Llenguatge de signes o llengua de signes?

il·lustració d'un signant

D’una banda, el terme llenguatge de signes és un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT amb el sentit de ‘llenguatge que utilitza els gestos de les mans com a sistema comunicatiu, amb el suport emfàtic dels de la cara i la resta del cos, de manera que cada gest correspon a una lletra, una paraula o bé una expressió’. Es tracta, per tant, d’un terme en el qual el mot llenguatge s’utilitza amb un sentit general o abstracte.

D’altra banda, el terme llengua de signes és també adequat quan s'utilitza per a designar una llengua concreta, amb una gramàtica pròpia, que utilitza el llenguatge de signes. Llengua de signes es refereix, doncs, al sistema de signes gestuals propi d'una comunitat determinada destinat a facilitar la comunicació, especialment entre persones sordes. Amb aquest sentit, es pot parlar d’una llengua de signes catalana, una llengua de signes francesa, una llengua de signes anglesa, etc. Recordem que hi ha una llengua de signes catalana aprovada pel Parlament de Catalunya.

Llengua de signes és pertinent en la formació d’altres denominacions com ara intèrpret de llengua de signes, que és el professional especialitzat en la reproducció d'un text oral en llengua de signes o a l'inrevés per a facilitar la comunicació dintre d’un grup en què almenys una persona té discapacitat auditiva; o videoguia de llengua de signes, que és una videoguia que mostra vídeos explicatius de llocs d'interès turístic adaptats per a persones amb discapacitats auditives, amb explicacions en una llengua de signes i, en alguns casos, amb subtítols.

Podeu consultar les fitxes de tots aquests termes en el Cercaterm.