La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Herbes de cuina per a aromatitzar i perfumar
<Alimentació. Gastronomia > Procediments culinaris>
Definició
Algunes de les combinacions d'herbes de cuina més habituals són les següents:
- Les fines herbes, que inclouen, en proporció variable i molt ben picats, julivert, cerfull, estragó i api.
. L'equivalent castellà és las finas hierbas; el francès, les fines herbes, i els anglesos, the aromatic herbs i the fine herbs.
- Un manat d'herbes, que inclou principalment llorer, farigola i julivert, generalment afegit al menjar durant la cocció.
. Els equivalents castellans són un manojito de hierbas i un ramillete guarnecido; el francès, un bouquet garni, i l'anglès, a bouquet guarni.
- Les herbes del Montseny, que inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi menta, marduix, rementerola o sajolida.
- Les herbes de l'Albera, que també inclouen bàsicament romaní, farigola, orenga i fonoll i poden afegir-hi marduix, menta, llorer, anís, ginebró o marialluïsa.
- Les herbes de Provença, que inclouen romaní, farigola, orenga, fonoll, marduix i sajolida.
. Els equivalents castellans són las hierbas de la Provenza o las hierbas provenzales; el francès, les herbes de Provence, i l'anglès, the herbes de Provence.
Nota
- 1. Les accions d'aromatitzar i perfumar es distingeixen segons que es tracti només de donar una olor agradable al plat (aromatitzar) o d'impregnar-los fins a fer l'olor dominant en el plat (perfumar).
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de fines herbes, manat d'herbes i herbes de Provença al Cercaterm i també el document de criteri original, Herbes a la cuina, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/herbes-la-cuina).
