transformació
transformació
- ca regla transformacional, n f
- ca transformació, n f sin. compl.
- es regla transformacional
- es transformación
- fr règle transformationnelle
- fr transformation
- en transformation
- en transformational rule
Definició
En gramàtica generativa, regla que estableix una relació sistemàtica entre dues representacions estructurals, com ara una oració activa i la paral·lela oració passiva.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva una de les dues estructures és considerada com a bàsica (o profunda) i l'altra com a derivada de l'aplicació de la regla transformacional (o superficial). En els primers models generativistes, les regles transformacionals eren molt abundants i variades. Hi havia, per exemple, transformacions de relativització (que substituïen un sintagma per un pronom relatiu i formaven una oració composta a partir de dues de simples), de pronominalització (que substituïen un sintagma correferent amb un altre per un pronom), regles d'elisió (que eliminaven material lèxic), etc. Aquestes regles començaren a restringir-se molt a partir del model de la teoria estàndard ampliada i revisada fins a quedar reduïdes a la regla de trasllat en el model de la teoria del règim i del lligam. Hi ha, d'altra banda, models generativistes, com la gramàtica d'estructura sintagmàtica generalitzada, en què s'han eliminat totalment les transformacions.
transformació EQUI
transformació EQUI
- ca transformació EQUI, n f
- es transformación Equi
- fr transformation Equi
- en EQUI transformation
Definició
En gramàtica generativa, transformació d'elisió del sintagma nominal subjecte d'una oració completiva d'infinitiu correferencial amb el sintagma nominal de l'oració matriu.
Nota
- L'oració Sara volia anar a Gandia s'obtindria, per tant, aplicant la transformació EQUI a l'oració d'estructura profunda Sara volia Sara anar a Gandia. Aquesta transformació ha sigut eliminada en els últims models generativistes, en els quals el subjecte de les clàusules d'infinitiu és analitzat com la categoria buida PRO dins la teoria de control.
transformació pronominal
transformació pronominal
- ca pronominalització, n f
- ca transformació pronominal, n f sin. compl.
- es pronominalización
- fr pronominalisation
- en pronominalization
Definició
En gramàtica generativa, transformació que substitueix una categoria sintagmàtica per un pronom.
Nota
- En les aproximacions generativistes més recents, aquesta transformació ha sigut eliminada i normalment s'accepta que els pronoms es generen a la base.
transitivitat
transitivitat
- ca transitivitat, n f
- es transitividad
- fr transitivité
- en transitivity
Definició
Propietat dels verbs que seleccionen un complement directe en l'estructura del predicat o de les oracions que contenen un verb d'aquest tipus.
Nota
- A vegades, el concepte de transitivitat es fa extensiu a totes les situacions en què un verb exigeix un complement independentment que aquest complement siga o no directe; es diferencien, així, la transitivitat directa, en aquells casos en què el complement exigit és un sintagma nominal (com en comprar alguna cosa); la transitivitat indirecta, quan és un sintagma preposicional (com en parlar d'alguna cosa), i la doble transitivitat, quan s'exigeixen dos complements (com en regalar una cosa a algú). Alguns autors parlen també de transitivitat per a referir-se a la selecció d'un complement realitzada per categories diferents al verb. Des d'aquesta perspectiva, es pot parlar, per exemple, de preposicions transitives.
translació
translació
- ca translació, n f
- ca desplaçament, n m sin. compl.
- ca transposició, n f sin. compl.
- ca trasllat, n m sin. compl.
- es desplazamiento
- es movimiento
- es traslación
- es trasposición
- fr déplacement
- fr mouvement
- fr translation
- fr transposition
- en movement
- en transfer
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, fenomen pel qual un mot experimenta un canvi de categoria lèxica amb l'ajuda d'un mot gramatical o translatiu.
translatiu
translatiu
- ca translatiu, n m
- ca transpositor, n m sin. compl.
- es traslativo
- es traspositor
- fr translatif
- en translative
Definició
En la terminologia de Lucien Tesnière, mot gramatical que, en una translació, indica el canvi de categoria d'una unitat lèxica.
Nota
- Per exemple, l'article els és un translatiu en l'oració Els grans poden esperar, els menuts no, per tal com permet que els adjectius grans i menuts s'hi utilitzen com a noms. S'oposa a indici i a junctiu.
transliteració
transliteració
- ca transliteració, n f
- es transliteración
- fr translittération
- en transliteration
Definició
Representació d'una seqüència d'unitats d'un alfabet per mitjà dels signes d'un altre alfabet, lletra a lletra.
Nota
- A diferència de la transcripció, no pretén reproduir els trets fonètics, sinó cada lletra d'un mot. Hi ha diversos sistemes de transliteració; l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) n'ha establit alguns per a la transliteració a caràcters llatins d'alfabets no llatins (grec, àrab, ciríl·lic, etc.).
transparència
transparència
- ca transparència, n f
- es transparencia
- fr transparence
- en transparency
Definició
En morfologia, propietat dels paradigmes morfològics que no presenten ambigüitats ni fusions.
Nota
- S'oposa a opacitat.
transparència
transparència
- ca transparència, n f
- es transparencia
- fr transparence
- en transparency
Definició
En fonologia generativa, propietat de les regles fonològiques que no presenten cap contraexemple.
Nota
- S'oposa a opacitat.
transparència
transparència
- ca transparència, n f
- es transparencia
- fr transparence
- en transparency
Definició
En la teoria del règim i del lligam, propietat dels nodes que no actuen com a barreres.
