Dolçors

ou de xocolata

Hi ha uns indicis de la primavera que es veuen al camp: els camps de blat són verds, els ametllers, els cirerers o el llorer són florits, ens sorprèn la visió d’alguna papallona (on són les mil papallones dels estius de quan érem petits?) o l’olor de la terra mullada després d’una pluja d’abril.

 

Però hi ha uns altres indicis, a ciutat, quan camines distretament o concentradament, que et desperten el sentit més primari i t’avisen que la lluna plena de març s’acosta: l’olor del cacau dels ous de xocolata, l’olor de la fruita confitada de les mones, de la mantega de les sares.

I és que els catalans som tan llaminers que, en lloc de guiar-nos per un calendari de dies i mesos, en seguim un altre de festes i postres dolces... criminal!

Comencem l’any menjant tortell de Reis; continuem amb el dijous gras (i uns dies abans i uns dies després) menjant coca de llardons; els divendres de quaresma i ara també els dimecres (per què no?), bunyols; per Sant Josep, crema; per Pasqua, mones, panou o rubiol; més endavant, la coca de Sant Joan, els fartons per acompanyar l’orxata de l’estiu, els panellets per Tots Sants o els torrons per Nadal. I entremig, no fos cas que ens baixés el nivell de sucre de la sang, anem picant carquinyolis, ensaïmades, arnadí o pets de monja.

Totes aquestes delícies gastronòmiques les trobareu al Cercaterm ben fitxades, si teniu curiositat de saber-ne els ingredients. I un consell final: no us estigueu de seguir les tradicions, que, si no, es perden. I si són tan dolces...