Diuen que, a l’estiu, tota cuca viu. I nosaltres, els humans, no en som l’excepció. Amb l’arribada de la calor (o amb el seu permís), donem per acabada la penitència i comencem a sortir de la cova, a trobar-nos i a gaudir de la bona companyia. I per fer-ho, ens plantegem sortir a sopar… però on?
Els criteris a l’hora d’escollir el restaurant són d’allò més variats: hi ha qui es decideix pel preu, hi ha qui ho fa pel tipus de cuina (italiana, japonesa, mediterrània, vegana, etc.) i hi ha qui sent curiositat per veure com es preparen els plats. En aquest cas, la millor opció és triar un restaurant amb cuina en directe (show cooking en anglès), que és l’espectacle culinari consistent a preparar els aliments que el comensal ha escollit prèviament davant seu i al seu gust. Així, es pot observar el ritme frenètic de la cuina, contemplar la vida entre els fogons.
La forma cuina en directe és una denominació sintagmàtica formada pel substantiu cuina (‘art de preparar el menjar’) i la locució adverbial en directe, que en l’àmbit audiovisual té el sentit de ‘simultàniament al temps en què s’enregistra’. Es tracta, doncs, d’una alternativa semànticament adequada que permet evitar el calc de l’anglès i és paral·lela a les solucions que han adoptat el castellà (cocina en directo), el francès (cuisine en direct) i l’italià (cucina in diretta), si bé en aquestes llengües també s’utilitza el manlleu.
Trobareu aquest terme i molts més al Portal d’alimentació i gastronomia i al Cercaterm.
