Nota
- Partint dels principis de la teoria de la X amb barra, se sol considerar que flexió és el nucli de l'oració, o sintagma flexiu, i que flexió pren el sintagma verbal com a complement i el sintagma nominal subjecte com a especificador: [SFlex SN [Flex' Flex SV]].
flexió casual
flexió casual
- ca flexió casual, n f
- es flexión casual
- fr flexion casuelle
- en case inflection
Definició
Flexió pròpia de llengües com el llatí, el grec, l'alemany o el basc que serveix per a assenyalar la funció sintàctica dels elements nominals.
flexió externa
flexió externa
- ca flexió externa, n f
- es flexión externa
- fr flexion externe
- en external inflection
Definició
Flexió pròpiament dita que es realitza per mitjà d'afixos.
Nota
- S'oposa a flexió interna.
flexió interna
flexió interna
- ca flexió interna, n f
- es flexión interna
- fr flexion interne
- en internal inflection
Definició
Flexió que es realitza per mitjà de variacions en l'interior del mot, sense l'addició d'afixos.
Nota
- Per exemple, la diferència de nombre en mots anglesos com ara foot 'peu' i feet 'peus' o, en català medieval, entre vinc (primera persona del present d'indicatiu) i venc (primera persona del passat simple). S'oposa a flexió externa.
flexió zero
flexió zero
- ca flexió zero, n f
- es flexión cero
- fr flexion zéro
- en zero inflection
Definició
Flexió sense cap marca flexiva determinada.
Nota
- És el cas de la forma cau del verb caure.
