fonació
fonació
- ca fonació, n f
- es fonación
- fr phonation
- en phonation
Definició
Procés articulatori pel qual s'emeten els sons de la parla en passar l'aire procedent dels pulmons a través de les cordes vocals.
fonador
fonador
- ca aparell fonador, n m
- ca fonador, n m sin. compl.
- es aparato fonador
- es fonador
- fr appareil phonatoire
- fr phonatoire
- en phonatory
- en phonatory system
Definició
Conjunt d'òrgans que converteixen el corrent d'aire en una ona acústica, imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible.
Nota
- L'aparell fonador es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides, etc. A vegades també s'hi inclouen els òrgans de la respiració (pulmons i tràquea) que forneixen l'aire per a la fonació.
fonema
fonema
- ca fonema, n m
- es fonema
- fr phonème
- en phoneme
Definició
Unitat mínima del significant que, tot i no estar dotada de significat, permet establir diferències significatives.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva /s/ i /z/ són fonemes distints, per tal com introdueixen diferències de significat en seqüències del tipus casa, amb el fonema /z/, i caça, amb el fonema /s/. En l'anàlisi fonològica de l'Escola de Praga el fonema és una unitat distintiva abstracta (una unitat del pla de la llengua) que pot realitzar-se en el pla de la parla per mitjà de sons diferents. El fonema /d/, per exemple, pot tenir realitzacions oclusives [d], com en renda, o fricatives [ð] com en cada. Des d'aquesta perspectiva, s'explica que autors com ara D. Jones hagen postulat que el fonema és una família de sons concreta. En la terminologia d'André Martinet, els fonemes són les unitats de la segona articulació. Per tal de diferenciar en les transcripcions els fonemes dels sons, els primers es col·loquen entre barres inclinades i els segons entre claudàtors.
fonema
fonema
- ca figura de l'expressió, n f
- ca cenema, n f sin. compl.
- ca fonema, n f sin. compl.
- es figura de la expresión
- fr figure de l'expression
- en expression figure
Definició
Element mínim distintiu del pla de l'expressió d'un signe, que no posseeix contingut propi.
Nota
- També s'anomena cenema i, en una terminologia més generalitzada, fonema.
fonemàtica
fonemàtica
- ca fonologia, n f
- ca fonemàtica, n f sin. compl.
- ca fonèmica, n f sin. compl.
- es fonemática
- es fonémica
- es fonología
- fr phonématique
- fr phonémique
- fr phonologie
- en phonematics
- en phonemics
- en phonology
Definició
Disciplina lingüística, fundada per Nikolai S. Trubetskoi i Roman Jakobson, que estudia els sons del llenguatge des d'una perspectiva funcional.
Nota
- D'acord amb els principis de la fonologia, els sons estan organitzats en sistemes de contrast que poden ser analitzats, bàsicament, com a fonemes i com a trets distintius. Dins de la fonologia es distingeixen dues grans branques, la fonologia segmental, o fonemàtica, i la fonologia autosegmental, o prosòdia. Unes altres branques d'aquesta disciplina són la fonologia sincrònica, la fonologia diacrònica o històrica, la fonologia general, la fonologia comparada. En la terminologia del descriptivisme nord-americà la fonologia també s'anomena fonèmica.
fonemàtica
fonemàtica
- ca fonemàtica, n f
- es fonemática
- fr phonématique
- en phonematics
Definició
En fonologia estructural, branca de la fonologia que estudia els fenòmens segmentals o fonemes.
Nota
- Analitza els trets distintius o pertinents i les regles que determinen la disposició dels fonemes en la cadena parlada. Les operacions de la fonemàtica són la segmentació i la commutació. Aquests estudis van ser iniciats pel Cercle Lingüístic de Copenhaguen i van ser desenvolupats posteriorment per la glossemàtica. Equival a fonologia segmental. Contrasta amb prosòdia.
fonèmica
fonèmica
- ca fonologia, n f
- ca fonemàtica, n f sin. compl.
- ca fonèmica, n f sin. compl.
- es fonemática
- es fonémica
- es fonología
- fr phonématique
- fr phonémique
- fr phonologie
- en phonematics
- en phonemics
- en phonology
Definició
Disciplina lingüística, fundada per Nikolai S. Trubetskoi i Roman Jakobson, que estudia els sons del llenguatge des d'una perspectiva funcional.
Nota
- D'acord amb els principis de la fonologia, els sons estan organitzats en sistemes de contrast que poden ser analitzats, bàsicament, com a fonemes i com a trets distintius. Dins de la fonologia es distingeixen dues grans branques, la fonologia segmental, o fonemàtica, i la fonologia autosegmental, o prosòdia. Unes altres branques d'aquesta disciplina són la fonologia sincrònica, la fonologia diacrònica o històrica, la fonologia general, la fonologia comparada. En la terminologia del descriptivisme nord-americà la fonologia també s'anomena fonèmica.
fonètica
fonètica
- ca fonètica, n f
- es fonética
- fr phonétique
- en phonetics
Definició
Teoria o model d'anàlisi dels sons del llenguatge humà.
Nota
- El terme s'usa en expressions com ara fonètica paramètrica, fonètica prefonològica, etc.
fonètica
fonètica
- ca fonètica, n f
- es fonética
- fr phonétique
- en phonetics
Definició
Disciplina lingüística que estudia l'aspecte material dels sons del llenguatge humà, és a dir, la seua concreta manifestació física, independentment de la funció lingüística que realitzen.
Nota
- Té com a objecte d'estudi els fons i els al·lòfons. La fonètica ha desenvolupat els seus estudis des de diverses perspectives. Atenent al tipus d'estratègies utilitzades per a classificar els sons, la fonètica se sol dividir en tres grans branques: la fonètica acústica, la fonètica articulatòria i la fonètica auditiva o perceptiva. Unes altres branques són la fonètica descriptiva, la històrica, la comparada, l'experimental, la general i la sintàctica.
fonètica acústica
fonètica acústica
- ca fonètica acústica, n f
- es fonética acústica
- fr phonétique acoustique
- en acoustic phonetics
Definició
Branca de la fonètica que estudia les ones produïdes o relacionades amb qualsevol fet lingüístic.
Nota
- La seua funció és analitzar i sintetitzar els elements distintius, comprovar les formes de propagació física i determinar les característiques específiques tant de les fonts de producció (fonètica articulatòria o genètica) com dels respectius efectes fisiològics de la recepció (fonètica auditiva), per mitjà d'aparells com l'oscil·lògraf, l'espectrògraf o el sintetitzador de llengües. Acústicament, els sons es classifiquen a partir dels trets distintius intrínsecs establits per Roman Jakobson i Morris Halle.
