Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "finana" dins totes les àrees temàtiques

àrctia de jardí

<Zoologia > Insectes>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca àrctia de jardí, n f
es falena de tres colores, n f
es gitana, n f
es mariposa de las orugas peludas, n f
es quelonia, n f
fr écaille hérissonne, n f
fr écaille martre, n f
fr hérissonne, n f
en garden tiger, n
en garden tiger moth, n
en great tiger moth, n
la Arctia caja

<Zoologia > Insectes>

Definició

Insecte lepidòpter de la família dels àrctids.

afinada

<Esport > Atletisme > Curses populars>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

ca afinada, n f
ca afinament, n m
ca posada a punt, n f
es afinamiento, n m
es puesta a punto, n f
fr affûtage, n m
fr ralentissement, n m
it scarico, n m
en taper, n
en tapering, n

<Curses populars > Entrenament>

Definició

Reducció de la càrrega total d'entrenament en el període precedent a una competició, que té com a objectiu disminuir l'estrès físic i psicològic del corredor i incrementar-ne el rendiment.

afinada

<01 Conceptes generals de l'esport>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca afinada, n f
ca afinament, n m
ca posada a punt, n f
es afinamiento, n m
es puesta a punto, n f
fr affûtage, n m
fr ralentissement, n m
it scarico, n m
en taper, n
en tapering, n

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició

Reducció de la càrrega d'entrenament en el període precedent a una competició, que té com a objectiu disminuir l'estrès físic i psicològic de l'esportista i incrementar-ne el rendiment.

agarrapedres

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agarrapedres, n f
ca botja gran, n f alt. sin.
ca estepa groga, n f alt. sin.
ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
ca fumana procumbent, n f alt. sin.
ca fumana prostrada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana postrada, n f var. ling.
nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
nc Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

agarrapedres

<Ciències de la vida>

ca agarrapedres, n f
ca botja gran, n f alt. sin.
ca estepa groga, n f alt. sin.
ca esteperola procumbent, n f alt. sin.
ca falsa herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana, n f alt. sin.
ca fumana ajaguda, n f alt. sin.
ca fumana procumbent, n f alt. sin.
ca fumana prostrada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca herba de setge, n f alt. sin.
ca fumana postrada, n f var. ling.
nc Fumana procumbens (Dunal) Gren. et Godr.
nc Fumana vulgaris Spach var. ling.

<Botànica > cistàcies>

aikanã

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aikanã
ca corumbiara sin. compl.
ca huarí sin. compl.
ca kasupà sin. compl.
ca masakà sin. compl.
ca mundé sin. compl.
ca tubarão sin. compl.
ar أيكانية
cy Aikanã
cy Corumbiara sin. compl.
cy Huarí sin. compl.
cy Kasupá sin. compl.
cy Masaká sin. compl.
cy Mundé sin. compl.
cy Tubarão sin. compl.
de Aikaná
de Harí sin. compl.
de Kasupa sin. compl.
de Masaka sin. compl.
de Munde sin. compl.
de Tubarao sin. compl.
en Aikanã
en Corumbiara sin. compl.
en Kasupá sin. compl.
en Masaká sin. compl.
en Mundé sin. compl.
en Tubarão sin. compl.
en Warí sin. compl.
es aikaná
es corumbiara sin. compl.
es huarí sin. compl.
es kasupá sin. compl.
es masaká sin. compl.
es mundé sin. compl.
es tubarão sin. compl.
eu aikanera
eu corumbiara sin. compl.
eu huarí sin. compl.
eu kasupà sin. compl.
eu masakà sin. compl.
eu mundé sin. compl.
eu tubarão sin. compl.
fr aikana
fr corumbiara sin. compl.
fr huari sin. compl.
fr kolumbiara sin. compl.
fr masaka sin. compl.
fr tubarão sin. compl.
fr uari sin. compl.
fr wari sin. compl.
gl aikanã
gl corumbiara sin. compl.
gl huarí sin. compl.
gl kasupá sin. compl.
gl masaká sin. compl.
gl mundé sin. compl.
gl tubarão sin. compl.
gn aikana
gn huari sin. compl.
gn kasupa sin. compl.
gn korumbiara sin. compl.
gn masaka sin. compl.
gn munde sin. compl.
gn tuvarão sin. compl.
it aikanã
it corumbiara sin. compl.
it huarí sin. compl.
it kasupà sin. compl.
it masakà sin. compl.
it mundé sin. compl.
it tubarao sin. compl.
ja アイカナ語
ja トゥバラオ語、ウアリ語、マサカ語、カスパ語、ムンデ語、コルンビアラ語 sin. compl.
nl Aikanã
nl Corumbiara sin. compl.
nl Huarí sin. compl.
nl Kasupá sin. compl.
nl Masaká sin. compl.
nl Mundé sin. compl.
nl Tubarão sin. compl.
pt aikanã
pt corumbiara sin. compl.
pt huarí sin. compl.
pt kasupá sin. compl.
pt kolumbiara sin. compl.
pt masaká sin. compl.
pt mundé sin. compl.
pt tubarão sin. compl.
ru Айкана
ru Уари sin. compl.
ru Мунде sin. compl.
ru Касупа sin. compl.
ru Масака sin. compl.
ru Тубаран sin. compl.
ru Корумбиара sin. compl.
sw Aikaná
sw Corumbiara sin. compl.
sw Huarí sin. compl.
sw Kasupá sin. compl.
sw Masaká sin. compl.
sw Mundé sin. compl.
sw Tubarão sin. compl.
tmh Taykant
zh 阿伊卡纳
zh 瓦里 sin. compl.
zh 卡苏帕 sin. compl.
zh 图巴老 sin. compl.
zh 姆恩德 sin. compl.
zh 玛萨卡 sin. compl.
zh 科鲁比亚拉 sin. compl.

<Aïllada>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Els coneixements sobre aquesta llengua són molt reduïts, ja que se n'han fet molt pocs estudis.

Els aikanã viuen amb els kwaza, parlants d'una altra llengua aïllada.

aisana

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aisana, n f
en aisana, n

Definició

Vas inca per a líquids, en forma de gerra amb el coll llarg i sovint una nansa plana en forma de ferradura, normalment en posició horitzontal.

ancolla

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ancolla, n f
es tinaja

Definició

Recipient de terrissa en forma d'alfàbia, però molt més petit i amb quatre nanses.

badiguer

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

ca badiguer, n m
es tinada
fr réserve de déchets de bois
en stack of firewood

<Fusteria > Materials > Fusta > Residus del treball de la fusta>

Definició

Pila de trossos de fusta per a ser utilitzats com a llenya.

badiguer

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca badiguer, n m
es tinada, n f
fr tas de bois, n m
en stack of firewood, n