Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "legura" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>
- ca ablèpsia, n f
- ca ceguesa, n f sin. compl.
- ca ceguetat, n f sin. compl.
- es ablepsia
- es ceguera
- fr cécité
- en ablepsia
- en blindness
<Ciències de la salut > Fisiopatologia>
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ablèpsia, n f
- ca ceguesa, n f sin. compl.
- ca ceguetat, n f sin. compl.
- es ablepsia
- es ceguera
- fr cécité
- en ablepsia
- en blindness
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca ablèpsia, n f
- ca ceguesa, n f sin. compl.
- ca ceguetat, n f sin. compl.
- es ablepsia
- es ceguera
- fr cécité
- en ablepsia
- en blindness
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
<Filosofia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca al·legoria, n f
- es alegoría
- en allegory
- de Allegorie
<Filosofia>
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca al·legoria, n f
- es alegoría
- en allegory
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Creació > Redacció>
Definició
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca al·legoria, n f
- es alegoría
- en allegory
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Pintura i dibuix>, <Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angèlica borda, n f
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèliques, n f pl alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca herba angèlica, n f alt. sin.
- ca herba dels corns, n f alt. sin.
- ca tornassa, n f alt. sin.
- ca tornasses, n f pl alt. sin.
- ca turbit, n m alt. sin.
- ca cebuda, n f var. ling.
- ca greixes, n m pl var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- nc Angelica sylvestris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació angèlica borda per a aquesta espècie, però indica que és anomenada correntment angèlica.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca angèlica borda, n f
- ca angèlica, n f alt. sin.
- ca angèliques, n f pl alt. sin.
- ca ceguda, n f alt. sin.
- ca coscoll, n m alt. sin.
- ca créixens, n m pl alt. sin.
- ca herba angèlica, n f alt. sin.
- ca herba dels corns, n f alt. sin.
- ca tornassa, n f alt. sin.
- ca tornasses, n f pl alt. sin.
- ca turbit, n m alt. sin.
- ca cebuda, n f var. ling.
- ca greixes, n m pl var. ling.
- ca sabuda, n f var. ling.
- nc Angelica sylvestris L.
<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>
Nota
- MASCLANS recull la denominació angèlica borda per a aquesta espècie, però indica que és anomenada correntment angèlica.
<18 Muntanyisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca assegurança, n f
- es seguro
- fr assurance
- fr point
- en piece of protection
<Esport > 18 Muntanyisme>
Definició
<Història del dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca assegurança, n f
- es seguro
<Història del dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Països Catalans
-
L'ordre judicial de la cort de cònsols de mar de València, redactat el 1351-1358, enumera els contractes subjectes a la jurisdicció dels consolats de mar de València i de Barcelona, entre els quals ja hi ha l'assegurament de diners i de roba, la qual cosa prova que l'assegurança ja era practicada en terres espanyoles a mitjan segle XIV, tot i que la documentació que es coneix és una mica posterior. En el segle XV, les referències de què hom disposa ja són molt nombroses, i el 1484 ja hi ha a Barcelona unes ordinacions sobre assegurances, les quals foren adoptades a Perpinyà i traduïdes a l'italià juntament amb el Llibre del consolat de mar.
Els primers asseguradors que se sap que actuaven en terres catalanes, sembla que eren italians, més concretament florentins. La persona assegurada normalment era una persona única, mentre que l'assegurador gairebé sempre era plural. Les primeres ordinacions exigien que signés el contracte o bé la persona assegurada personalment o un representant seu amb prou poder, o bé que s'obligués a obtenir la ratificació del contracte per la persona assegurada, a la qual se li exigia el jurament que les coses assegurades eren de la seva propietat (ordinació del 1435, cap. 8). Això equivalia, doncs, a la prohibició de contractar l'assegurança per compte d'altri que hi pogués tenir interès. Les ordinacions del 1458 admeteren ja la possibilitat d'assegurar per compte d'altres que tinguessin part o interès en les diferents coses assegurades (cap. 9). També era essencial pagar la prima.
