Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "metrpolis" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca metròpolis industrial, n f
- ca metròpoli industrial, n f sin. compl.
- es metrópolis industrial
- fr métropole industrielle
- en industrial metropolis
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Transports > Transport ferroviari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
MILÀ i GALLART, Roser. Terminologia ferroviària: material rodant. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 154 p; 24 cm
ISBN 84-393-2723-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metro, n m
- ca metropolità, n m sin. compl.
- es metro
- es metropolitano
- fr chemin de fer métropolitain
- fr métro
- fr métropolitain
- en metro
- en subway [US]
- en tube [GB]
- en underground [GB]
- en underground railway [GB]
<Transport ferroviari>
Definició
<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.
Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.
- ca metro, n m
- ca metropolità, n m sin. compl.
- es metropolitano
- en underground railway
<Enginyeria civil > Enginyeria del transport>
Definició
<Transports > Mobilitat > Mobilitat sostenible>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de mobilitat sostenible [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/288>
Les formes en negreta a les notes indiquen que tenen una fitxa de terme pròpia en el mateix diccionari.
Aquest diccionari s'anirà completant en anys successius amb noves àrees.
- ca metro, n m
- ca metropolità, n m sin. compl.
- es metro, n m
- es metropolitano, n m
- fr métro, n m
- fr métropolitain, n m
- it metro, n f
- it metrò, n m
- it metropolitana, n f
- en metro, n
- en underground, n
- enGB tube, n
- enUS subway, n
<Mobilitat sostenible > 03 Mitjans de transport > 02 Mode ferroviari > 01 Sistemes i vehicles>, <Mobilitat sostenible > Z. Fitxes il·lustrades>
Definició
<Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca metropolia, n f
<Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definició
<Cristianisme ortodox>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca metropolia, n f
<Religions > Cristianisme > Cristianisme ortodox>
Definició
<Ciències socials > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca metropolità, n m
- es metropolitano
- fr archevêque métropolitain
- fr métropolitain
- en metropolitan
<Ciències socials > Ocupacions>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca metropolità, n m
- ca arquebisbe metropolità, n m sin. compl.
- es arzobispo metropolitano, n m
- es metropolitano, n m sin. compl.
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 15a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2025.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca metropolità, n m
- es metropolitano
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
-
El càrrec de metropolità, definit en el cànon 435 del Codi de dret canònic del 1983, està lligat a una seu episcopal determinada o aprovada pel summe pontífex: la seu metropolitana. L'ofici de metropolità no està associat a la persona, sinó a la seu. El metropolità sempre té el títol d'arquebisbe, però no tots els qui tenen el títol d'arquebisbe són metropolitans; hi ha arquebisbes de seus no metropolitanes, immediatament sotmeses a la Santa Seu o simplement arquebisbals, i aquests arquebisbes no són metropolitans. També hi ha arquebisbes que ho són a títol personal, o titulars que poden ser bisbes d'una diòcesi o no.
El nom de metropolità és antiquíssim (càn. 4, 6 Concili I de Nicea, any 325). Originàriament, el metropolità era el bisbe d'una ciutat de l'Imperi romà capital d'una província romana. Aquestes esglésies van tenir una certa preeminència sobre les altres esglésies particulars, les quals es reunien en una sola província sota l'autoritat del metropolità. Des dels primers segles, el metropolità tenia la prerrogativa de confirmar l'elecció i de conferir l'ordenació episcopal als bisbes de la seva província, de convocar i presidir els concilis provincials, de visitar les diòcesis sufragànies i de rebre les apel·lacions en segona instància.
D'acord amb els cànons 431, § 1 i 435, la província que presideix l'arquebisbe metropolità és una circumscripció eclesiàstica territorial que comprèn diverses esglésies particulars o diòcesis, entre les quals hi ha una seu episcopal determinada que està regida per un arquebisbe anomenat metropolità; les altres seus subordinades s'anomenen sufragànies i estan regides pels bisbes sufraganis o comprovincials, i totes les diòcesis o esglésies particulars s'han de reunir en províncies eclesiàstiques (càn. 431, § 1).
