Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "foranca" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca anar amb molt desenrotllament, v intr
- ca anar forçat -ada, v intr sin. compl.
- ca anar tibat -ada, v intr sin. compl.
- es ir con mucho desarrollo, v intr
- es ir con toda la tranca, v intr
<Ciclisme>
Definició
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca arxipreste, n m
- ca degà, n m sin. compl.
- ca vicari forà, n m sin. compl.
- es arcipreste
- es decano
- es vicario foráneo
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
Càrrec que exerceix un prevere posat al capdavant d'un arxiprestat. No es tracta d'una instància intermèdia entre el bisbe o la cúria diocesana i els rectors parroquials; és un ajut a tots els capellans del seu districte arxiprestal.
En el decret conciliar Christus Dominus (núm. 30.1), és expressament esmentat sota aquesta perspectiva, també en el Motu proprio ecclesiae sanctae (núm. 1.19). El Codi de dret canònic del 1983 (CDC-83) regula la figura de l'arxipreste en els cànons 553-554. Cal observar que el lloc de la seva normativa segueix el de les parròquies, rectors i vicaris. Això és significatiu: el suport pastoral d'aquest codi envers aquesta figura diocesana. Seguint l'esperit del Concili II del Vaticà, aquest caràcter pastoral, i no solament jurídic i administratiu, es reflectia en el document font d'aquests cànons, Directorium de pastorali ministerio Episcoporum (Ecclesiae Imago), del 22.2.1973: «Veritable sol·licitud apostòlica -puntualitza el número 187-, com a animador de la vida del presbiteri local i coordinador de la pastoral orgànica en el nivell forà.» En aquest sentit, el Concili Provincial Tarragoní (1995) se'n va fer ressò.
Pel que fa al nomenament, els legisladors universals deixen espais de determinació a la legislació particular. El CDC-83 estableix que serà el bisbe -no pas l'ordinari del lloc- qui, després d'escoltar segons el seu judici prudent els preveres que exerceixen el ministeri, nomenarà l'arxipreste respectiu i només per un temps determinat (càn. 553, § 2). Són facultats mínimes indispensables: coordinar la pastoral en tota la jurisdicció, vetllar per la disciplina, la formació teològica i espiritual dels clergues, així com pel decòrum, i el respecte sobre les funcions religioses en el seu districte, i assistir el company clergue greument malalt. L'arxipreste té l'obligació de celebrar amb dignitat els funerals dels preveres i proveir en aquestes situacions (mort, malaltia) sobre les pertinences de l'Església (càn. 555).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aspèrula arvense, n f
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca grança borda, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rèvola de camp, n f alt. sin.
- ca granza borda, n f var. ling.
- ca rebola, n f var. ling.
- nc Asperula arvensis L.
<Botànica > rubiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca aspèrula arvense, n f
- ca aspreta, n f alt. sin.
- ca grança borda, n f alt. sin.
- ca rèvola, n f alt. sin.
- ca rèvola de camp, n f alt. sin.
- ca granza borda, n f var. ling.
- ca rebola, n f var. ling.
- nc Asperula arvensis L.
<Botànica > rubiàcies>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.
- ca balena de Groenlàndia, n f
- ca balena franca àrtica, n f
- es ballena de Groenlandia
- fr baleine boréale
- fr baleine du Groenland
- fr baleine franche
- en bowhead greenland right whale
- en Greenland right whale
- nc Balaena mysticetus
<Zoologia > Mamífers>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca balena de Groenlàndia, n f
- ca balena franca àrtica, n f sin. compl.
- es ballena de Groenlandia, n f
- fr baleine boréale, n f
- en bowhead whale, n
- en Greenland Right Whale, n
- de Grönland-Wal, n m
- nc Balaena mysticetus
<Mamífers > Cetartiodàctils > Balènids>
<Zoologia > Mamífers>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>
- ca balena de Groenlàndia, n f
- ca balena franca àrtica, n f sin. compl.
- es ballena de Groenlandia, n f
- fr baleine boréale, n f
- en bowhead whale, n
- en Greenland Right Whale, n
- de Grönland-Wal, n m
- nc Balaena mysticetus
<Mamífers > Cetartiodàctils > Balènids>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca àrtica, n f
- ca balena, n f sin. compl.
- ca balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
- ca balena polar, n f sin. compl.
- nc Balaena mysticetus
- auct Linnaeus 1758
- cod BMY
- es ballena de cabeza arqueada
- fr baleine du Groenland
- en bowhead whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca àrtica, n f
- ca balena, n f sin. compl.
- ca balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
- ca balena polar, n f sin. compl.
- nc Balaena mysticetus
- auct Linnaeus 1758
- cod BMY
- es ballena de cabeza arqueada
- fr baleine du Groenland
- en bowhead whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca balena franca atlàntica, n f
- ca balena basca, n f sin. compl.
- ca balena dels bascos, n f sin. compl.
- ca balena dels bascs, n f sin. compl.
- ca balena franca, n f sin. compl.
- ca balena franca comuna, n f sin. compl.
- nc Eubalaena glacialis
- auct (Müller 1776)
- cod EUG
- es ballena franca
- fr baleine de Biscaye
- en northern right whale
<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>
