La introducció del web 2.0 ha comportat un conjunt de canvis en la manera de relacionar-se dels usuaris de la xarxa i en la manera que aquests usuaris tenen de consumir, ja que ara, més que mai, poden intervenir activament en la concepció d’allò que compren.
El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat recentment la forma consum proactiu per a fer referència al que en anglès es denomina prosumerism, un nou model de consum en què el client participa activament en el disseny, la creació, la millora i la difusió dels béns, serveis o continguts d’informació que utilitza. El client, doncs, esdevé alhora productor d’allò que consumeix. El consumidor que exerceix aquest model de consum proactiu s’anomena consumidor -a proactiu -iva (prosumer, en anglès).
Les formes consumidor-a proactiu -iva i consum proactiu, avalades per diversos experts del sector, són denominacions explicatives dels respectius conceptes i constitueixen una alternativa catalana als manlleus anglesos prosumer (acrònim format pel truncament dels substantius producer ‘productor’ i consumer ‘consumidor’) i prosumerism (creat sobre la base de prosumer, amb adjunció de la forma sufixada -ism), respectivament.
Tot i que l’adjectiu proactiu -iva (probablement, calc de l’anglès) no es recull encara al diccionari normatiu, és ja una forma força estesa en català, sobretot en el sector empresarial i de l’economia, i documentada en diccionaris generals en diferents llengües romàniques amb el sentit ‘que s’avança als problemes i pren la iniciativa per afrontar-los positivament i per provocar el canvi desitjable’.
Encara que el consum proactiu ha tingut un impuls significatiu en els darrers anys, sembla que el concepte el va introduir ja a la dècada dels anys setanta del segle passat l’escriptor nord-americà Alvin Toffler al llibre The Third Wave, en què predeia el paper que tindrien els productors i els consumidors en el futur.
Ben aviat podreu consultar la informació completa sobre aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.
