Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "fatutat" dins totes les àrees temàtiques
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Intel·ligència: De facultat intel·lectual a extracció de coneixement
<Economia. Empresa>
Definició
(A) Facultat intel·lectual
Habitualment s'entén per intel·ligència la facultat de comprendre l'entorn per a poder resoldre situacions noves mitjançant respostes també noves; aquesta facultat s'havia atribuït sovint en exclusivitat als humans, però ara també s'aplica a la resta d'éssers vius i fins a les màquines.
Exemples: intel·ligència humana, intel·ligència animal, intel·ligència vegetal, intel·ligència artificial
Amb relació a aquesta concepció, i sovint restringida a la intel·ligència humana, al llarg del segle XX se'n van distingir múltiples tipus segons la seva naturalesa.
Exemples: intel·ligència lingüística, intel·ligència musical, intel·ligència emocional, intel·ligència col·lectiva
(B) Extracció de coneixement
A partir sobretot del segle XXI s'ha incorporat a intel·ligència un nou significat que ja no correspon a una facultat sinó a l'activitat d'extreure coneixement i analitzar-lo per a una finalitat determinada, com a conseqüència de l'aplicació de les noves tecnologies a tots els àmbits i de la consolidació de la societat de la informació.
El fet que l'anglès utilitzi la mateixa paraula d'origen llatí (intelligence, del llatí intelligentia a través del francès) ha facilitat que totes les llengües romàniques hagin afegit aquest nou significat a la paraula que ja tenien (intel·ligència, inteligencia, intelligence, intelligenza, etc.).
Hi ha uns quants termes que responen a aquesta ampliació de significat, amb una tendència creixent en molts àmbits. Per exemple:
- La intel·ligència contra amenaces és la capacitat d'extreure coneixement de fonts diverses per a la presa de decisions en la lluita contra els ciberatacs
. Els equivalents castellans són la inteligencia de ciberamenazas i la inteligencia sobre amenazas; els francesos, le renseignement sur les cybermenaces i le renseignement sur les menaces, i els anglesos, the cyber threat intelligence (amb la sigla CTI) i the thread intelligence.
- La intel·ligència de fonts obertes és la capacitat d'extreure coneixement de fonts públiques i gratuïtes per a la presa de decisions estratègiques
. Els equivalents castellans són la inteligencia de fuentes abiertas i la inteligencia procedente de fuentes de dominio público; els equivalents francesos, le renseignement d'origine sources ouvertes i le renseignement de sources ouvertes; els italians, l'intelligence da fonte aperta i l'intelligence su fonti aperte, i l'anglès, the open-source intelligence (amb la sigla OSINT, utilitzada en totes les llengües).
- La intel·ligència de negoci és la capacitat d'una empresa de generar coneixement per a la presa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses.
. Els equivalents castellans són la business intelligence, la inteligencia de negocios (amb la variant inteligencia de negocio) i la inteligencia empresarial; els francesos, la business intelligence, l'intelligence économique, la
veille économique i la veille stratégique; l'italià, la business intelligence, i l'anglès, the business intelligence (amb la sigla BI, utilitzada en totes les llengües).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de intel·ligència contra amenaces, intel·ligència de fonts obertes i intel·ligència de negoci al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La intel·ligència de l'àmbit empresarial, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-intelligencia-lambit-empresarial).
<Tractament de la informació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Intel·ligència: De facultat intel·lectual a extracció de coneixement
<Tractament de la informació>
Definició
(A) Facultat intel·lectual
Habitualment s'entén per intel·ligència la facultat de comprendre l'entorn per a poder resoldre situacions noves mitjançant respostes també noves; aquesta facultat s'havia atribuït sovint en exclusivitat als humans, però ara també s'aplica a la resta d'éssers vius i fins a les màquines.
Exemples: intel·ligència humana, intel·ligència animal, intel·ligència vegetal, intel·ligència artificial
Amb relació a aquesta concepció, i sovint restringida a la intel·ligència humana, al llarg del segle XX se'n van distingir múltiples tipus segons la seva naturalesa.
Exemples: intel·ligència lingüística, intel·ligència musical, intel·ligència emocional, intel·ligència col·lectiva
(B) Extracció de coneixement
A partir sobretot del segle XXI s'ha incorporat a intel·ligència un nou significat que ja no correspon a una facultat sinó a l'activitat d'extreure coneixement i analitzar-lo per a una finalitat determinada, com a conseqüència de l'aplicació de les noves tecnologies a tots els àmbits i de la consolidació de la societat de la informació.
El fet que l'anglès utilitzi la mateixa paraula d'origen llatí (intelligence, del llatí intelligentia a través del francès) ha facilitat que totes les llengües romàniques hagin afegit aquest nou significat a la paraula que ja tenien (intel·ligència, inteligencia, intelligence, intelligenza, etc.).
