Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "commemoraci��" dins totes les àrees temàtiques

columna commemorativa columna commemorativa

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  columna commemorativa, n f
  • es  columna conmemorativa
  • en  commemorative column
  • en  triumphal column

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició
Columna isolada de grans dimensions amb el fust esculpit amb relleus evocadors d'una gesta militar, pròpia de l'art romà.
Commemoracions de Pere Albert Commemoracions de Pere Albert

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  Commemoracions de Pere Albert, n f pl

<Documentació jurídica>, <Història del dret>

Definició
Recull de dret consuetudinari del segle XIII atribuït al jurista i canonge de Barcelona Pere Albert, reconegut com a font de dret a partir de les Corts de Montsó del 1470 i incorporat després a les compilacions de les Constitutions y altres drets de Cathalunya.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • Les Commemoracions de Pere Albert s'emmarquen en les redaccions privades dels costums feudals a Catalunya, juntament amb altres col·leccions com ara els Costums de Catalunya (Costumas de Cathalunya), de vegades també atribuïdes al jurista Pere Albert. El text de les Commemoracions sol acompanyar els Usatges de Barcelona, tal com corrobora la tradició manuscrita textual, per això és important, i també perquè se li ha atribuït un caràcter complementari i actualitzador dels Usatges.
    L'obra va tenir una notable acollida en la literatura jurídica posterior, especialment en l'obra de Joan de Socarrats (segle XV), que dugué a terme un tractat sobre els costums feudals del Principat de Catalunya (obra publicada el 1551), on inclou les Commemoracions de Pere Albert. Juristes de renom com ara Jaume de Montjuïc i Jaume Callís també van utilitzar aquesta obra com a argument d'autoritat en els comentaris dedicats als Usatges de Barcelona. L'èxit i la difusió de les Commemoracions es va culminar amb l'aprovació oficial a les Corts de Montsó del 1470 en el regnat de Joan II, on se'n reconeix, finalment, el valor de costums generals de Catalunya, que en realitat ja tenien a la pràctica. Cal destacar el fet que en el capítol inèdit en què s'inclouen, les Corts demanen l'observança de les Commemoracions com a «consuetuts» i el monarca les sanciona com a «Constitucions», un detall més que en corrobora el valor i l'autoritat.
    L'anàlisi i estudi d'aquesta obra posen en relleu alguns problemes cabdals com són l'autoria, la data de redacció o els que deriven de l'estructura. Pel què fa a l'autoria s'ha qüestionat si tota l'obra o almenys una part és del jurista Pere Albert; malgrat l'atribució tradicional que se li ha fet, hi ha la sospita que ha pogut ser objecte de manipulacions al llarg del segle XIV per juristes posteriors com ara Bernat de Seva, Bertran de Seva, Arnau de Morera i Jaume de Bianya, entre altres, si es té en compte els advertiments que fa Joan de Socarrats en el seu tractat. A més, la ràpida circulació de manuscrits de l'obra, a causa de l'èxit primerenc que va tenir, tant en llatí com en català, tot i ser més nombrosos els escrits llatins, encara fa més difícil de resoldre el problema de l'autoria de l'obra.
    Tampoc no es pot precisar amb exactitud la data de redacció de l'obra, tot i que es podria situar més o menys cap a la segona meitat del segle XIII, atès que el capítol XXXIX al·ludeix a València com a regne, considerat ja sota el domini del rei d'Aragó.
    Les Commemoracions unifiquen artificialment dues col·leccions de costums. En primer lloc conté quaranta-tres capítols amb rúbrica pròpia i amb el títol habitual de Costumes Generals de Cathalunya entre senyors e vassalls tenent castels per senyors, ho altre feus (conegudes com a Costums generals de Catalunya). La historiografia jurídica ha donat per vàlida la peculiar estructura d'aquesta part, basada en tres blocs normatius, a partir del contingut material d'alguns manuscrits de la tradició catalana. El primer bloc comprèn del capítol I al XXI, i tracta les relacions jurídiques entre el senyor i el vassall derivades de la tinença del feu i de les dels vassalls amb aloers i altres persones del feu que no estaven obligades pel vincle feudal, fent especial èmfasi en el lliurament de la potestat del castell. El segon nucli integra del capítol XXII al XXIX, i inclou solucions jurídiques en matèria de dret feudal successori, a partir del plantejament de diversos casos. El tercer grup comprèn del capítol XXX al XLIII i tracta dels vincles de dependència públics entre el vassall soliu i el seu senyor derivats de l'homenatge feudal, a partir dels quals s'articula la jurisdicció general del príncep com a figura vertebradora d'una futura comunitat política i administrativa de Catalunya.
    En segon lloc, les Commemoracions contenen la col·lecció de costums que duu el títol genèric de «Los casos en les quals lo senyor no es tengut, segons les Usatges de Barcelona e observància de Cathalunya, retre la potestat presa de castell, ne emparament de feu a son castlà o vassall». Són un total de nou casos, segons el manuscrit, ja que a vegades hi manca l'últim cas o aquest s'integra en el vuitè. Els casos no tenen rúbrica i simplement van numerats com a casus primus, secundus, entre altres. Com el títol indica, el contingut versa també sobre les relacions feudovassallàtiques.
    La primera característica que crida l'atenció de l'obra de les Commemoracions és el romanisme jurídic. Evidentment, quan Pere Albert es posà a redactar l'obra es trobà amb un procés feudal tancat, però s'havia d'enfrontar als problemes que aquest sistema arrossegava d'antuvi. Així, les Commemoracions afrontaren amb èxit la necessitat que hi havia el segle XIII de fixar per escrit un seguit de normes consuetudinàries que afloraren durant els segles XI i XII, atesa la incertesa i la inseguretat que causa tota regulació consuetudinària, susceptible de múltiples interpretacions per les autoritats i els mateixos particulars perquè era pròpia de la traducció oral.
    Una altra de les fites de les Commemoracions és la capacitat conciliadora i harmonitzadora dels vells costums feudals autòctons amb les noves tendències doctrinals de l'època, tasca en la qual van tenir un paper destacat les directrius romanistes refetes, adaptades i coordinades amb la realitat medieval pels mestres bolonyesos. Així, les Commemoracions de Pere Albert deixen palès un perfecte equilibri entre els usus terrae i les noves aportacions del dret comú, fet que va donar com a resultat algun dels aspectes més destacats del pensament polític i jurídic de l'obra, com ara la visió integradora del territori sota la figura del princeps terrae -Comte de Barcelona i ja rei d'Aragó-, que en justificaria la jurisdicció general en tot el Principat.
    Atesa la importància jurídica de les Commemoracions de Pere Albert, obra cabdal del dret català, el text ja fou recollit per primera vegada en la primera compilació catalana del 1495, però tal com ja consta en el Preàmbul, ja hauria estat prèviament objecte de la compilació de 1413-1422, fet que significaria que el text ja devia haver quedat fixat d'una manera definitiva a començaments del segle XV.
  • V. t.: Casos n m pl
  • V. t.: Costums generals de Catalunya n m pl
full bloc full bloc

