Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "drassana" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca drassana, n f
- es astillero
- fr chantier naval
- en shipyard
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:
SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca drassana, n f
<Navegació tradicional>
Definició
<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca drassana, n f
- es arsenal
- es astillero
- es atarazana
- fr chantier de construction
- fr chantier naval
- en shipyard
<Ports > Obres exteriors i interiors>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca drassana, n f
- es astillero
- en dockyard
- en shipyard
<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca drassana, n f
- es arsenal
- es astillero
- es atarazana
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Catalunya
-
Terme d'origen àrab. Hi ha precedents materials de la infraestructura en el món clàssic grecoromà.
Conjunt arquitectònic -usualment fortificat- de magatzems, tallers, patis i porxos destinats per l'autoritat pública a l'armament dels estols de galeres durant l'edat mitjana i l'edat moderna. Es tractava d'una infraestructura eminentment militar i, per això, la construcció de vaixells empresa per particulars es feia normalment a la platja fora del recinte. La seva presència està associada a la major part de les grans ciutats cristianes i musulmanes de la Mediterrània, com, per exemple, Venècia, Gènova, Nàpols, Tunis i Alger. A l'interior de la drassana s'emmagatzemaven la fusta, les armes i els efectes nàutics necessaris per a fer front a l'armament de les galeres. A més de les tasques de construcció pròpiament dites, també s'hi duien a terme feines de manteniment i de reparació de les naus quan aquestes eren retirades a terra ferma durant la temporada d'hivernació, en què no era possible navegar. Igualment, s'hi feien les tasques de desballestament dels vaixells amb el reaprofitament o la venda de la fusta i de tots els efectes nàutics. A la Corona d'Aragó es documenten, entre altres, les de Palma, Tortosa, Barcelona i València. Aquestes dues darreres es conserven en bon estat i constitueixen un magnífic testimoni de l'arquitectura gòtica civil. Al capdavant de cadascuna, el monarca situava un oficial responsable que, amb el nom de drassaner, s'encarregava del manteniment de l'edifici i de la custòdia de les galeres, de les armes i dels altres efectes nàutics i primeres matèries dipositades a l'interior. A més, la Corona també va supeditar, ocasionalment, l'acció dels respectius drassaners a la coordinació d'un oficial superior que, en temps de Pere III el Cerimoniós, va rebre el nom de conservador de les drassanes.
A Catalunya, tant la ciutat de Barcelona com la Diputació del General de Catalunya van confiar l'administració de les seves galeres particulars a sengles drassaners instituïts al llarg del segle XIV a imitació del drassaner reial.