En els primers temps, és a dir, al segle XIV, només es practicava l'assegurança sobre «diners e robes», és a dir, diners prestats a risc de mar i sobre mercaderia embarcada. Aquesta regulació va ser establerta per l'ordre judicial del consolat de mar de València. L'assegurament del buc del vaixell sembla que és més tardà, encara que les ordinacions del 1432 i del 1435 ja hi fan referència. En canvi, l'assegurament de l'eixàrcia del vaixell és probablement la que oferí més dificultats.
Les ordinacions del 1435 remarquen expressament el següent: «per ço com fort dificilment algu vol pendre risch sobre les eixàrcies dels navilis». Les ordinacions del 1435 i 1452 prohibeixen que, en un mateix navili i per un mateix viatge, la persona que ja havia signat una assegurança en pogués signar una altra relativa al vaixell, a les mercaderies o als diners en aquest mateix viatge. De tota manera, cal remarcar que aquesta limitació ja no va ser inclosa en les ordinacions immediatament posteriors. La consideració de la suma assegurada com a element essencial del contracte va ser obra de les ordinacions del 1452 (cap. 3), les quals exigien la taxació prèvia de les coses assegurades. Sobre aquesta suma sols podien ser assegurades les tres quartes parts.
Les ordinacions del 1484, amb un criteri més ampli, permeteren d'assegurar-ne fins a les sis vuitenes parts. Les ordinacions del 1458 consideraven el risc com un element essencial del contracte, i en declaren la nul·litat si les coses assegurades ja eren perdudes al temps de la celebració, de manera que hom pogués saber la notícia de la pèrdua a una velocitat que s'ha fet clàssica en el dret d'assegurances, una llegua per hora, comptada des del lloc de la pèrdua.
En un principi, el contracte d'assegurança no estava subjecte a cap forma específica, encara que habitualment constés per escrit en simples documents privats. Les ordinacions del 1452 iniciaren un moviment formalista, ja que privaven d'eficàcia les assegurances redactades en pòlisses o albarans. Les ordinacions del 1458 feren obligatòria expressament l'escriptura publica, i declaraven la nul·litat dels contractes d'assegurança redactats en simples documents privats. El contracte d'assegurança, contràriament al que sostenien autors clàssics com ara Goldsmith, es configura, en tot cas, com a diferent del de canvi o préstec marítim. Cal assenyalar, igualment, que entre ambdós tipus de contracte hi hagué influència en la terminologia emprada i en les fórmules utilitzades pels notaris.
Ja en el segle XV, la metodologia usada en l'assegurança marítima va anar sent trasplantada cap a altres camps. El 1429, ja hi ha documentació d'un contracte d'assegurança de mercaderia en transport terrestre, mentre que el 1353, a Barcelona, es pot trobar una assegurança de vida. Aquesta assegurança de persones sembla que va començar prenent com a base l'assegurança de coses.
De la mateixa manera, al segle XV s'anà evolucionant cap al fraccionament del risc, la qual cosa s'aconseguia, per norma general, amb la pluralitat d'asseguradors. Aquest repartiment del risc es podia buscar mitjançant el reassegurament, el qual és present en la documentació catalana del segle XV. Aquestes reassegurances se solien concertar quan hi havia males noves de les naus assegurades, a unes primes molt més altes que les ordinàries (20 % o 25 % del capital assegurat). Es pot remarcar, sens dubte, que, a partir del segle XVI, ja és un fet la contractació de tota mena d'assegurances, marítimes o no, de coses o de persones. Del 1515 hi ha un contracte de societat en el qual l'objecte social era precisament l'assegurança de «qualsevol cosses, robes, mercaderies e havers, buchs e arreus de navilis, vides de persones e qualsevol seguretats». Es constata, doncs, l'existència d'un mercat d'assegurances que hom pot considerar totalment consolidat.