<Lleure > Filatèlia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  full bloc, n m
  • es  hoja bloque, n f
  • es  hoja miniatura, n f
  • es  hojita-bloque, n f
  • es  minipliego, n m
  • fr  bloc-feuillet, n m
  • fr  feuillet-miniature, n m
  • fr  feuillet-souvenir, n m
  • en  commemoration sheet, n
  • en  commemorative sheet, n
  • en  miniature sheet, n
  • en  souvenir sheet, n

<Lleure > Filatèlia>

Definició
Emissió commemorativa d'un o més segells amb llegenda al·lusiva, formant un petit plec, perforat o no.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  masyid, n m
  • ca  mesquita commemorativa, n f sin. compl.
  • es  masyid
  • es  mezquita conmemorativa

<Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos>

Definició
Mesquita dedicada a preservar un lloc o guardar algun objecte important com un reliquier.
moneda commemorativa moneda commemorativa

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, [2020].
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  moneda commemorativa, n f
  • en  commemorative coin, n

<Art i arquitectura>

Definició
Moneda en honor a persones, llocs, fets o institucions.

Nota

  • Poden ser de curs legal, però no se solen encunyar a fi que circulin. Normalment se'n fa un nombre limitat i estan disponibles durant un període breu.
placa commemorativa placa commemorativa

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, [2020].
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  placa commemorativa, n f
  • en  commemorative plaque, n

<Art i arquitectura>

Definició
Placa amb un text o una imatge en relleu, o tots dos, en memòria d'una o més persones, d'un esdeveniment, un antic ús del lloc o algun altre motiu.
segell commemoratiu segell commemoratiu

<Lleure > Filatèlia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  segell commemoratiu, n m
  • es  sello conmemorativo

<Lleure > Filatèlia>

Definició
Segell emès i posat en circulació per a fer memòria d'un esdeveniment o d'un personatge il·lustre o per a recordar dades estelars del món científic, històric, artístic o polític.