flotant
flotant
- ca flotant, adj
- es flotante
- fr flottant ‑ante
- en floating
Definició
En fonologia mètrica, dit del tret, segment o autosegment que no està associat a un cert tipus d'estructura, això és, que no està associat a l'esquelet, no forma part d'una síl·laba o d'una altra categoria prosòdica, etc.
flotant
flotant
- ca quantificador flotant, n m
- ca flotant, n m sin. compl.
- es cuantificador flotante
- es flotante
- fr flottant
- fr quantificateur flotant
- en floating
- en floating quantifier
Definició
Quantificador que admet diferents posicions en l'oració sense que això n'afecte el significat.
Nota
- Per exemple, el quantificador tots en les oracions següents: Tots els meus companys assistiren a la festa, Els meus companys assistiren tots a la festa, Els meus companys assistiren a la festa tots.
fluix -a
fluix -a
- ca lax -a, adj
- ca fluix -a, adj sin. compl.
- ca moll -a, adj sin. compl.
- ca relaxat -ada, adj sin. compl.
- es flojo -ja
- es relajado ‑da
- fr faible
- fr relâché ‑ée
- en lax
Definició
En la teoria dels trets distintius intrínsecs postulada per Roman Jakobson i Morris Halle, dit del tret de prominència que es caracteritza, acústicament, pel fet de mostrar una menor concentració d'energia en l'espectre que els corresponents sons tensos.
Nota
- Articulatòriament, presenten una menor dislocació de la cavitat bucal en comparació amb la posició de repòs i, per tant, una tensió articulatòria relativament baixa. Les vocals /ɛ/ i /ɔ/ són laxes respecte a les vocals /e/ i /o/. S'oposa a tens.
focalització
focalització
- ca focalització, n f
- es focalización
- fr focalisation
- en focalization
Definició
Operació consistent a emfatitzar un element oracional pel fet que aporta informació important i contrastiva, de manera que esdevé el focus de l'enunciat.
Nota
- Hi ha diversos procediments de focalització: el realçament prosòdic d'accent, la dislocació, l'ús d'oracions escindides i pseudoescindides, l'ús d'algunes partícules específiques, etc.
focus
focus
- ca focus, n m
- es foco
- fr focus
- en focus
Definició
Constituent d'un enunciat que aporta informació nova i que apareix tonalment emfatitzat.
Nota
- Normalment es representa en versaletes: Pere, el vaig veure AHIR. En l'oració declarativa no marcada, el focus tendeix a identificar-se amb l'últim element oracional. Tot i amb això, en contextos de resposta o de rèplica pot aparéixer anteposat com en l'oració AHIR vaig veure Pere, utilitzada com a resposta a una pregunta del tipus Quan vas veure Pere? [V. focalització]
focus contrastiu
focus contrastiu
- ca focus contrastiu, n m
- es foco contrastivo
- fr focus contrastif
- en contrastive focus
Definició
Focus que es contraposa a altres elements alternatius que poden aparéixer explícits en l'oració o que hi poden quedar implícits.
Nota
- Per exemple, de tu en l'oració DE TU vam parlar, no de nosaltres.
focus de la negació
focus de la negació
- ca focus de la negació, n m
- es foco de la negación
- fr focus de la négation
- en negation focus
Definició
Constituent oracional sobre el qual incideix la negació.
Nota
- Per exemple, el sintagma a la directora en l'oració Ahir no vam parlar AMB LA DIRECTORA (sinó amb el secretari).
focus informatiu
focus informatiu
- ca focus no contrastiu, n m
- ca focus informatiu, n m sin. compl.
- es foco informativo
- es focus no contrastivo
- fr focus informatif
- fr focus non contrastif
- en informative focus
- en non contrastive focus
Definició
Focus que fa ressaltar un element sense contraposar-lo amb cap altre element.
Nota
- Per exemple molt divertida en MOLT DIVERTIDA ens ha semblat l'obra de teatre.
focus no contrastiu
focus no contrastiu
- ca focus no contrastiu, n m
- ca focus informatiu, n m sin. compl.
- es foco informativo
- es focus no contrastivo
- fr focus informatif
- fr focus non contrastif
- en informative focus
- en non contrastive focus
Definició
Focus que fa ressaltar un element sense contraposar-lo amb cap altre element.
Nota
- Per exemple molt divertida en MOLT DIVERTIDA ens ha semblat l'obra de teatre.
fon
fon
- ca fon, n m
- es fono
- fr phone
- en phone
Definició
Mínima unitat discreta perceptible en un continu sonor.
Nota
- El fon és la realització física del fonema, variable segons les condicions generals de l'emissió (context fònic, parlant, etc.).
