Amb l’arribada del bon temps ve molt de gust seure a l’aire lliure per prendre alguna cosa mentre es respiren ja els aires tebis de primavera. És possible, però, que el temps no acabi d’acompanyar, sobretot ara al març, en què els canvis sobtats de temps resulten encara traïdors.
Si és així, ens podrem acomodar en una terrassa coberta, que és la terrassa d’un bar o restaurant situada a l’exterior però coberta amb un envelat o amb alguna mena de tancament que pot tenir vidres desmuntables. Una terrassa, segons el DIEC, ja designa de manera precisa el concepte que ens interessa en aquest cas: ‘Ampla balconada, terrat, vorera, de què disposa un cafè, un restaurant, un club, etc., per a posar-hi taules i seients’.
De la terrassa coberta és convenient no dir-ne vetllador*, una forma que de vegades es documenta per a designar aquest concepte, perquè un vetllador es refereix a tota una altra cosa. Un vetllador és un moble, una tauleta, generalment rodona, d'un sol petge trifurcat a la base. Per extensió, es pot referir també a qualsevol taula més o menys petita i lleugera que és fàcilment transportable d'un lloc a l'altre, com les taules de les terrasses de determinats bars i restaurants, però en tot cas no a la terrassa en si.
(Font: TERMCAT)
