Aquesta setmana publiquem un Termes d’estrena de l’àmbit de l'audiovisual i volem destacar un gènere audiovisual a mig camí entre el documental i el drama: docudrama, el nostre #termedelasetmana.
Un docudrama o drama documental recrea fets reals —històrics o d’actualitat— mitjançant escenes dramatitzades amb actors, diàlegs i una estructura narrativa pròpia de la ficció. La clau és que parteix d’esdeveniments que han passat de debò i en vol oferir una reconstrucció tan fidel com sigui possible, però utilitzant els recursos del relat dramàtic per fer-los més vius i entenedors. Un exemple n’és Antoni Gaudí, una visió inacabada (John Alaimo, 1974), sobre els últims dies de la vida d'Antoni Gaudí. Sovint es confon amb la docuficció, però són conceptes diferents.
El docudrama mostra només la recreació dramatitzada dels esdeveniments, sense interrompre-la amb entrevistes, testimonis directes o explicacions externes fora de la representació. La docuficció, en canvi, és més juganera amb els límits: pot barrejar realitat i ficció mentre filma, incorporar persones reals en situacions parcialment construïdes o fer que tot passi alhora, sense separar gaire què és reconstrucció i què és testimoni directe. Un exemple n’és Jo, Ramon Llull, una docuficció que combina la vida de Llull —amb un tractament de ficció històrica— i el món medieval que li va tocar viure —amb un tractament eminentment documental.
En definitiva, el docudrama no inventa una història: la reconstrueix amb eines dramàtiques perquè l’espectador la pugui comprendre i sentir més de prop.
