“Al final de l’article feu-hi constar la vostra... filiació o afiliació?”
La frase que acabeu de llegir, amb lleugeres variants, és especialment familiar per a qualsevol persona que es dediqui a la recerca i hagi publicat en alguna de les nombroses revistes dedicades a la difusió de les feines en curs i de les troballes que es fan en els diversos àmbits. I es pot plantejar el dubte sobre si és més adequada una forma o l’altra, tenint en compte que totes dues són paraules admeses per la normativa i presents al diccionari.
Efectivament, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el nostre diccionari normatiu, recull les entrades afiliació i filiació, i els verbs corresponents afiliar i filiar, amb diversos significats propers, com és lògic perquè totes aquestes formes comparteixen un origen comú llatí. Però tenint en compte que en la frase i en el context que ens plantejava el dubte el que ens interessa és que l’autor del text faci constar les dades que l’identifiquen i que el vinculen a una entitat de recerca o a una altra, sembla que una de les accepcions de l’entrada filiació hi escau precisament, perquè diu, literalment, “Conjunt de dades referides a una persona”.
Per tant, la proposta que sembla més ajustada és que en frases com les següents hi fem servir el terme filiació:
Al final de l’article feu-hi constar la vostra filiació.
Feu constar la vostra filiació amb indicació del centre de recerca i l’adreça electrònica de contacte.
És possible signar amb una doble filiació si esteu vinculat a dos centres de recerca.
L’article s’ha de presentar sense signar i no s’ha de poder deduir la filiació de l’autor.
I això no impedeix que en altres contextos sigui més adequat fer servir la forma afiliació, naturalment, quan ens referim no tant al conjunt de dades personals com al fet d’afiliar-se o de vincular-se a una determinada institució. De fet, en l’ús general, el verb afiliar té una freqüència d’ús molt més elevada que no pas filiar, i per això la forma afiliació també té un ús més general, en contextos com els següents:
L’afiliació a aquest partit polític era llavors un acte de resistència.
L’afiliació de la nostra entitat a l’organització d’àmbit europeu ens garanteix més ressò internacional.
L’afiliació d’aquest investigador al nostre grup de recerca és un guany per a tots.
S’ha d’evitar l’afiliació de personal investigador per interessos aliens a l’objecte de la recerca.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, número 195, febrer 2024]
