Cap als anys noranta del segle XX es va donar a conèixer en català el fenomen anomenat nimby (o aleshores encara en majúscules, NIMBY), això és, l’oposició d’un grup de persones a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic al qual se senten vinculades, amb l’argument que són perilloses, insegures o, en general, que tenen un impacte indesitjable en l’entorn.
El neologisme, com és costum en certes àrees del coneixement, ens el cedia l’anglès, llengua en què aquesta forma es documentava ja des dels anys vuitanta, segons recullen els diccionaris anglesos generals. Correspon a la sigla de l’expressió not in my backyard, que vol dir, més o menys, ‘al pati de casa, no’, i que traduït de manera una mica més lliure seria com dir: “Està molt bé i ho podeu posar on vulgueu, però no pas a prop de casa meva.”
Potser per ingenuïtat, al TERMCAT vam pensar que seria un neologisme passatger, un anglicisme d’aquells que s’escampen però tot d’un plegat desapareixen i no en sents a parlar mai més. Tot i deixar la porta mig oberta al manlleu, doncs, ens vam empescar també solucions del tipus al costat de casa, no; d'acord, però aquí no; sí, però aquí no; aquí no; cultura del no, etc. Eren formes que ja tenien un cert ús, que d’alguna manera explicaven el concepte i que s’acostaven també a les propostes que es feien en altres llengües romàniques.
La realitat, però, és tossuda —i els moviments socials encara més— i el cert és que amb els anys el terme nimby ha tingut alts i baixos (segurament d’acord amb la realitat de cada poble o ciutat), però en cap cas no ha desaparegut. És per això que recentment s’ha incorporat a la llista de termes normalitzats en català. La forma aprovada, finalment, ha estat nimby (en minúscules), lexicalització de la sigla d’origen NIMBY (com làser, sida o radar, que també són sigles lexicalitzades).
La forma nimby s’utilitza com a substantiu, referida a l’oposició a una determinada instal·lació (per exemple, en un context com ara “El nimby és sovint una font de conflictes a la ciutat”) i també a la persona que manté aquesta oposició (per exemple, en “Hi ha hagut una manifestació de nimbys” o “És una associació formada per nimbys”). També té ús com a adjectiu relacionat (per exemple, en expressions com “el fenomen nimby” o “la tendència nimby”).
Com a terme relacionat de nimby, s’ha aprovat el derivat nimbisme (amb caiguda de la y final pel contacte amb la i del sufix -isme), que designa la tendència social consistent a oposar-se a la ubicació de determinades instal·lacions o infraestructures en un lloc específic.
Aviat podreu consultar les fitxes completes d’aquests termes a la Neoloteca i al Cercaterm.
