Neoloteca

ca banquina, n f
ca cadireta, n f sin. compl.
es banquina
fr banquine
it banchina
en banquine
en bunking
en pitching

Arts > Circ

Definició

Tècnica d'equilibrisme acrobàtic basada en l'ús de la banquina.

Nota

La denominació cadireta té ús sobretot en contextos divulgatius.
Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació de termes de circ de les subàrees d'equilibrisme, acrobàcia i exercicis aeris:

El Consell Supervisor ratifica les propostes de denominació catalana acordades pels especialistes (sessió de normalització del dia 24 de novembre de 2010), seguint els criteris següents:

El Consell Supervisor ratifica en tots els casos les propostes de denominació catalana acordades a la sessió de normalització (únicament, com a punt de divergència, planteja d'afegir en algun cas puntual una relació de sinonímia entre la forma acordada pels experts i una altra de diferent), seguint els criteris següents:

·es tracta en general de les formes que utilitzen habitualment els especialistes de l'àmbit: alçada, patxisca, polpiruet, banquina, estafa, perxa aèria, cascada, corbeta, etc.;

·la majoria de denominacions aprovades són lingüísticament adequades en català i transparents des d'un punt de vista semàntic: alçada, cap-cap, mans-mans, peus-mans, perxa oscil·lant, portador -a, àgil, etc.;

·en alguns casos són alternatives catalanes a manlleus o calcs d'altres llengües: portador -a (per portor -a), quinta (per petite boule o cannonball), equilibrisme acrobàtic o equilibris acrobàtics (per portés acrobàtics), bastons d'equilibri (per pulls), etc.;

·únicament s'ha recorregut a la incorporació de manlleus en termes ja molt implantats, en què l'estrangerisme seria difícil de substituir per qualsevol altra alternativa; en aquests casos s'ha optat sempre per l'adaptació ortogràfica (banquina, de l'italià banchina; polpiruet, del rus полпируэт, etc.); en un parell de casos, a més, s'ha afegit al manlleu un sinònim considerat més transparent que, en contextos divulgatius, es creu que podria tenir una bona acceptació (es tracta, concretament, de cadireta com a sinònim complementari de banquina, i de estrep com a sinònim complementari de estafa).

[Acta 520, 16 de desembre de 2010]
Observacions del Consell Supervisor sobre els termes banquina i cadireta:

El Consell Supervisor aprova la denominació banquina, manlleu adaptat de l'italià banchina, amb el sinònim complementari cadireta, pels motius següents:

Pel que fa al manlleu banquina:

·és pràcticament l'única denominació que té ús en l'àmbit del circ per a fer referència a aquests dos conceptes, i està molt arrelat entre els especialistes;

·es documenta i s'utilitza també en la resta de llengües;

·la forma adaptada s'inscriu sense problemes al sistema ortogràfic i de pronúncia de la llengua catalana.

Quant a cadireta:

·és una alternativa catalana lingüísticament adequada i motivada des del punt de vista semàntic, tenint en compte l'accepció de "Seient fet amb les quatre mans de dues persones de manera que cada mà cenyeixi un puny. Fer la cadireta. Dur a la cadireta" amb què el diccionari normatiu defineix cadireta en la llengua general;

·és una denominació que s'ha començat a introduir en textos periodístics i de divulgació i que, per tant, també pot tenir acceptació en determinats contextos.

[Acta 520, 16 de desembre de 2010]

ca banquisa fixa, n f
ca banquisa costanera, n f sin. compl.
es banquisa fija, n f
es hielo fijo, n m
fr banquise côtière, n f
fr glace fixe, n f
fr glace fixée, n f
it banchisa costiera, n f
it ghiaccio di riva, n m
it ghiaccio fisso, n m
pt gelo fixo, n m
en fast ice, n
en landfast ice, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Hidrologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Banquisa adherida a la costa o a les parts somes de la plataforma continental, que pot atènyer un gruix considerable.

