Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Acacia tortilis
es acacia parasol
es espino sombrillo
en umbrella thorn
de Schirmakazie
nc Acacia tortilis

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca acetabulària, n f
es sombrilla de Venus
en mermaid's cup
en Umbrella weed
nc Acetabularia acetabulum
nc Acetabularia mediterranea

<Botànica>

Definició

Alga de color verd clar o blanquinós, d'uns 3-6 cm d'alçada i molt fàcil de reconèixer per la seva forma de para-sol.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de tomàquet i mozzarella amb pesto
es ensalada de tomate y mozzarella al pesto
fr salade de tomate et de mozarella au pesto
it insalata di pomodoro e mozzarella al pesto
en tomato and mozzarella salad with pesto
de Tomaten-Mozzarella-Salat mit Pesto

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca cap de reina, n m alt. sin.
ca cendrosa, n f alt. sin.
ca collcolom, n m alt. sin.
ca colomets, n m pl alt. sin.
ca colomina, n f alt. sin.
ca conillets, n m pl alt. sin.
ca fumària, n f alt. sin.
ca fumària oficinal, n f alt. sin.
ca fumaterra, n f alt. sin.
ca fumdeterra, n f alt. sin.
ca fumera, n f alt. sin.
ca fumusterra, n f alt. sin.
ca gallaret, n m alt. sin.
ca gallarets, n m pl alt. sin.
ca gallgallaret, n m alt. sin.
ca herba de colom, n f alt. sin.
ca herba de foc, n f alt. sin.
ca herba de fum, n f alt. sin.
ca herba dels innocents, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca manetes de Nostre Senyor, n f pl alt. sin.
ca mataconill, n m/f alt. sin.
ca peuets de Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca ponedora, n f alt. sin.
ca sabatetes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
ca sang de Crist, n f alt. sin.
ca fum de terra, n f var. ling.
ca fumilisterra, n f var. ling.
ca fumisterra, n f var. ling.
ca fumisterre, n f var. ling.
ca fumisterri, n f var. ling.
ca fumulterra, n f var. ling.
ca galleret, n m var. ling.
ca gallerets, n m pl var. ling.
ca gallgalleret, n m var. ling.
ca jolivert bord, n m var. ling.
ca serri musteli, n m var. ling.
ca serri musterri, n m var. ling.
ca terri mus-terri, n m var. ling.
nc Fumaria officinalis L.

<Botànica > papaveràcies>

Nota

1. MASCLANS indica que de vegades algunes de les denominacions que recull s'apliquen també a altres espècies del gènere Fumaria.
2. Entre les nombroses variants del nom fumdeterra (forma normativa recollida a DIEC2-E), és habitual en obres rosselloneses la forma fuma terra (paral·lela al francès fumaterre), i en obres balears la forma fumusterra (a partir del llatí FUMUS TERRAE 'fum de la terra' o bé FIMUS TERRAE 'fems de la terra').

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anoner pinya, n m
ca ata, n m sin. compl.
ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona azucarada, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es anonillo, n m
es anono, n m
es atá, n m
es até, n m
es atemoya, n f
es ates, n m
es cachimán, n m
es candón, n m
es candongo, n m
es chirimoya, n f
es chirimoyo, n m
es corazón cimarrón, n m
es fruta de condesa, n f
es fruta del conde, n f
es mocuyo, n m
es poshte, n m
es riñón, n m
es samaralla, n f
es saramollo, n m
es saramuyo, n m var. ling.
fr annone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr attier, n m
fr cachiman canelle, n m
fr cachiment canelle, n m
fr corossol, n m
fr corossolier écailleux, n m
fr pomme canelle, n f
fr pommier canelle, n m
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
pt fruta-pinha, n f
ptBR ata, n f
ptBR fruta-de-conde, n f
ptBR fruta-do-conde, n f
ptBR pinha, n f
ptBR pinha-ata, n f
ptBR pinheira, n f
en apple bush, n
en caneel apple, n
en custard apple, n
en scaly custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n
de Rahmapfel, n m
de Süßsack, n m
de Zimtapfel, n m
nc Annona squamosa

<Botànica>

Definició

Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

ca aquarel·la, n f
ca pintura a l'aquarel·la, n f sin. compl.
es acuarela
es pintura a la acuarela
en watercolour

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>

Definició

Pintura de gran transparència realitzada amb una pasta obtinguda a partir de la dissolució de pigments en aigua i goma aràbiga.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bagarella, n f

<Pesca>

Definició

Nansa petita per a la pesca fluvial.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca bambú d'ombrel·la, n m
fr bambou parapluie
en umbrella bamboo
nc Fargesia murielea
nc Thamnocalamus spathaceus

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bonítol, n m
ca albacora, n f sin. compl.
ca bonítol de ventre ratllat, n m sin. compl.
ca bonítol petit, n m sin. compl.
ca bonitolet, n m sin. compl.
ca bonitoló [petit], n m sin. compl.
ca fumadell [petit], n m sin. compl.
ca llampuga, n f sin. compl.
ca melva, n f sin. compl.
ca palometa, n f sin. compl.
ca palomida, n f sin. compl.
ca vapora, n f sin. compl.
ca biza, n f var. ling.
ca bonítalo, n m var. ling.
ca bonito, n m var. ling.
ca bonitol, n m var. ling.
ca bonitol de ventre ratllat, n m var. ling.
ca bonitol petit, n m var. ling.
ca bonitu, n m var. ling.
ca bonyitol, n m var. ling.
ca bonyítol, n m var. ling.
ca bronítol, n m var. ling.
ca lista, n f var. ling.
ca palomita, n f var. ling.
ca palumida, n f var. ling.
nc Sarda sarda
nc Pelamys sarda var. ling.
nc Scomber sarda var. ling.
es bonito
es bonito atlántico
es listado
fr bonite à dos rayé
fr bonitou
fr pélamide
it palamita
en Atlantic bonito
en belted bonito
de pelamid

<Peixos > Escòmbrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "fumarella" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota

Definició

Definició