S’apropa Nadal. Ja fa força dies que els carrers il·luminats ens preparen per a les festes amb què posarem el punt final a aquest any i encetarem el proper. Són dies d’il·lusió, màgia i alegria, especialment per als més menuts, que cada dia alimenten el tió i que esperen amb delit l’arribada dels Reis, a qui deixaran llet amb galetes i una mica d’aigua per als camells. La lluïssor dels seus ulls ens convida a reviure la nostra pròpia infantesa, a recordar la innocència amb què nosaltres mateixos donàvem cops a un tronc convençuts que rebríem un obsequi.
A casa, el tió ens cagava torrons, confits, neules, cava i xocolatines de formes i mides ben variades: monedes, paraigües, pares Noel... I, pensant en l’avi, que era de Forcall, cagava un dolç molt especial: els pastissos de glòria. Amb el nom de pastís de glòria o pastís de moniato es coneix un pastís petit de forma rectangular elaborat amb massa de massapà, cuit, farcit de moniato confitat amb canyella i pintat amb clara d'ou a punt de neu, fornejat i empolsat amb sucre de llustre. Es tracta d’un dolç tradicional del País Valencià molt consumit sobretot durant les festes de Nadal i que té un parent molt proper elaborat amb gema, el pastís de gema.
Cal dir que el nom d’aquest dolç, que de vegades també s’anomena pastisset de glòria, té un origen incert. Una teoria prou estesa és que s’anomena així perquè és tan bo que menjar-te’n un et porta a la glòria. Desconeixem si aquesta creença és certa, però el que sí que podem assegurar és que aquests pastissos, siguin de glòria o de gema, són una delícia digna dels àngels. I encara són més bons si els podem compartir amb les persones que estimem.
Des del TERMCAT us desitgem que pugueu gaudir d’un Nadal ben dolç amb la millor companyia.
Trobareu aquests termes i molts més al Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.
