L’arribada de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària, econòmica i social sense precedents. Les conseqüències que aquest daltabaix comporta en el món laboral i empresarial tenen una presència rellevant, des de fa mesos, en els titulars dels diaris.
Aquesta situació de crisi es reflecteix en les diverses xifres que contínuament destaquen els mitjans de comunicació: les dades de l’atur (en nombres absoluts, per sectors, per franges d’edat, per sexe, etc.), el nombre de contractes de treball (ja siguin contractes de treball a temps parcial, contractes d’obra, contractes de treball temporal, contractes de treball per temps indefinit, etc.), etc.
Les dificultats econòmiques de les empreses, especialment les del sector de l’hostaleria, la restauració, el turisme, el comerç i la cultura, entre d’altres, es tradueixen en una dinàmica constant de destrucció de llocs de treball o, en el millor dels casos, d’afectació de les condicions de treball. Malgrat les mesures extraordinàries aplicades pel govern per protegir el mercat laboral, entre les quals destaquen la facilitació del teletreball i l’aplicació d’expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), algunes empreses s’han vist abocades a declarar-se en suspensió de pagaments, a aplicar congelacions salarials o a presentar expedients de regulació d’ocupació (ERO).
L’expedient de regulació d’ocupació és un procediment administratiu mitjançant el qual una empresa, per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major, impulsa la suspensió de contracte, la reducció de jornada amb caràcter temporal o l’acomiadament col·lectiu d’un grup significatiu de treballadors.
Podeu consultar aquests termes en el Diccionari de la negociació col·lectiva i en el Cercaterm.
