Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>

ca àrea bàsica de salut, n f
ca ABS, n f sigla
es área básica de salud
es ABS sigla

<Infermeria > Infermeria comunitària>

Definició

Unitat territorial elemental establerta a partir de criteris geogràfics, demogràfics i epidemiològics que té assignat un equip d'atenció primària.

Nota

Les àrees bàsiques de salut es localitzen en els centres d'atenció primària.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca àrea bàsica de salut, n f
ca ABS, n f sigla
es área básica de salud
es ABS sigla

<Serveis socials > Organització>

Definició

Unitat territorial elemental establerta a partir de criteris geogràfics, demogràfics i epidemiològics que té assignat un equip d'atenció primària.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca àrea bàsica de salut, n f
ca ABS, n f sigla
es área básica de salud, n f
es ABS, n f sigla
fr attention sanitaire, n f
en health district, n

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca àrea bàsica de serveis socials, n f
ca ABSS, n f sigla
es área básica de servicios sociales
es ABSS sigla

<Serveis socials > Organització>

Definició

Unitat territorial organitzada sobre la base del municipi que constitueix la unitat elemental d'atenció social a l'efecte de la prestació dels serveis socials bàsics.

Nota

L'àrea bàsica de serveis socials s'organitza sobre una població mínima de 20.000 habitants, prenent com a base el municipi.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>

ca activitat bàsica de la vida diària, n f
ca activitat bàsica de la vida quotidiana, n f sin. compl.
ca ABVD, n f sigla
ca ABVQ, n f sigla
es actividad básica de la vida cotidiana
es actividad básica de la vida diaria
es ABVC sigla
es ABVD sigla
fr activité de la vie quotidienne de base
fr AVQ de base
en basic activity of daily living
en BADL sigla

<Serveis socials > Marc de referència > Conceptes clau>

Definició

Activitat de la vida diària associada amb l'acompliment de les tasques elementals que permeten a una persona de viure amb una independència raonable.

Nota

Entre les activitats bàsiques de la vida diària hi ha la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat fonamental, el reconeixement de persones i objectes, l'orientació, la comprensió i l'acompliment d'ordres o tasques senzilles.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca adob de reacció bàsica, n m
es abono de reacción básica

<Agricultura > Química agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

ca alfàbrega, n f
es albahaca, n f
fr basilic, n m
pt manjericão, n m
en basil, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Verdures i hortalisses>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfàbrega, n f
ca alfàbega, n f sin. compl.
ca alfabeguera, n f sin. compl.
ca alfabreguera, n f sin. compl.
ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
ca basilicó, n m alt. sin.
ca basilicons, n m pl alt. sin.
ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
ca alfàbaga, n f var. ling.
ca alfàbiga, n f var. ling.
ca alfabiguera, n f var. ling.
ca alfàbrica, n f var. ling.
ca alfàbriga, n f var. ling.
ca alfàdega, n f var. ling.
ca alfalga, n f var. ling.
ca alfràgam, n f var. ling.
ca amfàbega, n f var. ling.
ca amfàbiga, n f var. ling.
ca aufàbega, n f var. ling.
ca aufabeguera, n f var. ling.
ca aufàbia, n f var. ling.
ca aufàbiga, n f var. ling.
ca aufàbrega, n f var. ling.
ca aufabreguera, n f var. ling.
ca aufàbrica, n f var. ling.
ca aufabuguera, n f var. ling.
ca aufàdega, n f var. ling.
ca aufàdia, n f var. ling.
ca aufàdiga, n f var. ling.
ca enfalga, n f var. ling.
ca enflàgam, n f var. ling.
ca fàbega, n f var. ling.
ca fàbrega, n f var. ling.
nc Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca alfàbrega, n f
ca alfàbega, n f sin. compl.
ca alfabeguera, n f sin. compl.
ca alfabreguera, n f sin. compl.
ca alfàbrega de fulla ampla, n f alt. sin.
ca basilicó, n m alt. sin.
ca basilicons, n m pl alt. sin.
ca herba del mal prenyat, n f alt. sin.
ca alfàbaga, n f var. ling.
ca alfàbiga, n f var. ling.
ca alfabiguera, n f var. ling.
ca alfàbrica, n f var. ling.
ca alfàbriga, n f var. ling.
ca alfàdega, n f var. ling.
ca alfalga, n f var. ling.
ca alfràgam, n f var. ling.
ca amfàbega, n f var. ling.
ca amfàbiga, n f var. ling.
ca aufàbega, n f var. ling.
ca aufabeguera, n f var. ling.
ca aufàbia, n f var. ling.
ca aufàbiga, n f var. ling.
ca aufàbrega, n f var. ling.
ca aufabreguera, n f var. ling.
ca aufàbrica, n f var. ling.
ca aufabuguera, n f var. ling.
ca aufàdega, n f var. ling.
ca aufàdia, n f var. ling.
ca aufàdiga, n f var. ling.
ca enfalga, n f var. ling.
ca enflàgam, n f var. ling.
ca fàbega, n f var. ling.
ca fàbrega, n f var. ling.
nc Ocimum basilicum L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

ca alfàbrega, n f
es albahaca, n f
fr basilic, n m
en sweet basil, n
nc Ocimum basilicum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta molt olorosa de la família de les labiades, de flors i fulles antiespasmòdiques i estimulants.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "baslica" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Nota

Definició

Nota

Definició