Quant a les diòcesis exemptes o immediatament sotmeses a la Santa Seu (que, per tant, no formen part de cap província eclesiàstica), el cànon 431, § 2, en aplicació del Concili II del Vaticà (Christus Dominus [CD] 39), estableix que, en general, no n'hi ha d'haver. D'acord amb el cànon 372, § 2, les esglésies particulars personals no formen part de cap província eclesiàstica. D'acord amb el cànon 431, § 3, només correspon a la suprema autoritat de l'Església, un cop escoltats els bisbes interessats, la constitució, la supressió o els canvis de les províncies eclesiàstiques.
La institució de les províncies eclesiàstiques és obligatòria segons el dret canònic; en canvi, les regions eclesiàstiques, una nova figura jurídica, no ho són, depenen de la utilitat pastoral i és competència de la Santa Seu constituir-les a petició de la conferència episcopal (càn. 433).
La potestat del metropolità està determinada pel dret. D'aquesta manera, li correspon vetllar perquè la fe i la disciplina eclesiàstica siguin observades, i informar el summe pontífex dels eventuals abusos (càn. 436, § 1, paràgraf primer; 395, § 4; 413, § 1; 415; 467, i 501, § 3). També té la funció de fer la visita canònica a les diòcesis sufragànies, aprovada prèviament per la seu apostòlica, si el bisbe sufragani les descura (càn. 436, § 1). El metropolità també ha de nomenar l'administrador diocesà de les diòcesis sufragànies en cas que el col·legi de consultors no el nomeni en el termini establert (càn. 435, § 1, paràgraf tercer; 421, § 2, i 425, § 3). Amb el consentiment dels bisbes comprovincials, el metropolità ha de convocar el concili provincial, triar el lloc de la celebració, determinar el mode de procedir i les qüestions que s'han de tractar, fixar la data d'inici, la durada, el trasllat, la pròrroga (si escau) i la cloenda; per tant, li correspon presidir-lo (càn. 442). També és competència seva, juntament amb els bisbes sufraganis i d'acord amb el cànon 443, § 6, convidar altres persones a participar-hi. En virtut de la potestat judicial, el metropolità exerceix els drets que estableix el cànon 1438, i el seu tribunal rep les apel·lacions dels tribunals dels bisbes sufraganis. La seu metropolitana és, de iure, tribunal de segona instància amb relació a les seus sufragànies, i se l'anomena tribunal metropolità.
La insígnia del pal·li és el signe de la potestat que té el metropolità en la seva província eclesiàstica, i és també un signe de comunió amb l'Església de Roma que té l'obligació de demanar, personalment o per mitjà d'un procurador, al summe pontífex, d'acord amb el cànon 437, § 1. En l'antiga disciplina canònica, el metropolità no podia exercir actes de jurisdicció metropolitana sense rebre el pal·li (càn. 276 Codi de dret canònic del 1917); amb el nou Codi, el metropolità pot exercir les seves funcions abans de la concessió, ja que la participació en la potestat del summe pontífex està determinada per la provisió canònica.
El pal·li és una banda de llana blanca que duu sis creus de seda negra i que el metropolità porta damunt de la casulla. Té l'origen en el segle IV i era una insígnia pròpia del papa, que a partir del segle VI va concedir a altres bisbes. D'acord amb el Motu proprio inter eximia de l'11 de maig de 1978, el papa Pau VI el va reservar només als metropolitans i al patriarca llatí de Jerusalem, amb aplicació del que diu el decret CD 40 del Concili II del Vaticà, en què es demana definir amb noves normes els drets i els privilegis dels metropolitans. D'acord amb el cànon 437, § 2, només pot portar el pal·li en qualsevol església de la seva província eclesiàstica, i segons el cànon 437, § 3, atès que el pal·li està lligat a la seu metropolitana i no a la persona (si el metropolità és traslladat a una altra seu metropolitana necessita un nou pal·li); també és una insígnia pròpia del metropolità la creu arquebisbal de doble pal travesser, que pot portar en totes les esglésies de la seva província (núm. 62 Cerimonial dels bisbes). Als metropolitans en l'antiga Església també se'ls podia anomenar primats, perquè eren els primers en la província eclesiàstica. En el dret vigent (càn. 438), el títol de patriarca o de primat no comporta cap potestat de règim, però sí una prerrogativa honorífica, per exemple, de tractament i de precedència.
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca metropolita, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- En l'ortodòxia eslava, el metropolita està per damunt de l'arquebisbe, mentre que en la grega és el cap d'una diòcesi i el títol d'arquebisbe el té el cap de l'Església, com és el cas de Grècia o de Xipre.
