Vis-a-vis

Fila de cadires

Un dels drets de les persones internes en un centre penitenciari és poder comunicar-se amb l’exterior i rebre visites de la família i altres persones properes. Les comunicacions poden ser ordinàries, si tenen lloc als locutoris, o especials, en les quals és possible el contacte físic.

De comunicacions especials n’hi ha de tres tipus: la comunicació familiar (o vis-a-vis familiar o visita familiar), que és la que manté un intern amb els familiars i coneguts propers; la comunicació de convivència (o vis-a-vis de convivència o visita de convivència), que és la que manté un intern amb la seva parella i els fills menors de 10 anys, i la comunicació íntima(o vis-a-vis íntim o visita íntima), que manté l’intern amb la seva parella.

Tot i que el nucli de la denominació principal de tots aquests termes és sempre comunicació, perquè així és com ho denomina la legislació i és la forma que s’utilitza en la documentació més especialitzada, les formes més habituals en contextos no especialitzats contenen el nucli vis-a-visVis-a-vis és una adaptació del manlleu francès vis-à-vis, en què es mantenen els guionets de la llengua original perquè la denominació es visualitzi com una unitat, i també perquè estan previstos en la normativa catalana en els compostos repetitius i expressius (poti-poti, a corre-cuita, xup-xup, etc.).

A diferència del francès, en què vis-à-vis és un nom masculí invariable, en català, fa la flexió de plural de manera regular. Per exemple, un vis-a-vis a la setmana, diversos vis-a-visos al mes.

 

Font: TERMCAT