Les formes pes i pesar es poden fer servir per a referir-se a les dimensions d’un fitxer informàtic, específicament en els contextos en què hi ha transmissió de dades a través d’una xarxa.
És habitual dir, per exemple, que un fitxer pesa massa i que no es pot enviar com a fitxer adjunt amb un correu electrònic. El substantiu pes i el verb pesar s’utilitzen en aquests casos amb un sentit figurat derivat del que tenen en l’àmbit dels transports i de la llengua general. Probablement aquest ús s’ha estès en altres llengües a partir de l’ús en anglès.
Quan es vol designar estrictament la llargada d’un fitxer mesurada en bytes, la forma més precisa semànticament és mida, que en el diccionari de la llengua general ja es consigna com a ‘mesura, especialment lineal’. Es diu, llavors, que la mida d’un fitxer és de X kilobytes o megabytes.
També tenen ús i són adequats els termes més genèrics grandària o dimensió d’un fitxer, o bé l’adjectiu gran en contextos com “Aquest fitxer és molt gran, ocupa massa memòria”, en què la càrrega semàntica es desplaça més aviat cap a la capacitat del suport de la informació.
Totes aquestes denominacions catalanes tenen el seu paral·lel en altres llengües com l’anglès (file size o file weight), el francès (taille de fichier o poids de fichier) i l’espanyol (tamaño de un fichero o peso de un fichero).
