El Consell Supervisor ha aprovat recentment en català la forma ultimate, manlleu de l’anglès (reducció, segons diverses fonts, de ultimate flying disc), per a designar un esport practicat entre dos equips de set jugadors en un terreny de joc rectangular, amb una zona d’anotació a cada extrem, que consisteix a anar-se passant un disc de plàstic fins que un jugador del propi equip aconsegueix rebre'l a la zona d'anotació contrària.
L’ultimate té cada cop més aficionats a casa nostra, i en altres països (per exemple, als Estats Units, on sembla que va néixer, el Canadà o França) és una pràctica ja molt consolidada. Des de l’any 2008 es juga la Lliga Catalana d’Ultimate, en la qual competeixen els equips catalans, que s’ha convertit en un mitjà per a fer difusió d’aquest esport i per a facilitar que nous jugadors s’integrin als clubs.
La decisió per la qual s’ha acceptat el manlleu en català és, bàsicament, per la seva consolidació internacional i per la dificultat de trobar alternatives prou motivades i precises.
A banda del genèric ultimate, el Consell Supervisor també ha aprovat les variants ultimate sala (per a designar la modalitat d’ultimate practicada en una pista coberta) i ultimate de platja o ultimate platja (per a la modalitat practicada a la sorra de la platja).
Podeu consultar les fitxes completes d’aquests termes, juntament amb un resum dels criteris que ha aplicat el Consell Supervisor per a l’aprovació d’aquestes formes, al Cercaterm i a la Neoloteca.
