Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mort" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  homicidi, n m
  • ca  homei, n m sin. compl.
  • ca  mort, n f sin. compl.
  • es  homicidio
  • es  muerte

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix en la mort causada a una persona per una altra.

Nota

  • Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
  • El Codi penal (CP) utilitza el terme homicidi en dos sentits diferents: en primer lloc, per a fer referència a tots els delictes contra la vida humana independent, com en el títol I del llibre II «De l'homicidi i les seves formes», on s'estableixen l'homicidi dolós (art. 138), l'assassinat (art. 139), l'homicidi imprudent (art. 142) i la inducció i cooperació al suïcidi (art. 143) i, en segon lloc, per a designar un delicte concret, l'homicidi, tant en la modalitat dolosa com en la modalitat imprudent. En canvi, a la falta de l'article 621.2 del CP, que consisteix a causar la mort d'una altra persona per imprudència lleu, no s'utilitza la denominació homicidi.
    L'homicidi consisteix a matar una altra persona, i es castiga amb la pena de presó de deu a quinze anys si la mort s'ha causat dolosament, i amb la pena de presó d'un a quatre anys si s'ha causat per imprudència greu. En aquest cas, si la mort s'ha causat utilitzant un vehicle de motor, un ciclomotor o una arma de foc, també s'imposa la pena de privació del dret de conduir vehicles de motor i ciclomotors, o la privació del dret a la tinença o al portament d'armes, d'un a sis anys i, si es comet per imprudència professional, s'imposa, a més a més, la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de la professió, l'ofici o el càrrec per a un període de tres a sis anys. Finalment, quan la mort s'ha causat per imprudència lleu s'imposa la pena de multa d'un a dos mesos (art. 621.2). Aquest darrer cas només és perseguible si hi ha denúncia de la persona agreujada o del seu representant legal (art. 621.6).
    Matar una altra persona constitueix un delicte d'homicidi, tret dels casos en què concorrin les circumstàncies de l'assassinat, es doni un delicte d'inducció o cooperació al suïcidi, o es donin els casos establerts en els articles 572 (terrorisme) o 607 del CP (genocidi). El bé jurídic protegit és la vida humana, i el subjecte del delicte d'homicidi pot ser qualsevol, però hi ha determinacions específiques per al cas en què el subjecte passiu és el rei, els seus ascendents o descendents, la reina consort, el consort de la reina, algun membre de la regència o el príncep hereu de la corona, les persones esmentades en l'article 485 del CP, o un cap d'estat estranger o persona especialment protegida (art. 605 CP), que són d'aplicació preferent. El CP vigent ha eliminat el delicte de parricidi, que en el CP del 1973 tipificava expressament la mort de determinats parents.
    L'acció típica consisteix a matar una altra persona. La mort es pot causar de qualsevol manera, llevat dels casos establerts especialment en l'article 139, que donen lloc a un delicte d'assassinat i en què és possible la comissió per omissió. El resultat és la mort d'una persona, un resultat que s'ha de poder imputar objectivament a l'acció. Per això fa falta la relació de causalitat entre l'acció i el resultat i, a més a més, que sigui possible imputar objectivament el resultat a l'acció de la part autora, que requereix que s'hagi creat un risc desaprovat de mort jurídicament, que aquest risc es realitzi en el resultat i que el resultat estigui dins l'àmbit de protecció de la norma. Aquesta imputació, que és fàcil en molts casos, pot resultar més complexa quan, per exemple, s'interfereixen més cursos causals, o quan hi ha una gran separació temporal entre l'acció i el resultat.
    L'homicidi és dolós quan el subjecte vol causar la mort i quan sap que la seva acció pot produir el resultat. El cas que planteja més problemes a la pràctica és la distinció entre el dol eventual i la culpa conscient i, per tant, la delimitació entre el delicte dolós i l'imprudent. El coneixement de la possibilitat de causar el resultat pot donar lloc al delicte dolós, si es considera que aquell és suficient per a imputar el resultat a títol de dol. Si no és així, el delicte serà imprudent. Si es compara la pena establerta per al delicte dolós i l'establerta per al delicte imprudent, queda palesa la importància d'aquesta decisió (dol). L'homicidi és imprudent quan el resultat és previsible i el subjecte infringeix una norma de cura. El Codi penal vigent només considera delicte l'homicidi imprudent quan la imprudència és greu, és a dir, quan s'infringeixen normes de cura elementals. Si la imprudència és lleu, el fet es qualifica de falta (art. 621.2 CP).
    Un cas especialment problemàtic és l'homicidi preterintencional, que es dona quan, amb la intenció de causar unes lesions, es produeix un resultat de mort, imputable a títol d'imprudència. Fins al 1983, el tractament de l'homicidi preterintencional era molt discutit, perquè el Tribunal Suprem havia considerat que s'havia de castigar per homicidi dolós, encara que, per definició, no hi havia intenció de matar, i aplicava els atenuants de l'article 142. Aquesta interpretació va donar lloc a una gran polèmica doctrinal, i s'havien proposat diferents solucions. A partir de la reforma del 1983, i com s'havia proposat abans, és possible resoldre la qüestió aplicant les normes del concurs ideal de delictes, és a dir, un sol fet dona lloc a dos delictes. El primer delicte fa referència a un delicte dolós de lesions i el segon, a un delicte d'homicidi imprudent, i s'ha d'aplicar el que estableix l'article 77 del CP: la pena prevista per al delicte més greu en la seva meitat superior, que no pot excedir la pena que correspondria si es penessin separadament les infraccions. A la pràctica, de vegades resulta problemàtic determinar les lesions que fins i tot es poden no haver produït.
    En el cas de l'homicidi, es castiga el delicte consumat, la temptativa (art. 15, 16 i 62 CP) i la provocació, la conspiració i la proposició (art. 141 CP). Hi ha temptativa quan es comença a executar el delicte practicant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat de mort, però aquest no es produeix per causes independents de la voluntat de la part autora. La temptativa es castiga amb la pena inferior en un o dos graus a la prevista per al delicte consumat. El CP del 1995, a diferència dels anteriors, no castiga de manera generalitzada la provocació, la conspiració i la proposició per a delinquir. Els articles 17 i 18 disposen que aquests actes preparatoris només es castiguen quan així ho disposa la llei. L'article 141 del CP ho fa respecte al delicte d'homicidi, i assenyala la mateixa pena que en la temptativa, l'inferior en un o dos graus a la del delicte consumat, cosa que, d'una banda, significa una gran duresa respecte als actes preparatoris punibles, i de l'altra, dilueix notablement el problema de delimitació entre actes preparatoris i executius en el cas de l'homicidi.
    A la pràctica, es planteja sovint un problema de distinció entre temptativa d'homicidi i lesions consumades. Quan s'ha produït un resultat de lesions pot ser que es tracti d'un delicte d'homicidi en grau de temptativa, si el subjecte va actuar amb dol de matar o d'unes lesions consumades. Ara bé, la dificultat que comporta esbrinar quin era el resultat que el subjecte s'havia representat fa que a la pràctica la distinció sigui difícil. El Tribunal Suprem ha establert uns criteris indicatius de la presència del dol de matar. Quan les lesions són més greus que la temptativa, s'ha d'imposar la pena de les lesions i també en el cas que la temptativa quedi impune per desistiment voluntari.
    El CP del 1995 ha suprimit el delicte de parricidi. La mort d'alguna de les persones esmentades en l'article 405 del CP del 1973 s'ha de castigar com a delicte d'homicidi, o d'assassinat, si escau, amb la concurrència de la circumstància mixta de l'article 23. El CP vigent també ha eliminat el delicte d'infanticidi, la mort del nadó per a amagar la deshonra de la mare, que era una figura totalment desfasada.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mort, n f
  • es  muerto