Nota

La banquisa fixa generalment es troba adherida al lloc de formació del gel.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banquisa fixa (sin. compl. banquisa costanera)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes banquisa fixa i banquisa costanera com a sinònims (aquesta última, com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

Quant a banquisa fixa:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu normatiu banquisa, que designa el banc de gel marí que es forma en els oceans polars per congelació de l'aigua superficial i de l'aigua de les precipitacions atmosfèriques, i l'adjectiu fix -a, que permet distingir aquesta tipus de banquisa de les banquises flotants a la deriva.

·Descriu amb precisió el concepte.

·Es documenta en diccionaris terminològics de referència.

·En altres llengües es documenten diverses denominacions que també inclouen l'adjectiu paral·lel al català fix -a per a designar aquest concepte: hielo fijo en castellà, glace fixe en francès, ghiaccio fisso en italià o gelo fixo en portuguès.

Quant a banquisa costanera:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu normatiu banquisa, que designa el banc de gel marí que es forma en els oceans polars per congelació de l'aigua superficial i de l'aigua de les precipitacions atmosfèriques, i l'adjectiu costaner-a, que fa referència al fet que aquest tipus de banquisa està adherida a la costa o, en tot cas, en les parts somes de la plataforma continental properes a la costa.

·Es documenta en diccionaris terminològics de referència.

·En altres llengües es documenten diverses denominacions que també inclouen l'adjectiu paral·lel al català costaner -a per a designar aquest concepte: banquise côtière en francès i banchisa costiera en italià.

S'opta pel substantiu banquisa, i no pels mots gel o glaç, com a nucli de les denominacions perquè descriu el concepte amb més precisió.

Es descarta la denominació banquisa permanent, documentada en alguna font, perquè no és semànticament adequada, ja que aquest tipus de banquisa també pot ser estacional.

[Acta 677, 17 de maig de 2021]

ca banquisa fixa, n f
ca banquisa costanera, n f sin. compl.
es banquisa fija, n f
es hielo fijo, n m
fr banquise côtière, n f
fr glace fixe, n f
fr glace fixée, n f
it banchisa costiera, n f
it ghiaccio di riva, n m
it ghiaccio fisso, n m
pt gelo fixo, n m
en fast ice, n
en landfast ice, n
cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Ciències de la Terra > Hidrologia, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+Adj)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+Adj)**

Definició

Banquisa adherida a la costa o a les parts somes de la plataforma continental, que pot atènyer un gruix considerable.

Nota

La banquisa fixa generalment es troba adherida al lloc de formació del gel.
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banquisa fixa (sin. compl. banquisa costanera)

Resolució del Consell Supervisor

S'aproven les formes banquisa fixa i banquisa costanera com a sinònims (aquesta última, com a sinònim complementari).

Criteris aplicats

Quant a banquisa fixa:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu normatiu banquisa, que designa el banc de gel marí que es forma en els oceans polars per congelació de l'aigua superficial i de l'aigua de les precipitacions atmosfèriques, i l'adjectiu fix -a, que permet distingir aquesta tipus de banquisa de les banquises flotants a la deriva.

·Descriu amb precisió el concepte.

·Es documenta en diccionaris terminològics de referència.

·En altres llengües es documenten diverses denominacions que també inclouen l'adjectiu paral·lel al català fix -a per a designar aquest concepte: hielo fijo en castellà, glace fixe en francès, ghiaccio fisso en italià o gelo fixo en portuguès.

Quant a banquisa costanera:

·És una denominació lingüísticament adequada, construïda a partir del substantiu normatiu banquisa, que designa el banc de gel marí que es forma en els oceans polars per congelació de l'aigua superficial i de l'aigua de les precipitacions atmosfèriques, i l'adjectiu costaner-a, que fa referència al fet que aquest tipus de banquisa està adherida a la costa o, en tot cas, en les parts somes de la plataforma continental properes a la costa.

·Es documenta en diccionaris terminològics de referència.

·En altres llengües es documenten diverses denominacions que també inclouen l'adjectiu paral·lel al català costaner -a per a designar aquest concepte: banquise côtière en francès i banchisa costiera en italià.

S'opta pel substantiu banquisa, i no pels mots gel o glaç, com a nucli de les denominacions perquè descriu el concepte amb més precisió.

Es descarta la denominació banquisa permanent, documentada en alguna font, perquè no és semànticament adequada, ja que aquest tipus de banquisa també pot ser estacional.

