Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "mussoler" dins totes les àrees temàtiques

índex PMA índex PMA

<Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el portal terminològic de ciències de la salut DEMCAT <https://www.demcat.cat/ca>
.

  • ca  índex PMA, n m
  • ca  índex de Schour-Massler, n m sin. compl.

<Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública>, <Odontoestomatologia>

Definició
Emprat en exàmens escolars sobretot, indica el grau de gravetat d'una gingivitis; atén l'estat de les papil·les (P), dels marges gingivals (M) i la presència de possibles adherències (A).
agripina agripina

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  agripina, n f
  • ca  papallona mussol, n f sin. compl.
  • es  agripina
  • nc  Thysania agrippina

<Zoologia > Insectes>

agullat xato agullat xato

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  mussola quissona, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  xato, n m sin. compl.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  quelva, n m var. ling.
  • ca  ullado, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus blainville
  • nc  Squalus blainvillei var. ling.
  • nc  Squalus fernandinus var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  galludo, n m
  • fr  aiguillat coq
  • fr  aiguillat-coq
  • en  longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

    - aullat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullado (EMMDENIA): Dénia

    - ullat (EMMDENIA): Dénia
agullat xato agullat xato

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agullat xato, n m
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullat fosc, n m sin. compl.
  • ca  caçó, n m sin. compl.
  • ca  mussola quissona, n f sin. compl.
  • ca  quelve, n m sin. compl.
  • ca  quissona, n f sin. compl.
  • ca  xato, n m sin. compl.
  • ca  ahullat, n m var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  quelva, n m var. ling.
  • ca  ullado, n m var. ling.
  • ca  ullat, n m var. ling.
  • nc  Squalus blainville
  • nc  Squalus blainvillei var. ling.
  • nc  Squalus fernandinus var. ling.
  • es  crabudo, n m
  • es  galludo, n m
  • fr  aiguillat coq
  • fr  aiguillat-coq
  • en  longnose spurdog

<Taurons > Esquàlids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agullat xato (FAUNAICT): Tarragona

    - aullat (EMMDENIA): Dénia

    - cassó (LVPB): Eivissa

    - parró (carta Cullell): Blanes

    - quissona (FAUNAICT): Menorca

    - ullado (EMMDENIA): Dénia

    - ullat (EMMDENIA): Dénia
caçó caçó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caçó, n m
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  caralló, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  mussola caralló, n f sin. compl.
  • ca  pegorella, n f sin. compl.
  • ca  peix gos, n m sin. compl.
  • ca  cà marí, n m var. ling.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  musola, n f var. ling.
  • nc  Galeorhinus galeus
  • nc  Galeus canis var. ling.
  • nc  Galeus galeus var. ling.
  • nc  Squalus galeus var. ling.
  • es  cazon, n m
  • es  cazón
  • es  pez peine, n m
  • es  tolla
  • fr  requin-hâ
  • en  tope shark

<Taurons > Triàquids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  caçó, n m
  • ca  ca marí, n m sin. compl.
  • ca  caralló, n m sin. compl.
  • ca  gat, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  mussola caralló, n f sin. compl.
  • ca  pegorella, n f sin. compl.
  • ca  peix gos, n m sin. compl.
  • ca  cà marí, n m var. ling.
  • ca  ca-marí, n m var. ling.
  • ca  camarí, n m var. ling.
  • ca  casó, n m var. ling.
  • ca  cassó, n m var. ling.
  • ca  musola, n f var. ling.
  • nc  Galeorhinus galeus
  • nc  Galeus canis var. ling.
  • nc  Galeus galeus var. ling.
  • nc  Squalus galeus var. ling.
  • es  cazon, n m
  • es  cazón
  • es  pez peine, n m
  • es  tolla
  • fr  requin-hâ
  • en  tope shark

<Taurons > Triàquids>

cercopitec cara de mussol cercopitec cara de mussol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  cercopitec cara de mussol, n m
  • es  cercopiteco de Hamlyn, n m
  • fr  cercopithèque de Hamlyn, n m
  • en  Hamlyn's monkey, n
  • en  owl-faced monkey, n
  • de  Eulenkopfmeerkatze, n f
  • nc  Cercopithecus hamlyni

<Mamífers > Primats > Cercopitècids>

cercopitec cara de mussol cercopitec cara de mussol

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  cercopitec cara de mussol, n m
  • es  cercopiteco de Hamlyn, n m
  • fr  cercopithèque de Hamlyn, n m
  • en  Hamlyn's monkey, n
  • en  owl-faced monkey, n
  • de  Eulenkopfmeerkatze, n f
  • nc  Cercopithecus hamlyni

<Mamífers > Primats > Cercopitècids>

enrossir enrossir

<Gastronomia > Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

  • ca  enrossir, v tr
  • ca  rossejar, v tr sin. compl.
  • es  dorar
  • fr  blondir
  • fr  dorer
  • fr  rissoler
  • en  brown, to

<Procediments culinaris > Cocció > Fregits>

Definició
Coure un aliment fins que la seva capa superficial agafi un color ros.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  gat, n m
  • ca  gat de mar, n m sin. compl.
  • ca  gat marí, n m sin. compl.
  • ca  gat ver, n m sin. compl.
  • ca  gatet, n m sin. compl.
  • ca  gató, n m sin. compl.
  • ca  gatvaire, n m sin. compl.
  • ca  mussola, n f sin. compl.
  • ca  peix gat, n m sin. compl.
  • ca  pinta, n f sin. compl.
  • ca  pinta-roja, n f sin. compl.
  • ca  pintada, n f sin. compl.
  • ca  gal-vaire, n m var. ling.
  • ca  gat baire, n m var. ling.
  • ca  gatò, n m var. ling.
  • ca  pinta rotja, n f var. ling.
  • ca  pintarosa, n f var. ling.
  • ca  pintarossa, n f var. ling.
  • ca  pintarroja, n f var. ling.
  • nc  Scyliorhinus canicula
  • nc  Sciliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scylliorhinus canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canicula var. ling.
  • nc  Scyllium canícula var. ling.
  • nc  Scyllum canicula var. ling.
  • nc  Squalus canicula var. ling.
  • es  lija, n f
  • es  pintarroja, n m
  • es  tollo, n m
  • fr  petite roussette
  • en  smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>