Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  trajector, n m
  • es  trayector
  • fr  trajecteur
  • en  trajector

Definició
En lingüística cognitiva, element més realçat d'una predicació relacional.

Nota

  • L'element que s'utilitza com a punt de referència per a situar el trajector s'anomena fita. El trajector i la fita són termes que presenten un clar paral·lelisme amb els conceptes de figura i fons de la psicologia de la Gestalt. En l'oració Joan s'assembla a Carles, el trajector és Joan i la fita Carles. En l'oració Carles s'assembla a Joan la relació s'inverteix.
  • ca  derivació zero, n f
  • ca  conversió, n f sin. compl.
  • ca  derivació impròpia, n f sin. compl.
  • ca  habilitació, n f sin. compl.
  • ca  hipòstasi, n f sin. compl.
  • ca  metàbasi, n f sin. compl.
  • ca  transcategorització, n f sin. compl.
  • es  conversión
  • es  derivación cero
  • es  derivación impropia
  • es  habilitación
  • es  hipostasis
  • es  metábasis
  • es  transcategorización
  • fr  conversion
  • fr  dérivation impropre
  • fr  dérivation zéro
  • fr  hypostase
  • fr  transcatégorisation
  • en  converseness
  • en  hypostasis
  • en  transcategorization
  • en  zero derivation

Definició
Derivació que canvia la categoria lèxica d'un mot sense afegir cap afix i sense que es produïsca cap modificació formal en el radical.

Nota

  • Per exemple, la conversió de l'adjectiu dolç en un substantiu en oracions com ara M'agrada molt el dolç.
  • ca  notació, n f
  • ca  transcripció, n f sin. compl.
  • es  notación
  • fr  notation
  • en  notation

Definició
Sistema convencional de signes que serveix de metallenguatge per a un llenguatge objecte.

Nota

  • En lingüística s'han desenvolupat sistemes de notació per a les transcripcions fonètica i fonològica, i especialment en el marc de la gramàtica generativa, en tots els nivells de la descripció del llenguatge.
  • ca  transcripció, n f
  • es  transcripción
  • fr  transcription
  • en  transcription

Definició
Representació gràfica de les unitats discretes d'una llengua parlada o d'un altre sistema gràfic per mitjà d'un alfabet fonètic convencional, el més emprat dels quals és l'alfabet fonètic internacional (AFI).

Nota

  • La transcripció es diferencia de la transliteració, tot i que a vegades pot coincidir-hi.
  • ca  transcripció, n f
  • es  transcripción
  • fr  transcription
  • en  transcription

Definició
Còpia fidel d'un text utilitzant un sistema d'escriptura idèntic o equivalent al de l'original.
  • ca  transcripció fonètica, n f
  • es  transcripción fonética
  • fr  transcription phonétique
  • en  phonetic transcription

Definició
Transcripció de les unitats fòniques atenent a les propietats fonètiques percebudes pel transcriptor.

Nota

  • La transcripció fonètica es representa entre claudàtors. Pot ser ampla o estreta: en el primer cas únicament es representen bàsicament els sons que poden comportar diferències fonològiques i també algunes de les variants més fàcilment distingibles; en el segon, es representen amb precisió i detall totes les particularitats fòniques que apareixen en la pronunciació individual d'un enunciat.
  • ca  transcripció fonològica, n f
  • es  transcripción fonológica
  • fr  transcription phonologique
  • en  phonological transcription

Definició
Transcripció de les unitats fòniques que corresponen al nivell de representació fonològic.

Nota

  • La transcripció fonològica es representa entre barres obliqües.
  • ca  transferència, n f
  • es  transferencia
  • fr  transfert
  • en  transfer

Definició
En lingüística computacional, procediment de traducció automàtica que es realitza mitjançant tres fases: l'anàlisi sintàctica, o sintacticosemàntica, de cada oració de la llengua font normalment per procediments arboris; les regles de trasllat d'aquestes representacions de la llengua font a la llengua meta, i la generació del text en la llengua meta.

Nota

  • El sistemes de traducció basats en la transferència són sistemes indirectes i s'oposen als sistemes directes basats en la traducció mot per mot.
  • ca  transferència, n f
  • es  transferencia
  • fr  transfert
  • en  transfer

Definició
En glotodidàctica, ús d'una estructura, una regla o un element de la llengua materna del parlant en la llengua que aprén.

Nota

  • Generalment, es diferencia la transferència positiva de la negativa, segons que hi haja coincidència o no entre les dues llengües. Així, un aprenent catalanoparlant que diferencie la labiodental /v/ de la bilabial /b/ en la seua llengua materna efectuarà una transferència positiva quan mantinga aquesta diferència en parlar anglés; d'altra banda, un aprenent que pronuncie com a [es] les esses líquides de mots anglesos com ara study, efectuarà una transferència negativa.
  • ca  refonologització, n f
  • ca  transfonologització, n f sin. compl.
  • es  refonologización
  • es  transfonologización
  • fr  rephonologisation
  • en  rephonologization

Definició
Procés diacrònic pel qual es produeix un canvi de trets distintius dins d'una oposició fonològica.

Nota

  • Per exemple, l'oposició llatina entre Ō i Ŏ, basada en la quantitat vocàlica, s'ha refonologitzat en català en l'oposició entre /o/ i /ɔ/, respectivament, basada en l'obertura vocàlica.