Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "granadi" dins totes les àrees temàtiques

acer nervat acer nervat

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria dels materials de la construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acer nervat, n m
  • ca  acer gravat, n m sin. compl.
  • es  acero grabado
  • es  acero nervado
  • fr  acier nervuré
  • en  ribbed steel

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>, <Indústria > Indústria dels materials de la construcció>

actiu pignorat actiu pignorat

<Economia > Crisi econòmica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de la crisi econòmica [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/177>

  • ca  actiu pignorat, n m
  • es  activo gravado
  • es  activo pignorado
  • fr  active gagé
  • fr  bien mis en gage
  • fr  bien nanti
  • en  pledged asset

<Crisi econòmica>

agressió enregistrada agressió enregistrada

<Protecció civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  agressió enregistrada, n f
  • es  agresión grabada, n f
  • es  agresión grabada con un móvil, n f
  • es  bofetada feliz, n f
  • fr  vidéoagression, n f
  • fr  vidéolynchage, n m
  • en  happy slapping, n

<Protecció civil>

Definició
Acció en què s'agredeix físicament una persona mentre es grava en vídeo, habitualment amb el mòbil, amb la intenció de penjar posteriorment la gravació a les xarxes socials.
aiguafort aiguafort

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  aiguafort, n m
  • es  agua fuerte
  • es  grabado al agua fuerte
  • en  etching

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Gravat>

Definició
Calcografia en què se submergeix una planxa metàl·lica parcialment envernissada en una solució d'aiguafort, la qual ataca les parts que no s'han protegit amb el vernís.

Nota

  • En l'aiguafort, l'àcid ataca les parts que no s'han envernissat i hi produeix uns solcs, que donaran els negres, mentre que les parts no atacades donaran els blancs.
aiguatinta aiguatinta

<Arts > Arts plàstiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>

  • ca  aiguatinta, n f
  • es  aguatinta
  • es  grabado al aguatinta
  • en  aquatint

<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Gravat>

Definició
Variant de l'aiguafort consistent a fer el buit en el metall a base de taques o de masses aconseguides per l'acció de l'àcid nítric.
amanida d'hivern (enciams, codonyat, poma, nous i magrana) amanida d'hivern (enciams, codonyat, poma, nous i magrana)

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida d'hivern (enciams, codonyat, poma, nous i magrana)
  • es  ensalada de invierno (lechugas, dulce de membrillo, manzana, nueces y granada)
  • fr  salade d'hiver (laitues, pâte de coing, pomme, noix et grenade)
  • it  insalata d'inverno (lattughe, cotognata, mele, noci e melagrana)
  • en  winter salad (lettuce, quince, apple, walnuts and pomegranate)
  • de  Wintersalat (Blattsalate, Quittenkäse, Apfel, Nüsse und Granatapfel)

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de pedrers amb xips de moniato i magrana marinada amb moscatell amanida de pedrers amb xips de moniato i magrana marinada amb moscatell

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de pedrers amb xips de moniato i magrana marinada amb moscatell
  • es  ensalada de mollejas con chips de boniato y granada marinada al moscatel
  • fr  salade de gésiers aux chips de patate douce et à la grenade marinée au muscat
  • it  insalata di ventrigli con chips di patata americana e melagrana marinata nel moscato
  • en  gizzard salad with sweet potato crisps and pomegranate marinated with muscatel
  • de  Kaumagensalat mit Süßkartoffelchips und Granatapfel in Muskatellermarinade

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

antònom del cotó antònom del cotó

<Art i arquitectura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  antònom del cotó, n m
  • en  Anthonomus grandis, n

<Art i arquitectura>

Definició
Insecte coleòpter originari de l'Amèrica Central que malmet les plantes de cotó.
aranger gran aranger gran

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranger gran, n m
  • ca  aranger gros, n m sin. compl.
  • ca  aranja gran (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranja grossa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pomelo, n m sin. compl.
  • ca  pomelo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pampelmusa, n f var. ling.
  • nc  Citrus maxima (Burm.) Merr.
  • nc  Citrus decumana L. nom. illeg. var. ling.
  • nc  Citrus grandis Osbeck var. ling.

<Botànica > rutàcies>

aranger gran aranger gran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranger gran, n m
  • ca  aranger gros, n m sin. compl.
  • ca  aranja gran (fruit), n f sin. compl.
  • ca  aranja grossa (fruit), n f sin. compl.
  • ca  pomelo, n m sin. compl.
  • ca  pomelo (fruit), n m sin. compl.
  • ca  pampelmusa, n f var. ling.
  • nc  Citrus maxima (Burm.) Merr.
  • nc  Citrus decumana L. nom. illeg. var. ling.
  • nc  Citrus grandis Osbeck var. ling.

<Botànica > rutàcies>