[Acta 677, 17 de maig de 2021]

ca bansuri, n m
es bansuri
fr bansuri
en bansuri

Música > Instruments musicals

Definició

Instrument aeròfon de columna fet de bambú, de buf directe i embocadura lateral, que fa entre 20 i 50 cm de llargada i entre 1 i 3 cm de diàmetre, i té sis o set forats.

Nota

És un instrument originari del nord de l'Índia i del Nepal. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és bānsuri.

ca bantxa, n m
ca te de tres anys, n m sin. compl.
es bancha, n m
fr bancha, n m
fr thé de trois ans, n m
it bancha, n m
en bancha, n
en bancha tea, n
de Bancha, n m
ja 番茶, n
ja bancha, n

Begudes

Definició

Te verd japonès procedent de fulles madurades i assecades d'una manera natural durant tres anys, que produeix una infusió amb un contingut de teïna molt baix i amb una forta aroma de palla.

Nota

1. El bantxa prové de les collites tardanes (entre finals d'estiu i hivern) i es considera el te japonès de menys qualitat.
2. La denominació bantxa prové del japonès. La transcripció de la forma japonesa segons el sistema Hepburn és bancha. Significa, literalment, 'te ordinari'.
3. Observacions del Consell Supervisor sobre el terme bancha:

Per coherència amb la resta de formes japoneses que acaben amb la mateixa síl·laba (cha, corresponent al caràcter japonès 茶, que significa 'te'), es descarta l'adaptació banxa, encara que seria més conforme amb la fonètica catalana (com planxa, clenxa, trinxa, conxa o punxa), i es manté el caràcter africat de la consonant de la segona síl·laba.

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]
4. Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en el tractament de noms de tes d'origen japonès:

Per motius d'internacionalitat i de precisió, el Consell Supervisor proposa mantenir el manlleu japonès com a denominació catalana principal adaptat a l'ortografia catalana. Proposa també, però, de recollir com a sinònim complementari del manlleu una denominació catalana descriptiva, que aporti informació sobre el concepte, especialment si aquesta forma ja es documenta en català o si en una altra llengua s'utilitza una denominació similar.

Pel que fa als manlleus, se'n proposa l'adaptació tenint en compte els arguments següents:

·les formes resultants no difereixen gaire de les formes més internacionals, és a dir, de les transcrites segons el sistema Hepburn, que tenen l'inconvenient que es basen en l'ortografia anglesa i, per tant, presenten combinacions ortogràfiques alienes al català;

·la proximitat de l'àmbit d'especialitat dels termes amb la llengua general fa recomanable l'acostament al sistema ortogràfic propi, a fi de facilitar la pronúncia als parlants;

·les formes adaptades ja tenen un cert ús en textos catalans.

Es mantenen sense adaptar algunes lletres pròpies de la transcripció, com ara la k, o la combinació ji, que es llegeixen sense dificultat i ja tenen tradició en català (veg., per exemple, les formes normatives karate i jujitsu).

El Consell Supervisor fa notar que el fet que en altres moments s'hagi optat per incorporar japonesismes amb la forma transcrita, sense adaptar (vegeu, per exemple, termes normalitzats de manga, com ara shonen o shojo, o de gastronomia, com ara teriyaki o sashimi), no és un impediment per a optar en aquest cas per l'adaptació, ja que els factors que influeixen en l'adaptació o no d'un determinat manlleu són diversos (grau d'introducció del manlleu, documentació de la forma adaptada, àmbit d'especialitat del terme i tendències de l'àmbit, allunyament de la forma adaptada respecte de la transcrita, acostament a la llengua general, ús en altres llengües, etc.) i no necessàriament són els mateixos en cada cas. Cal tenir present, en tot cas, que les formes adaptades a l'ortografia pròpia són, en principi, preferibles, perquè eviten les irregularitats i faciliten la pronúncia als parlants,

D'altra banda, pel que fa a la relació entre els sinònims, el fet de mantenir en aquest cas la forma manllevada com a denominació principal, en contra del que sol ser habitual, respon a la internacionalitat de les formes japoneses i, sobretot, a la necessitat de precisió, difícil d'aconseguir amb altres denominacions que no siguin les originàries, tenint en compte la proximitat semàntica entre els diferents conceptes.

