En castellà, el verb fallar significa, entre altres coses, "Decidir o determinar un litigio, proceso o concurso", segons la Reial Acadèmia Espanyola. En català, en canvi, la forma fallar no fa referència a aquest concepte; aquest verb únicament té el significat de "errar" o "una facultat humana, una persona, un mecanisme, etc., no respondre quan hom ho necessita, no obrar en un moment donat com s'esperava", d'acord amb el Diccionari de la llengua catalana.
Així, per a fer referència a l'acció específica d'una autoritat judicial (un tribunal, un jutge, etc.) de prendre una resolució o emetre un dictamen, en català es poden utilitzar les formes verbals pronunciar-se, dictaminar, resoldre. En català, doncs, no és adequat dir "El tribunal ha fallat sobre la qüestió x", sinó que es pot escollir qualsevol d'aquestes opcions: "El tribunal s'ha pronunciat / ha dictaminat / ha resolt sobre la qüestió x". Convé remarcar l'ús habitual d'aquests tres verbs amb la preposició sobre.
D'altra banda, per a fer referència al significat més genèric de 'portar a una conclusió definitiva' també és possible utilitzar els verbs disposar, acordar, establir o decidir. Per exemple, "El jutge ha decidit aixecar el secret de sumari".
Podeu consultar aquests termes al Vocabulari de dret penal i penitenciari i, també, al portal Terminologia jurídica.
(Font: TERMCAT)