<Construcció > Obres públiques>

mort mort

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  mort, n f
  • es  amarre
  • es  muerto
  • fr  amarre
  • fr  culée
  • en  anchorage
  • en  footing

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

mort mort

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. TO Ciències de la salut (Fisiologia patològica) [fitxer XML]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2007. (Terminologia Oberta)
<http://www.termcat.cat/productes/toberta.htm>

  • ca  mort, n f
  • es  muerte
  • fr  mort
  • en  death

<Ciències de la salut > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/150>

  • ca  mort, n f
  • es  muerte

<Dret civil > Dret civil general>

Definició
Fi de la vida que determina l'extinció de la personalitat civil.
mort mort

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mort, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Conjunt de pedres o pal enterrat a la platja, apte per aguantar la treta d'una barca amb un palanqui.
mort mort

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mort, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Àncora d'una sola ungla clavada al fons i fixada sòlidament a una boia on hom amarra les embarcacions.
mort mort

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mort, n m
  • es  muerto
  • fr  corps-mort
  • en  deadman

<Costes > Instal·lacions de senyalització>

Definició
Element pesant situat al fons de la mar i lligat amb un cap o una cadena a una balisa o a una boia que serveix com a element d'ancoratge d'aquesta.
mort mort

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  mort, n f
  • es  muerte
  • fr  mort
  • en  death

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Cessació, en un animal, de totes les seves funcions vitals, sense possibilitat de recuperació.
mort mort

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  mort, n f
  • es  muerte
  • fr  mort
  • en  death

<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>

Definició
Cessació, en un animal, de totes les seves funcions vitals, sense possibilitat de recuperació.