Finalment, pel que fa al gènere gramatical, inexistent en japonès, s'opta pel masculí, atès que el referent (te) és masculí i que les altres llengües de gènere han fet aquesta elecció.

D'acord amb aquests criteris generals, s'aproven les denominacions següents: bantxa (com a denominació principal) i te de tres anys (com a sinònim complementari); guemaitxa (com a denominació principal) i te d'arròs torrat (com a sinònim complementari); hojitxa (com a denominació principal) i te verd torrat (com a sinònim complementari); kukitxa (com a denominació principal) i te de branquillons (com a sinònim complementari); matxa (com a denominació principal) i te japonès en pols (com a sinònim complementari); i sentxa i kombutxa com a denominacions úniques (perquè no s'ha trobat cap forma descriptiva que permeti descriure de manera sintètica i inequívoca aquest tipus de te i de beguda).

[Acta 630, 20 de desembre de 2017]

ca banús africà, n m
ca eben africà, n m sin. compl.
es ébano, n m
es ébano africano, n m
es ébano de África, n m
fr ébèn d'Afrique, n m
fr ébène, n f
fr ébénier d'Afrique, n m
pt ébano, n m
en African ebony, n
en black ebony, n
de afrikanisches Ebenholz, n n
de schwarzes Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent de l'Àfrica equatorial i de Madagascar que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Diospyros (família de les ebenàcies), principalment de l'espècie Diospyros crassiflora, molt pesant, molt dura, de fibra recta o ocasionalment entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca clara, de vegades amb vetes blanques, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

1. Atès que l'espècie Diospyros crassiflora comença a escassejar, aquesta fusta s'obté també d'espècies afins, sobretot Diospyros dendo, Diospyros mespiliformis i Diospyros perrieri.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús de Macassar, n m
ca eben de Macassar, n m sin. compl.
ca macassar, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de la India, n m
es ébano de macassar, n m
es ébano de Macassar, n m
es ébano de Tailandia, n m
es ébano macasar, n m
es macassar, n m
fr ébène veinée d'Asie, n f
fr macassar, n m
en amara ebony, n
en coromandel, n
en macassar, n
en Macassar ebony, n
en striped ebony, n
de gestreiftes Ebenholz, n n
de Makassar Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre Diospyros celebica (família de les ebenàcies), pesant, dura, de fibra recta o de vegades entrellaçada, amb el duramen de color cafè o negre i l'albeca de color or pàl·lid, amb vetes pronunciades, emprada principalment en ebenisteria i en la fabricació d'instruments musicals.

Nota

1. L'especificador de Macassar fa referència a la ciutat portuària principal de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre de què s'obté aquesta fusta.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús de Macassar (sin. compl. eben de Macassar i macassar):

S'aproven les denominacions banús de Macassar (com a forma principal) i eben de Macassar i macassar (com a sinònims complementaris) pels motius següents:

Pel que fa a banús de Macassar i eben de Macassar,

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte, en primer lloc, que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i, en segon lloc, que l'arbre de procedència d'aquesta fusta (Diospyros celebica) és endèmic de l'illa de Sulawesi, que té com a port principal Macassar;

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en anglès i alemany;

·la forma banús de Macassar ja es documenta en fonts catalanes;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Quant a macassar,

·és una reducció de banús de Macassar (o eben de Macassar);

·es documenta en fonts catalanes i també en castellà, francès i anglès.

La forma banús de les Cèlebes (o eben de les Cèlebes), creada sobre Cèlebes, nom antic de l'illa de Sulawesi, d'on és endèmic l'arbre productor d'aquesta fusta, s'ha descartat perquè s'allunya de les formes utilitzades en altres llengües. Cal tenir en compte, a banda d'això, que Cèlebes és un nom antic (per bé que és present en el nom científic de l'arbre) i que, en tot cas, caldria parlar de banús de Cèlebes, atès que Cèlebes no és un arxipèlag, com suggereix de les Cèlebes, sinó una sola illa.

