Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.
Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.
De vegades també s'utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.
Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).
Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.
(Font: TERMCAT)
