to nuclear
to nuclear
- ca to nuclear, n m
- ca nucli tonal, n m sin. compl.
- es núcleo tonal
- es tono nuclear
- fr ton nucléaire
- en nuclear tone
Definició
To obligatori d'un grup tonal, que presenta la màxima freqüència i recau sobre la síl·laba que porta l'accent primari.
Nota
- En un oració com ara Quan van arribar ja li ho havíem explicat, que consta dels grups tonals Quan van arribar i ja li ho havíem explicat, els tons nuclears recauen sobre la síl·laba bar de arribar i sobre la síl·laba cat de explicat.
tonalitat
tonalitat
- ca to, n m
- ca tonalitat, n f sin. compl.
- es tonalidad
- es tono
- fr ton
- en pitch
- en tone
Definició
Tret prosòdic que, fisiològicament, depén del nombre de vibracions de les cordes vocals.
Nota
- La forma en què es produeix aquesta variació ha sigut molt debatuda. Actualment es creu que la variació està relacionada amb la longitud i la tensió de les cordes vocals, factors que alhora estan controlats pels músculs de la laringe. En les transcripcions fonètiques és pràctica habitual assignar un to a cada una de les síl·labes d'un grup tonal. Els criteris de classificació de tons es basen en la inflexió tonal, el nivell tonal i la direcció tonal. La presència o l'absència d'inflexió permet distingir els tons estàtics (sense inflexió) dels dinàmics (amb inflexió) i, entre aquests darrers, els tons dinàmics simples (amb inflexió contínua sobre una sola síl·laba) i els tons dinàmics complexos (amb inflexió discontínua sobre dues síl·labes adjacents). Els nivells tonals fonamentals són alt, mitjà i baix. Les direccions tonals són ascendents (anticadència) i descendents (cadència).
tonema
tonema
- ca tonema, n m
- es tonema
- fr tonème
- en toneme
Definició
Unitat fonològicament pertinent basada en el to d'una seqüència fònica, generalment a partir de l'última síl·laba tònica.
Nota
- Normalment es distingeixen cinc tipus de tonemes: cadència, suspensió, anticadència, semicadència i semianticadència.
tonètica
tonètica
- ca tonètica, n f
- es tonética
- fr tonétique
- en tonetics
Definició
Disciplina fonològica que estudia el valor distintiu de les modalitats tonals de les llengües.
tònic -a
tònic -a
- ca tònic -a, adj
- es tónico ‑ca
- fr tonique
- en stressed
- en tonic
Definició
Dit de la vocal, de la síl·laba o del mot proveït d'accent o de freqüència tonal, respecte a un altre que presente un menor grau d'algun d'aquests factors.
Nota
- Així, en l'expressió ha vingut, el mot vingut és tònic i el mot ha àton. S'oposa a àton.
tòpic
tòpic
- ca tòpic, n m
- ca subjecte psicològic, n m sin. compl.
- ca tema, n m sin. compl.
- es sujeto psicológico
- es tema
- es tópico
- fr sujet psychologique
- fr thème
- fr topique
- en psychological subject
- en theme
- en topic
Definició
Constituent sintàctic, situat generalment a l'inici de l'oració, que serveix de base per a introduir la predicació que segueix.
Nota
- El tòpic pot ser un sintagma nominal (com la bicicleta en La bicicleta, l'he deixada lligada al carrer) o preposicional (com d'aquest tema en D'aquest tema, fa temps que no en parlem), però també altres elements com ara un sintagma adverbial (com políticament en Políticament, no hi ha hagut conseqüències) o una oració (Anar d'escalada no m'abelleix molt ara). El tòpic pot aparéixer introduït per determinades locucions com respecte a, pel que fa a, quant a, etc.: Quant als horaris de classe, no es preveuen canvis. El tòpic sol aparéixer desvinculat de la resta de l'oració per mitjà d'una inflexió tonal, que es pot reflectir en l'escriptura mitjançant una coma. Si admet la pronominalització és représ per mitjà d'un pronom feble, com en De pa, no en vull més. Per extensió, el terme tòpic també designa la funció informativa d'aquest constituent. Amb el mateix significat, també s'usa a vegades el terme tema, encara que no tots els autors els equiparen.
topicalització
topicalització
- ca tematització, n f
- ca topicalització, n f sin. compl.
- es tematización
- es topicalización
- fr thématisation
- fr topicalisation
- en thematization
- en topicalization
Definició
Procés pel qual un constituent de l'oració s'identifica amb el tema o tòpic i ocupa típicament la primera posició oracional.
Nota
- En l'oració, La carta, l'escrigué Marius, el sintagma nominal complement directe apareix tematitzat. El constituent tematitzat ocupa una posició oracional perifèrica, cosa que explica que presente un canvi entonacional respecte a la resta de l'oració i, si és un complement verbal, exigisca el doblament de clític.
topònim
topònim
- ca topònim, n m
- es topónimo
- fr toponyme
- en toponym
Definició
Nom propi de lloc.
Nota
- Els topònims geogràfics tenen una gran importància per a la història de qualsevol llengua, ja que són testimonis de les diferents llengües parlades al llarg de la història en un determinat territori. En català, per exemple, es troben en forma llatinitzada topònims d'origen celta (Sogorb), grec (Empúries), ibèric (Xàtiva), germànic (la Geltrú) o àrab (Albaida), a més de tots els topònims d'origen llatí (Rocafort).
toponímia
toponímia
- ca toponímia, n f
- es toponimia
- fr toponymie
- en toponymy
Definició
Conjunt de topònims.
toponímia
toponímia
- ca toponímia, n f
- ca geonomàstica, n f sin. compl.
- es geonomástica
- es toponimia
- fr géonomastique
- fr toponymie
- en geonomastics
- en toponymy
Definició
Branca de l'onomàstica que estudia els noms de lloc, els classifica, n'analitza l'etimologia, l'evolució, el significat, etc.