Es descarta la forma banús asiàtic, paral·lela a la denominació oficial en castellà, perquè és imprecisa.

Pel que fa a la vacil·lació documentada entre Makasar, Makassar i Macassar, s'opta per l'adaptació Macassar, ja utilitzada en altres llengües i documentada també en obres catalanes. Cal tenir present que aquest nom propi ja ha donat lloc en català al nom comú macassar, que designa, segons el diccionari normatiu, una peça de roba, de ganxet, de puntes, etc., que es posa com a adorn al respatller d'un sofà, d'una cadira o d'un altre seient.

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús negre asiàtic, n m
ca banús ver, n m sin. compl.
ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
ca eben ver, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de Ceilán, n m
es ébano de la India, n m
es ébano negro de Asia, n m
fr ébène de Ceylan, n f
fr ébène noire d'Asie, n f
fr ébénier d'Asie, n m
fr ébénier de Ceylan, n m
fr ébénier vrai, n m
en Ceylon ebony, n
en East Indian ebony, n
en Sri Lanka ebony, n
de Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca banús negre asiàtic, n m
ca banús ver, n m sin. compl.
ca eben negre asiàtic, n m sin. compl.
ca eben ver, n m sin. compl.
es ébano de Asia, n m
es ébano de Ceilán, n m
es ébano de la India, n m
es ébano negro de Asia, n m
fr ébène de Ceylan, n f
fr ébène noire d'Asie, n f
fr ébénier d'Asie, n m
fr ébénier de Ceylan, n m
fr ébénier vrai, n m
en Ceylon ebony, n
en East Indian ebony, n
en Sri Lanka ebony, n
de Ceylon Ebenholz, n n

Indústria > Indústria de la fusta > Fusta

Definició

Fusta procedent del sud i el sud-est asiàtics que s'obté de l'arbre Diospyros ebenum (família de les ebenàcies), molt pesant, dura, de fibra recta o entrellaçada, amb el duramen negre i l'albeca d'un color entre blanc grogós i gris rosat pàl·lid o marró vermellós pàl·lid, amb vetes clares, emprada principalment en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme banús africà (sin. compl. eben africà):

S'aproven les denominacions banús africà (com a forma principal) i eben africà (com sinònim complementari) pels motius següents:

·són denominacions lingüísticament adequades, tenint en compte que el diccionari normatiu ja recull banús referit, en general, a un arbre del gènere Diospyros i a la fusta que s'obté d'aquest arbre, i eben, com a sinònim complementari de banús, i atès que aquesta fusta prové, concretament, d'Àfrica;

·la forma banús africà ja es documenta en obres catalanes referida a aquesta fusta;(1)

·concorden amb les denominacions fixades oficialment (norma UNE EN 13556) en castellà, anglès i alemany;

·tenen el vistiplau dels especialistes.

Es descarten les formes simples banús i eben perquè les formes amb l'adjectiu de procedència (africà) són més precises, sobretot tenint en compte que existeixen altres banussos (per exemple, el banús asiàtic, que, segons els especialistes, es considera el banús per antonomàsia).

Entre banús africà i banús de l'Àfrica, s'opta per la forma amb l'adjectiu, seguint la recomanació establerta pel Consell Supervisor en els Criteris per a la denominació catalana d'ocells(2), aplicable aquí i en altres casos similars, segons la qual els noms específics referits a continents, supercontinents o subcontinents s'expressen preferiblement amb la forma adjectiva.

(1) Apareix, concretament, a l'Enciclopèdia catalana (Enciclopedia.cat [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014. <www.enciclopedia.cat/>).

(2) TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Criteris per a la denominació catalana d'ocells [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. <<www.termcat.cat/docs/docs/DenominacioCatalanaOcells.pdf>>

[Acta 628, 15 de novembre de 2017]

ca bany d'arrels, n m
es baño de raíces
es pralinaje
fr pralinage
en puddling
en root dipping

Jardineria

Definició

Operació que consisteix a introduir les arrels ja podades i preparades en una barreja de fang, fems molt cuits, aigua, adobs i hormones per evitar la deshidratació de les plantes i afavorir-ne el creixement.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició