Mirem al cel...

núvols

L’escassetat de pluges dels últims temps ha provocat segurament que alcem el cap més sovint per escodrinyar el cel, amb l’esperança de trobar-hi algun signe que presagiï aigua.

Si bé malauradament tenim ben poc a les nostres mans per a desfermar la tan enyorada pluja, us convidem a aprofitar les estones de contemplació celestial per a aprofundir en el coneixement dels núvols.

 

Podem començar pels gèneres de núvols baixos, entre els quals trobarem el cúmulus (o cúmul), l’estratus (o estrat) i, encara, el cumulonimbus, el nimbostratus (o nimbostrat)  i l’estratocúmulus (o estratocúmul).  Entre els gèneres de núvols mitjans, l’altocúmulus (o altocúmul) i l’altostratus (o altostrat). I més amunt, arribem als gèneres de núvols alts com el cirrus, el cirrocúmulus (o cirrocúmul) i el cirrostratus (o cirrostrat).

 

Si refinem més la mirada i ens atrevim amb les espècies i varietats de núvols dels diferents gèneres, podrem albirar, entre d’altres, fibratus, fractus, duplicatus, calvus, congestus, lenticularis o mediocris.

 

I després de tanta observació, gairebé estarem en disposició d’emetre un judici fonamentat sobre si es tracta d’un cel molt núvol, un cel núvol, un cel parcialment clar, un cel clar o una aclarida.