transposició
transposició
- ca translació, n f
- ca desplaçament, n m sin. compl.
- ca transposició, n f sin. compl.
- ca trasllat, n m sin. compl.
- es desplazamiento
- es movimiento
- es traslación
- es trasposición
- fr déplacement
- fr mouvement
- fr translation
- fr transposition
- en movement
- en transfer
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, fenomen pel qual un mot experimenta un canvi de categoria lèxica amb l'ajuda d'un mot gramatical o translatiu.
transpositor
transpositor
- ca translatiu, n m
- ca transpositor, n m sin. compl.
- es traslativo
- es traspositor
- fr translatif
- en translative
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, mot gramatical que, en una translació, indica el canvi de categoria d'una unitat lèxica.
Nota
- Per exemple, l'article els és un translatiu en l'oració Els grans poden esperar, els menuts no, per tal com permet que els adjectius grans i menuts s'hi utilitzen com a noms. S'oposa a indici i a junctiu.
trasllat
trasllat
- ca translació, n f
- ca desplaçament, n m sin. compl.
- ca transposició, n f sin. compl.
- ca trasllat, n m sin. compl.
- es desplazamiento
- es movimiento
- es traslación
- es trasposición
- fr déplacement
- fr mouvement
- fr translation
- fr transposition
- en movement
- en transfer
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, fenomen pel qual un mot experimenta un canvi de categoria lèxica amb l'ajuda d'un mot gramatical o translatiu.
trastorn del llenguatge
trastorn del llenguatge
- ca trastorn del llenguatge, n m
- es trastorno del lenguaje
- fr trouble du langage
- en language disorder
Definició
Trastorn en la producció o la recepció del llenguatge.
Nota
- Per exemple, l'afàsia, l'alèxia, la dislàlia o la dislèxia.
treball de camp
treball de camp
- ca treball de camp, n m
- es trabajo de campo
- fr étude sur le terrain
- en fieldwork
Definició
Procés d'obtenció d'informació sobre una determinada llengua o dialecte mitjançant l'observació del comportament verbal dels parlants nadius, l'establiment d'un corpus textual o la realització d'enquestes a parlants nadius.
tresor
tresor
- ca tresor, n m
- ca tesaurus, n m sin. compl.
- es tesoro
- es thesaurus
- fr thésaurus
- en thesaurus
Definició
Recull lexicogràfic d'una llengua, especialment referit a alguns diccionaris molt exhaustius amb pretensions quasi totalitzadores.
tret
tret
- ca tret, n m
- es rasgo
- fr trait
- en feature
Definició
Designació metalingüística de cadascuna de les propietats d'una unitat lingüística.
Nota
- Els trets es representen entre claudàtors ([animat], [singular], [oclusiu]) i, normalment, reben una caracterització binària del tipus presència (assenyalada amb el signe +) o absència (marcada amb el signe −) d'una propietat. El substantiu persona, per exemple, té el tret [+animat] i el substantiu taula el tret [−animat]. Els trets es poden classificar a partir de criteris diferents: segons el nivell d'anàlisi lingüística a què facen referència (trets fonològics, gramaticals, categorials, semàntics, etc.), segons la capacitat discriminatòria (distintius o redundants), segons el caràcter lingüístic o extralingüístic, etc.
tret contextual
tret contextual
- ca tret contextual, n m
- es rasgo contextual
- fr trait contextuel
- en contextual feature
Definició
En la teoria estàndard, tret d'una unitat lèxica que delimita les seues possibilitats de combinació sintagmàtica.
Nota
- Els trets contextuals poden ser de dos tipus: trets de selecció i trets de subcategorització estricta. S'oposa a tret inherent.
tret de base
tret de base
- ca tret de base, n m
- es rasgo de base
- fr trait de base
- en base feature
Definició
En la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, tret que en una representació arbòria puja des de qualsevol node fins als nodes que el dominen.
Nota
- En una oració com ara Lluïsa envià a Jordi una fotografia de si mateixa, el tret de concordança de tercera persona del singular del sintagma nominal reflexiu si mateixa puja per l'arbre fins que és controlat pel sintagma nominal subjecte Lluïsa.
tret de nucli
tret de nucli
- ca tret de nucli, n m
- es rasgo de núcleo
- fr trait de tête
- en head feature
Definició
En la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, tret de les categories que es propaga a tots els nivells de projecció, és a dir, tret que un sintagma comparteix amb el seu nucli.
Nota
- El tret plural és, per exemple, un tret de nucli ja que un sintagma nominal és plural si el nom que hi funciona com a nucli ho és.
