deu
deu
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca deu, n f
- es manantial
- en spring
<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>
Definició
Aflorament d'aigua a la superfície terrestre originat en produir-se la intersecció d'una capa d'un aqüífer amb aquesta superfície.
Generalment s'esdevé als vessants de les valls i dels barrancs i als flancs dels plecs. Hi intervenen principalment causes geològiques, com la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, però també hi ha causes fisiogràfiques i climàtiques, com ara l'extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació, el percentatge d'infiltració i la quantitat d'aigua de pluja recollida. Segons el seu cabal, les deus poden ser constants, variables, intermitents i, fins i tot, efímeres.
La composició química de l'aigua que brolla depèn del tipus de roques que travessa, i la temperatura varia en funció de la profunditat de la capa aqüífera. Les deus d'aigua calenta es relacionen amb falles recents, que ofereixen una obertura suficient perquè les aigües baixin prou per a escalfar-se o bé perquè hi pugin els gasos calents.
Generalment s'esdevé als vessants de les valls i dels barrancs i als flancs dels plecs. Hi intervenen principalment causes geològiques, com la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, però també hi ha causes fisiogràfiques i climàtiques, com ara l'extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació, el percentatge d'infiltració i la quantitat d'aigua de pluja recollida. Segons el seu cabal, les deus poden ser constants, variables, intermitents i, fins i tot, efímeres.
La composició química de l'aigua que brolla depèn del tipus de roques que travessa, i la temperatura varia en funció de la profunditat de la capa aqüífera. Les deus d'aigua calenta es relacionen amb falles recents, que ofereixen una obertura suficient perquè les aigües baixin prou per a escalfar-se o bé perquè hi pugin els gasos calents.