Hi ha uns quants termes que responen a aquesta ampliació de significat, amb una tendència creixent en molts àmbits. Per exemple:
- La intel·ligència contra amenaces és la capacitat d'extreure coneixement de fonts diverses per a la presa de decisions en la lluita contra els ciberatacs
. Els equivalents castellans són la inteligencia de ciberamenazas i la inteligencia sobre amenazas; els francesos, le renseignement sur les cybermenaces i le renseignement sur les menaces, i els anglesos, the cyber threat intelligence (amb la sigla CTI) i the thread intelligence.
- La intel·ligència de fonts obertes és la capacitat d'extreure coneixement de fonts públiques i gratuïtes per a la presa de decisions estratègiques
. Els equivalents castellans són la inteligencia de fuentes abiertas i la inteligencia procedente de fuentes de dominio público; els equivalents francesos, le renseignement d'origine sources ouvertes i le renseignement de sources ouvertes; els italians, l'intelligence da fonte aperta i l'intelligence su fonti aperte, i l'anglès, the open-source intelligence (amb la sigla OSINT, utilitzada en totes les llengües).
- La intel·ligència de negoci és la capacitat d'una empresa de generar coneixement per a la presa de decisions estratègiques per mitjà de la recopilació, la selecció, el tractament i l'anàlisi d'informació de fonts diverses.
. Els equivalents castellans són la business intelligence, la inteligencia de negocios (amb la variant inteligencia de negocio) i la inteligencia empresarial; els francesos, la business intelligence, l'intelligence économique, la
veille économique i la veille stratégique; l'italià, la business intelligence, i l'anglès, the business intelligence (amb la sigla BI, utilitzada en totes les llengües).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de intel·ligència contra amenaces, intel·ligència de fonts obertes i intel·ligència de negoci al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La intel·ligència de l'àmbit empresarial, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-intelligencia-lambit-empresarial).
<Indústria > Indústria de la pell>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca àcid gras saturat, n m
- es ácido graso saturado
<Indústria > Indústria de la pell>
Definició
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca àcid gras saturat, n m
- es ácido graso saturado, n m
- fr acide gras saturé, n m
- en saturated fatty acid, n
<Infermeria>
<Alimentació. Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca àcid gras saturat, n m
- es ácido graso saturado, n m
- fr acide gras saturé, n m
- en saturate, n
- en saturated fatty acid, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. La cadena hidrocarbonada dels àcids grassos saturats pren una forma de ziga-zaga rectilínia.
- 2. Els àcids grassos saturats acostumen a ser sòlids a temperatura ambient.
- 3. Els àcids grassos saturats es troben en aliments i greixos d'origen animal, com la llet i la mantega, respectivament, però també es poden trobar en alguns olis vegetals, com l'oli de palma i l'oli de coco.
- 4. És un àcid gras saturat l'àcid palmític, present, per exemple, en l'oli de palma.
- 5. Des d'un punt de vista dietètic, un excés d'àcids grassos saturats pot ser un factor de risc de malalties cardiovasculars. Per això les autoritats sanitàries recomanen que la seva ingesta sigui la més baixa possible en el marc d'una dieta adequada.
<Ciències de la salut > Medicina preventiva. Salut pública > Seguretat alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de seguretat alimentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/304>
- ca àcid gras saturat, n m
- es ácido graso saturado, n m
- fr acide gras saturé, n m
- en saturate, n
- en saturated fatty acid, n
<Seguretat alimentària > Conceptes generals>
Definició
Nota
- 1. La cadena hidrocarbonada dels àcids grassos saturats pren una forma de ziga-zaga rectilínia.
- 2. Els àcids grassos saturats acostumen a ser sòlids a temperatura ambient.
- 3. Els àcids grassos saturats es troben en aliments i greixos d'origen animal, com la llet i la mantega, respectivament, però també es poden trobar en alguns olis vegetals, com l'oli de palma i l'oli de coco.
- 4. És un àcid gras saturat l'àcid palmític, present, per exemple, en l'oli de palma.
- 5. Des d'un punt de vista dietètic, un excés d'àcids grassos saturats pot ser un factor de risc de malalties cardiovasculars. Per això les autoritats sanitàries recomanen que la seva ingesta sigui la més baixa possible en el marc d'una dieta adequada.
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definició
Nota
<Física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari de física [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia) (Ciència i Tecnologia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/149>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca n m
- es n m
- fr n m
- en n
<Física > Física de la Terra i de l'espai > Meteorologia>
Definició
Nota
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca aire saturat, n m
- es aire saturado
- fr air saturé
- en saturated air
<Meteorologia > Atmosfera terrestre>
Definició
<Física > Meteorologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
JORGE SÁNCHEZ, Joan; RIVERA AMORES, Joan Josep. Diccionari de meteorologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/249/>
- ca aire saturat, n m
- es aire saturado
- fr air saturé
- en saturated air
<Meteorologia > Atmosfera terrestre>
