Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "entriquell" dins totes les àrees temàtiques

anastomosi pieloileocutània

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>, <Cirurgia > Cirurgia urològica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca anastomosi pieloileocutània, n f
es anastomosis pieloileocutánea, n f
fr anastomose urétéro-entérique, n f
en uretero-ileal-cutaneous anastomosis, n
en ureteroenteric anastomosis, n

<.FITXA REVISADA>, <Cirurgia > Cirurgia digestiva > Tub digestiu baix>, <Cirurgia > Cirurgia urològica>

Definició

Anastomosi que es realitza entre la pelvis renal i una nansa aïllada d'ili, que després es fixa a la paret abdominal i s'obre a l'exterior per mitjà d'una boca o d'un estoma.

cèntric -a

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca cèntric -a, adj
es céntrico -ca, adj
fr centrique, adj
en central, adj

<Botànica>

entresol

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca entresol, n m
es entresuelo
fr entresol
en entresol
de Zwischengeschoβ

<Construcció>

entresol

<Arts > Arts plàstiques>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca entresol, n m
es entresuelo
en entresol
en mezzanine
en mezzanine floor

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arquitectura i urbanisme>

Definició

Pis situat damunt la planta baixa d'un edifici, generalment de sostre més baix i finestres més petites que els altres pisos.

entresol

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca entresol, n m
es entresuelo, n m
fr entresol, n m
eu bastarde, n
eu behegain, n
eu pisuarte, n

<Fusteria > Construccions>

entresola

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca entresola, n f
es entresuela, n f
fr semelle intercalaire, n f
en middle sole, n
en midsole, n

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició

Peça, generalment de cuir, que s'insereix entre la sola i la plantilla d'una sabata per a donar-li estabilitat i amortiment.

finançament d'expansió

<Economia > Finances>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca finançament d'expansió, n m
ca finançament de creixement, n m
ca finançament de desenvolupament, n m sin. compl.
ca finançament secundari, n m sin. compl.
es financiación de entresuelo
es financiación intermedia
fr capital de croissance
fr capital de développement
fr capital intermédiaire
fr capitaux de croissance
fr capitaux de développement
fr financement intermédiaire
fr financement mezzanine
fr financement secondaire
en development capital
en expansion capital
en expansion financing
en growth capital
en late stage capital
en mezzanine
en mezzanine capital
en mezzanine finance
en mezzanine financing

<Economia > Finances>

Definició

Finançament posterior a la posada en marxa d'una empresa i al capital de risc que assisteix les empreses ja establertes en l'expansió del negoci.

llentiscle

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.

llentiscle

<Ciències de la vida>

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.

translocació robertsoniana

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Cromosomes>, <Anàlisi genètica>

ca translocació robertsoniana, n f
ca fusió cèntrica, n f sin. compl.
es translocación robertsoniana, n f
fr translocation robertsonienne, n f
fr fusion centrique, n f sin. compl.
en Robertsonian translocation, n
en centric fusion, n sin. compl.

<.FITXA REVISADA>, <Anatomia > Citologia>, <Genètica > Mendeliana > Cromosomes>, <Anàlisi genètica>

Definició

Translocació en què hi ha un intercanvi de braços entre dos cromosomes no homòlegs, habitualment dos cromosomes acrocèntrics.

Nota

La translocació robertsoniana és el tipus d'anomalia cromosòmica estructural més freqüent en els éssers humans. Sol produir-se pel trencament de dos cromosomes acrocèntrics pel centròmer, o per una regió propera, i un posterior intercanvi de braços, de manera que s'origina un cromosoma amb els dos braços llargs i un cromosoma petit, o un fragment acèntric, amb els dos braços curts, que normalment es perd sense cap efecte fenotípic aparent.