Potser ho heu vist alguna vegada: uns quants llibres, deixats en algun lloc més o menys condicionat, però sobretot ben a l’abast de qualsevol persona que en vulgui prendre algun. Sovint, amb un rètol que demana que, si agafes un llibre, n’hi deixis un altre.
El març de 2001, Ron Hornbaker va concebre aquesta idea, que va batejar amb el nom de bookcrossing, i el mateix any va néixer el primer web dedicat a aquest fenomen. Des d’aleshores, la pràctica de compartir llibres, d’una manera més o menys organitzada, no ha parat de créixer i s’ha estès arreu del món.
La proposta catalana per fer referència a aquest concepte és ben transparent: passallibres, que tant serveix per a l’activitat (“en aquest racó del campus hi ha un espai de passallibres”; “m’he aficionat al passallibres i quan acabo una novel·la la deixo aquí i n’agafo una altra”), com per a cadascuna de les persones que s’hi dediquen (“fa anys que soc passallibres”). El terme és paral·lel a altres formacions com ara passavins (en certs restaurants, el cambrer assistent del sommelier especialitzat a servir els vins) o passatemps, i segueix un model de formació que també es documenta en francès, en castellà i en italià.
La pràctica del passallibres, especialment els primers anys de difusió, va tenir algunes reaccions negatives, perquè s’hi veia un risc per al conjunt de professionals de la indústria del llibre. Al marge de la possible polèmica, la qüestió és que, quan ens referim a aquest concepte, no cal recórrer a la forma anglesa bookcrossing. És veritat que el web de referència en aquest àmbit és, precisament www.bookcrossing.com: en aquest web et pots registrar com a passallibres, i registrar també els llibres que “alliberes”, de manera que en pots anar seguint la traça. Però el fet és que, al marge d’aquesta iniciativa més organitzada, la pràctica del passallibres s’ha estès de manera generalitzada i molt poc reglada.
Aquests dies que els llibres ocupen bona part de l’interès dels catalans, feu una passa a favor de l’ús de la llengua i ajudeu-nos a difondre la proposta passallibres. I si us interessa la terminologia relacionada amb aquest àmbit, recordeu que teniu a la vostra disposició la Terminologia del llibre, un diccionari en línia amb prop de dos-cents termes relatius a la indústria editorial corresponents a àrees com l’edició, la impressió, la comercialització i la publicitat. Cada article conté la denominació i la definició en català i els equivalents en castellà, anglès, francès, italià, portuguès, gallec i romanès.
[Text publicat al Butlletí RECERCAT el 22/04/2021]
