Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "eclctic" dins totes les àrees temàtiques

ascensió del clític ascensió del clític

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  ascensió del clític, n f
  • es  ascensión del clítico
  • fr  montée du clitique
  • en  clitic climbing

<Lingüística>

Definició
Procés pel qual un pronom clític que funciona com a objecte del verb no finit d'una oració subordinada, i que d'acord amb aquesta funció hauria d'aparéixer en posició enclítica, ocupa una posició proclítica, adjunta al verb de l'oració principal.

Nota

  • Així, si en una oració com ara Volia veure'ls es produeix l'ascensió del clític, s'obté l'oració Els volia veure.
clític clític

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  clític, n m
  • es  clítico
  • fr  clitique
  • en  clitic

<Lingüística>

Definició
Mot àton que s'adjunta al davant o al darrere d'un altre formant una unitat accentual.

Nota

  • Es consideren clítics els articles, els pronoms febles, etc.
clític clític

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  clític, n m
  • es  clítico
  • fr  clitique
  • en  clitic

<Lingüística>

Definició
Mot àton que depén fonològicament d'un altre de tònic, anomenat hoste.

Nota

  • La classe dels clítics és sintàcticament heterogènia i està constituïda per elements com ara els pronoms febles, els articles o les preposicions i les conjuncions febles. Els clítics constitueixen un dels problemes clàssics per a la delimitació dels mots, ja que es comporten sintàcticament com a mots però morfològicament com a afixos. A causa d'això, s'ha proposat la distinció entre mot petit, o mot sense clítics, i mot gran, o mot amb els possibles clítics adjacents inclosos. En aquest darrer cas, també es parla de grup clític. Tenint en compte la posició del clític respecte al mot tònic, es diferencien els enclítics, els proclítics i els mesoclítics. Alguns autors, d'altra banda, també diferencien, a partir de criteris sintàctics, els clítics simples i els clítics especials.
clític -a clític -a

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  clític -a, adj
  • es  clítico ‑ca
  • fr  clitique
  • en  clitic

<Lingüística>

Definició
De la clisi o que hi té relació.
clític especial clític especial

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  clític especial, n m
  • es  clítico especial
  • fr  clitique spécial
  • en  special clitic

<Lingüística>

Definició
Clític la posició sintàctica del qual està condicionada per principis diferents als de la sintaxi dels elements no clítics.

Nota

  • Per exemple, els pronoms febles, que desenvolupen funcions de complements però que no apareixen en les posicions sintàctiques dels complements sinó anteposats o posposats al verb.
clític simple clític simple

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  clític simple, n m
  • es  clítico simple
  • fr  clitique simple
  • en  simple clitic

<Lingüística>

Definició
Clític que té la mateixa posició sintàctica respecte a la resta de l'oració que la que correspon als mots no clítics de la seua classe.

Nota

  • Per exemple, les formes àtones del verb auxiliar haver.
coordenada eclíptica coordenada eclíptica

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  coordenada eclíptica, n f
  • es  coordenada eclíptica
  • fr  coordonnée écliptique
  • en  ecliptic coordinate

<Energia solar>

Definició
Coordenada astronòmica que determina la posició d'un astre en relació amb el pla de l'eclíptica i l'eix perpendicular a aquest pla.
duplicació pronominal duplicació pronominal

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  duplicació pronominal, n f
  • ca  doblament de clític, n m sin. compl.
  • es  doblamiento de clítico
  • es  duplicación pronominal
  • fr  redoublement de clitique
  • fr  réduplication du clitique
  • en  clitic doubling

<Lingüística>

Definició
Ús en una mateixa oració d'un complement i d'un pronom feble, o clític, amb la mateixa funció i referència.

Nota

  • Per exemple, l'aparició en una mateixa oració d'un pronom personal fort i del pronom personal àton corresponent, com en M'ho ha dit a mi, T'ho ha dit a tu, Li ho ha dit a ell. En general, no es considera adequada en els registres formals la duplicació amb un complement indirecte no pronominal en oracions com Li ho ha dit a Júlia. Tot i amb això, hi ha casos en què la presència del pronom sembla necessària; per exemple, amb el datiu possessiu (Li va veure les cuixes a la corista però *Va veure les cuixes a la corista) i en determinades oracions amb verbs psicològics (Què li agrada a Jordi? però *Què agrada a Jordi?). No s'analitzen com a duplicació pronominal els casos en què un complement apareix dislocat a l'esquerra o a la dreta de l'oració i dins de l'oració apareix un pronom feble correferent que actua com a pronom de represa, com en De pa no en va menjar gens i No en va menjar gens, de pa.
eclèctic -a eclèctic -a

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  eclèctic -a, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Relatiu o pertanyent a l'eclecticisme, que practica l'eclecticisme.

Nota

  • La denominació eclèctic prové del grec eklektikós 'que tria'.
eclíptica eclíptica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  eclíptica, n f
  • es  eclíptica
  • fr  écliptique
  • en  ecliptic

<Geografia física > La Terra>

Definició
Cercle màxim de l'esfera terrestre que forma un angle de 23° 27' amb l'equador.